Única com la petjada de la multitud humana que des de fa milers d’anys es passeja i dansa pel Mediterrani, sembrant cultura, coneixement, records i somnis.
Tan única com la suma dels vents que acaronen costes, turons i camps, que dobleguen arbres, que esculpeixen elefants i selles de muntar; que bufen focs d’hivern i són talismà d’un origen pagà.
Tan única com la conceptualitat arcaica que emmascara un poble davant la floració imminent de la primavera.
Única com les festes celebrades sota el sol d’estiu que, a tot arreu, anticipen la fi de l’any agrícola i obren les portes al principi de l’any amb els seus perfums i colors.
Única com la continuïtat lingüística que vol aferrar el futur i que uneix els diversos líders i els indrets de l’illa, des de Logudoro a Campidani, passant per Baronie, Ogliastra i Barbagie.
Única com les cordes vocals i guturals que donen forma a versos de cultura i tradició oral i que acompanyen la dialèctica improvisada en escenaris trepitjats pels nostres aedes.
Única com el gran llibre de la seva història escrita pels pobles paleosards, per la civilització nuràgica, pels protagonistes de les invasions mercantils que han tingut lloc i per les espases de les dominacions passades que s’han imposat en el temps.
Única com la saviesa culinària que passa d’un forn a l’altre, d’un plat a l’altre, fermentada a les bodegues, exprimida amb amor després d’una dura collita.
Única com Sardenya, terra per descobrir, explorar, escoltar i gaudir.
Per estimar.