Ci teniamo alla tua privacy. Usiamo i cookie per migliorare la tua esperienza di navigazione e ricordare le tue preferenze. Maggiori info qui. Registrandoti o accedendo al sito accetti espressamente le norme sulla privacy riportate in questa pagina
Nois bi tenimus a sa privatesa tua. Impreamus sos cookie pro megiorare s’esperièntzia de navigatzione e sas preferèntzias tuas. Agatas prus informatziones inoghe. Marchende·ti o intrende in su situ atzetas sas normas in vigèntzia subra sa privatesa marcadas in custa pàgina

Ufìtziu limba sarda Meilogu

 

Noas dae s'Ufìtziu de sa limba sarda de sas Comunas de su Meilogu

Notizie dall'Ufficio della lingua sarda dei comuni del Meilogu

Su parcu Aymerich est un’òasi naturalìstica de ispantu, manna 22 ètaros, chi nch’est collocada in su comunu de Làconi, in sa banda de Sartzidanu, coro de Sardigna.

Fintzas a su 1990 custu litu galanu fiat in propiedade de sos Marchesos de Làconi, feudatàrios istòricos de cussos tretos. Su parcu est istadu cuntzertadu, partende dae sa segunda metade de su de XIX sèculos, dae Donnu Ignàtziu Aymerich Ripoll (1808-1881), amantiosu de sa botànica, su chi pro primu nd’aiat batidu a Làconi ispètzies meda de prantas istràngias e raras, crobadas in su biagiare suo.

A inghìriu de ritzolos lìmpios, pischineddas e istrampos de abba lughente creschent - longos longos -  sos tzidros de su Lìbanu e sos de Himalaya, a curtzu de sos opinos de Còrsica, de sas magnòlias e de sos fagos pendentes. Sunt presentes puru sas ratzas autòctonas de s’Ìsula: èlighes, chercos, enis, olias e carrubas. Un’Eden sardu, prenu de nuscos, ricu de colores, chi ammajat, chi atzisat. Cantaiat Remundu Piras:

 

Laconi, ’e Sarcidanu ses reina

digna ’e su limbazu ’e sos fiores:

ses che un’aurora matutina

 

ch’a Irìde at furadu sos colores

po abberrer sas giannas a s’avrèschida

de sa die chi, rica ’e risplendores,

 

mentres chi da sa note fut arrèschida

ispuntat maistosa in oriente

a pena est ogni néula ispalèschida:

 

gai ses tue, Laconi: atraente,

ondrada ’e incantu primitivu

che cando fut ingénua sa zente,

 

chi s’ómine ’e su bene non fut brivu

né-i sa terra a produer ispinas

ancora aiat tentu su motivu.

 

Intre sas frunzas de su padente, suta s’umbra de sos ratos fogidos ispuntat su casteddu, fraigadu a printzìpiu dae sos Giùighes de Arbarè (XIII sèc.) pro amparare s’oru meridionale de su Rennu dae sas sannas de su Logu de Càlari, lacanante suo. De manu ispagnola imbetzes est sa turre maistra, impreada che presone a partire dae su de XVIII sèculos. In pees de custa s’arcat una bòveda chi nche giughiat a sa corte de intro.

A sud-ovest de sa turre s’addòbiat su palatzu, residèntzia de sos Marchesos de Làconi fintzas a sa prima metade de su de XVIII sèculos. Su fràigu at una forma retangulare e contat duos pianos. In su de susu abitaiant sos printzipales, in su de bassu sa tzerachia. Pompiende a su chìrriu de sos donnos, elegantes s’aberint in ie sas frenestas de istile gòticu-catalanu, chi mirant cara a su buscu e a sas baddes de suta, dende un’efetu surreale, de sònniu.

Ma ite casteddu diat èssere custu sena unu contu de pantasmas?

Si narat chi intre sos muros de s’edifìtziu siat istada murada bia una pitzinna, promores de no s’èssere cherrida cojuare cun s’òmine chi l’aiat inditadu su babbu. S’ànima sua – si contat - diat èssere ancora peri cussos aposentos bòidos e assolados, in chirca de vindita.

Sa paristòria at unu fundu de veridade.

Su cales chi in su 1616 Donna Isabella Aymerich si fiat agatada morta in s’aposentu de corcare de su casteddu de Làconi. Pagas dies in antis, un’amigu suo – tzertu, meda prus de un’amigu – moriat de unas cantas archibusadas in sos buscos probianos a sa fortilesa. Su mortore fiat su maridu de sa fèmina, Donnu Sarvadore de Castelvì, pro èssere bènnidu a ischire de cussa liga segreta. Cundennadu a morte pro sa neghe de omitzìdiu, su Castelvì si nche fiat fuidu a unu cunventu de Casteddu, otenende - in cussu disterru religiosu - su trasferimentu de su chertu chi lu pertocaiat a Madrid.

Logradu custu isetu, su nòbile lacunesu si fiat tando arruoladu in s’Armada de Frandas, distinghende・si pro valore in su prùere de sos chimentos militares. Pro tales mèritos, summados a sas paghes fatas cun sa famìllia de sa mugere morta, a Donnu Sarvadore l’aiant abboniadu sa pena, mudende・la in su disterru dae sos Regnos de sa Corona. Ma in su 1622 fiat lòmpidu puru su perdonu, sententziadu dae su Consìgiu Reale de Aragona.

In ue sa fantasia e sa realidade s’addòbiant, pròpiu in ie b’est Làconi. Visitade・lu.

A incuru de Antoni Flore

 

parco

 

In su 1964 Zusepe Dessì, unu de sos iscritores mannos de Sardigna, aiat publicadu “Eleonora d’Arborea, racconto drammatico in quattro atti”. Su chi nd’essit a campu est unu personazu romanzadu in ue, prus de totu, est marcada s’umanidade e sos sentimentos chi l’ant animada mòvida in s’operadu sou. Inoghe amus seberadu de bortare in limba sarda una pàgina subra sa detzisione de giambare sas leges cunforma a sos tempos chi si vivent, meledos chi si concruent cun sa publicatzione de sa Carta de Logu.

Bisonzat de bi pensare, a sa paghe, finas cando s’est in gherra. Bisonzat de l’aprontare, sa paghe, e prepararesi… Non podimus isetare chi finat sa gherra pro fàghere sas leges chi ant a dèvere regulare sa vida nostra de cras. Deo no apo passèntzia… Cherzo trabagliare dae como pro sa paghe.

Cherzo trabagliare pro su tempus benidore. Mi penso comente at a èssere sa vida cando amus a èssere in paghe, padronos de campare subra sa terra nostra comente nos agradat… Tocat de bi pensare dae como. Bois, Bore Lavra, narades chi nudda càmbiat e chi sas leges bonas devent durare sèculos, chi sunt fatas pro sos fizos de chie las at fatas, e pro sos fizos de sos fizos issoro… e azis rejone; E bois Giuanne Uda, narades chi su mundu non faghet àteru si non chi giambare suta sos ojos nostros, giambat in presse, e aprovades cun custu argumentu sa proposta mia. Finas bois azis rejone. Ma sas rejones chi mi movent a pònnere manos a sas leges sunt àteras. Perun’òmine de lege podet fàghere un’òpera cumprida. E non ca li manchent sas capatzidades – basta a èssere pessones de bonu sensu e capatzes de lègere e iscrìere ! – ma proite sa vida de s’òmine est semper tropu mutza. Est pro custu chi sos montes nos parent firmos, ma in veridade si movent… si movent comente sos pòddighes de sa manu!… it’azis fatu bois cand’azis agiuadu a babbu meu? Bos azis inventadu sas leges? No, non las azis inventadas. Las ascuataizis, emmo, las ascurtaizis… Azis ascurtadu su chi sa zente costumaiat, su chi in sèculos de vida dae babbu in fizu s’imparaiat, azis ascurtadu sa sabidoria de su pòpulu. Sos disizos. Ma no azis pòtidu iscrìere totu. Una parte ebbia, minoredda.

Tando deo no est chi cherzo cambiare sas leges de babbu meu – sas leges bostras – bi cherzo agiùnghere carchi cosa ebbia, cun s’agiudu de sos mannos ma finas de sos giòvanos. Deo como bos cherzo mustrare custu còdighe nou: custu est su frutu de s’isperièntzia mia in custos annos de guvernu. Bois, sos cossizeris mios, b’azis a agiùnghere sa bostra. Legìdelu, ognunu de bois at a aprontare sas modìficas, sas agiuntas chi at a crèere netzessàrias.

Dae inoghe a ses meses nos torramus a reunire e nd’amus a faeddare. Si sa vida nos agiuat intro de duos annos su còdighe at a èssere prontu e promulgadu in totu s’ìsula. Fizos nostros ant a àere su chi amus fatu nois, e finas issos una die b’ant a agiùnghere carchi cosa.  Calicunu s’est pisuladu nerzende chi non fiat giustu de faeddare de riforma de su Còdighe, chi si deviat faeddare de modìfica o de creschimenta.

Dae annos e annòrios semus in gherra cun sa s’Aragona, su Re nos cuntenstat su diritu nostru a s’indipendèntzia e b’est chie narat chi primu de  pònnere manos a su Còdighe tocat a pònnere a postu sos raportos cun su Re.

Deo intendo sas rejones de sos mannos, de sos cossizeris, sas dudas issoro, sos meledos, sos pensamentos ma nois nos devimus dare ite fàghere pro s’indipendèntzia nostra, devimus gherrare. Est subra de custu chi si fundat su còdighe nou. Su Re de Aragona cheret partzire sa Sardigna intre de sos Barones suos… Nois matessi, giùighes de Arborea, deo, maridu meu, fizos mios amus a finire pro èssere feudatàrios suos, si atzetamus de èssere padronos de sa terra chi inoghe est de totu, de totu, massajos e pastores. Cada bidda, cada famìlia, cada òmine inoghe est padronu de sa terra. Sa terra est de totu, inoghe. Non ch’at logu pro sos barones, chi siant aragonesos o pisanos, ma mancu genovesos o sardos chi siant… Nois guvernamus segundu sa lege nostra antiga, e est custa lege nostra antiga chi deo cherzo amparare, chi cherzo defensare e iscrìere pro chie restat… Si in finitia nois – Deus non cherfat – amus a pèrdere sa gherra chi como semus binchende… si sa forzas nos ant a bènnere mancu, e diamus pèrdere sa partida deo cherzo chi custa lege, chi si rezet subra de sa giustìtzia, restet iscrita pro sos sèculos e pro sa zente ch’at a bènnere. Ant a passare Res e barones ma sa lege nostra at restare ca est una lege de giustìtzia.. finas si dae inoghe a batordigh’annos o batòrdighi generatziones b’at a èssere calicunu chi at a fàghere carchi arràngiu o carchi agiunta, antzis, custu l’at a mantènnere in bida.

 “SA LUGHE IN S’ISCURIGORE”, SA MUSTRA DE GOVANORART

S’assòtziu culturale Govanor Art, ativa in Bunnànnaru dae su 2015 ocannu puru est resèssida a abèrrere una mustra de arte in sa domo antiga de sa sede sua.

Una domo bella meda, prena de ammentos chi su pintore Gian Carlo Marchisio at chèrfidu abèrrere a sa bidda e a su mundu. In sa domo sos artistas podent mustrare sas òperas issoro in una manera noa, comente a in antis de su foghile, comente chi sa domo siat de totus. In su tempus sunt istadas diferentes sas espositziones de arte cuntemporànea, chi siat pintura, iscultura, fotografia o intzisione.

“La luce nel buio”, sa mustra noa chi at serradu su 18 de custu mese, at àpidu comente istranzos de punta s’architetu Luca Vallebona ma finas Mauro Rizzo, e at regortu òperas de artistas medas.

Energia e fortza de s’universu sunt sos filos chi ant aunidu: Francesco Amadori, Gianni Atzeni, Giancarlo Catta, Andrea Chessa, Gabriella Corso, Francesco Farci, Carmelo Rocco Iaria, Giancarlo Marchisio, Gigi Musa, Maria Antonietta Onida, Flaviano Ortu, Antonio Pirozzolo, Mauro Rizzo, Giovanna Secchi e Luca Vallebona. Cadaunu de issos, a su tempus de su “lockdown”, at tentadu de mustrare sas emotziones suas chirchende sa lughe in s’iscurigore.

Mancari pro pagu tempus finas custa bella initziativa de GovanorArt non dat a cumprèndere chi s’arte nos podet agiuare e nos podet dare fortza finas in unu tempus difìtzile cale est cussu chi semus vivende.

Unu documentu importante in s’istòria de s’Incuisitzione in Sardigna est s’autodafè de Tàtari, chi s’est formadu su 14 de Austu de su 1583.  Una tzerimònia pùblica manna custa, in ue s’Incuisidore Antoni de Raya aiat protzessadu a 24 persones. In custu chertu unos cantos imputados aiant rebusadu de levi (pro una faddina lèbia), àteros de vehementi (pro una faddina grae). Peruna cundenna a morte s’est registrada pro custa die.

Dae su 1493 a su 1569 sos pretos chi in Sardigna pertocaiant sas superstitziones, sas pràticas màgicas (pungas, retzetas fatas cun ògiu santu, cun abba santa e òstias cunsagradas) e sos interventos demonìacos sunt 180. Intre su 1572 e su 1668, 163 e pro eresias e àteros reatos (es. bigamia) 198. Sas sabidorias arcàicas de su Pòpulu Sardu, in custa muta de intolleràntzia, fiant bidas comente espressiones de paganèsimu. Est custu su casu de Giùlia Carta de Sìligo, sententziada pro duas bortas dae su Tribunale religiosu (1596-1606) promores de èssere sanadora e deina.

In custu tempus, pro sa neghe de maiargiadoria, si sunt cundennadas 49 persones, 41 fèminas e 8 òmines. In sa prima metade de su ‘500 si contant, fintzas in Sardigna, unas cantas esecutziones capitales. Dae su 1569 non prus. S’istatìstica nos mustrat chi sas fèminas incurpadas fiant sa prus parte. Sas cùrias ispagnolas las cramaiant “brujas”, faeddu chi s’est bortadu in Sardu a “brussa, brùscia=“fèmina de malu fàghere, curriola, puta ”.

Sa timoria de sa fèmina - antiga e bedusta - dae parte de s’òmine, s’acàpiat a s’isfera sessuale, promores chi in issa si costoiat e si costoit su mistèriu irratzionale de sa vida: “La valenza misterica del sesso portata dalla sacerdotessa-brussa, cosa istintuale per la femmina, ci dice che l’uomo-maschio ha paura di entrare in questo universo” (Natalino Piras, Brujas, storie di streghe).

Como bidimus sas caras, sas istòrias personales de sas persones acusadas in su maxi-protzessu de Tàtari.

Clara de Dominion o de Dominicon de Sèdine, in antis de èssere turmentada, segretaiat de àere partetzipadu a unu sabbah in pare a gente meda, peri sas campagnas intre Sèdine e Casteddu, in su logu naradu sa Badde de s’Inferru. In sa cunfessione sua sa fèmina contaiat de una mesa aparitzada dae sos dimònios - bestidos de ruju e de birde – prena de licanzias, cun petza a mandigare e onni bene de Deus.

Finidu de papare, Clara contaiat de àere tentu raportos sessuales cun sos diàulos. Posca, Sàtana in persone - inoghe cramadu “Purpureddu -” cun sas àteras criaduras de s’Inferru, diat àere cumandadu de frastimare contra sa Rughe a su cantu de: “ballemus, ballemus, chi coicurtas semus”.  Sa sedinesa s’est cundennada a sa cunfiscadura de sos benes, a ses annos de càrtzere, a 100 atzotadas in pare a àteros castigos ispirituales.

Martin Sexti de Àrthana, in sa diòtzesi de Casteddu (suerjo), in edade de prus de 60 annos, s’est acajonadu de àere tentu unu raportu carrale cun su dimòniu. S’arthanesu abburrit de levi. Gasi puru Maria Zara de Gonnos codina pro èssere majàrgia, brussa e coga. Custa pòbera fèmina s’est sententziada a 200 atzotdas e a portare s’abbìdu de penitèntzia, “el sambenito”: unu bestire grogu cun duas rughes rujas, una in petorras e una in s’ischina.

Joanna Porcu de Sèdine, in diòtzesi de Ampùrias, comente a Clara de Dominion, s’est acusada de abitare in sa Badde de s’Inferru. Pro custu at a èssere cundennada a tres annos de galera. A pàrrere de sos giùighes, s’anglonesa teniat bisiones de bentu e de traschia, essende∙nche fora de sebestu, pro èssere corale de su dimòniu, cramadu inoghe Barracucu.

Antonia Orrù de Iscroca, bidda de sa Diòtzesi de Casteddu, pro àere fatu unu patu cun su dimòniu, presentadu in forma de unu gatu – sùrbile bestidu de birde, s’est apaghiada cun sas formalidades de ritu e sententziada a giùghere s’àbidu de penitèntzia, a oto annos de presone e a 200 atzotadas, cun àteros castigos ispirituales.

Catalina Pira, mastra de partu de Tertenia, in Diòtzesi de Casteddu, pro èssere brussa, erege, apòstata e idolatra, s’est apaghiada cun sas formalidades de ritu e cundennada a sa cunfiscadura de sos benes, a sa tres annos de reclusione e a portare tambene s’àbidu de penitèntzia. Pasca Serrau de Biddanoa Franca, mastra de partu, sententziada a sa cunfiscadura de sos benes, s’est apaghiada cun sas formalidades de ritu e cundennada a portare s’àbidu penitentziale, a ses annos de càrtzere e a 200 atzotadas (100 in Tàtari, 100 in bidda sua). S’acusa afirmaiat chi sa brussa usaiat, pro sos fatùgios suos, s’orina de pitzinnos, sa chera, s’abba e su sale, corchende fintzas nuda cun su dimòniu.

Catalina Lay de Seui, bidda de sa Diòtzesi de Casteddu, erege, apòstata, idolatra, brussa, s’est incurpada de venerare a su dimòniu e, pro òrdine suo, de àere mortu pitzinnos, faghende tambene diversas pràticas superstitziosas. Apaghiada cun sas formalidades de ritu, sa majàrgia, s’est cundennada a sa cunfiscadura de sos benes, a portare s’àbidu penitentziale, a ses annos de presone e a 200 atzotadas (100 in ie e 100 in bidda sua).

Catalina Escoferra, nàschida in Bosa e domitziliada in Culeri, est acriminada de adorare su dimòniu pro bìdere unu fìgiu mortu. Apaghiada cun sas formalidades de ritu, s’est sententziada a su càrtzere pro 3 annos e a portare s’àbidu penitentziale.

Sebastiana Porru de Gemussi (Sìmaba), bidda iscumparta in sa Diòtzesi de Abas, s’est acusada de tènnere unu patu segretu cun su dimòniu dae 13 annos. Sa fèmina, a pustis de su turmentu de su “potro”, aiat cunfessadu, intre sas àteras cosas, de àere derramadu su prumu subra unos cantos malàidos.

Sas cuntierras no istràviant sos intelletuales. In su 1571, posca de oto annos de presonia, in Toledo benit brusiadu su casteddaju Sigismundu Arquer (1530), acusadu de simpatias luteranas pro sa collaboratzione a sa Cosmographia Universalis de Sebastian Münster - unu frantziscanu divènnidu protestante -  cun s’artìculu tituladu Sardinia brevis historia e descriptio. Arquer, laureadu a 17 annos in utroque iure (Pisa) e in teologia (Siena) est nominadu Avocadu Fiscale (1553) e pro su zelu riformadore postu in su traballu suo si fiat fatu nemiga sa famìllia potente de sos Aymerich chi in unu primu momentu l’aiat acusadu de malversatzione (assoltu, 1558) e posca de eresia, reatu pro su cale at a bènnere arrestadu (1563).

Ancora in su 1700 Beneita Cossu de Bidda de Crèsias aiat inculpadu a Sebastianu Lampis, crabàrgiu, de allogare 70 dimònios in domo sua. S’ùrtimu incuisidore, nominadu pro sa Sardigna, at a èssere Baldassare Vildargo y Ramirez (1708). Sa “Suprema Inquisiciòn” abbarrat tzertu una pàgina oscura de s’istòria cristiana, in ue sa religione divenit iscùsia, pretestu pro sos giogos de poderiu, semper in palas de sa pòbera gente. Unu contu atuale meda, custu.

 

A incuru de Antoni Flore

 

piazza tola

Cun sa bulla papale de Sistu IV (1 de Santandria 1478) si fiat formada, pro disignu de sos Res Catòlicos Ferdinandu II de Aragona (1452-1516) e Isabella I de Castìllia (1451-1504), s’Incuisitzione ispagnola. S’ànima de custu tribunale leaiat sustentu dae su perseghire sa resone de istadu, sa chi s’espressaiat a livellu sotziale in su controllu polìticu, in sa gestione de su dissensu e sa repressione de reatos. Una primu carenadu istitutzionale de Incuisitzione l’agatamus in su Cuntzìliu de Verona (1184), addòbiu programmàticu in ue su Paba Lùtziu III aiat promulgadu una bulla contra a sas eresias “Ad abolendam diversarum haeresum pravitatem”.

Ma cale fiat sa funtzione de s’Incuisitzione?

S’ordinamentu nou deviat istabilire e amparare in àmbitu ispagnolu - màssimu pro lòmpere a sas càrrigas pùblicas - sa limpieza de sangre, diat èssere sa netesa de su sàmbene de sos cristianos betzos, istòricos contras a cussa de sos cristianos acudidos - che a sos ebreos e a sos mussulmanos - sos chi si fiant cunvèrtidos publicamente pro evitare sa persecutzione ma chi, bortas meda, in su privadu, sighiant a praticare sa fide issoro de nadia. S’identitade natzionale ispagnola s’est criada, tando, in sensu contrapositivu.

In su matessi annu, su 19 de maju de su 1478, sa Sardigna perdiat definitivamente s’indipendèntzia sua in sa batàllia sambenosa de Macumere, pro intrare a mala bògia in s’isfera de influèntzia ibèrica. In su 1481 Ferdinandu II intimaiat gherra a su Sultanadu nasride de Granada, chi nd’at a rùere in manos suas su 2 de ghennàrgiu de su 1492. A pustis de 750 de gherras sa Reconquista de sos Rennos moriscos de Al – Andalus si fiat cumprida.

Printzipiende dae su 1485 sos tribunales de s’ Incuisitzione si multìplicant peri totu sos logos guvernados dae sa Corona Ispagnola. Su primu incuisidore de Sardigna fiat Sancho Marin, presente in s’Ìsula dae su 1493, annu sighente a su decretu de Granada (Alhambra), su chi nch’aiat iscanidu sos ebreos (Ferdinandu II, 31 martzu 1492) dae totu sos possedimentos ibèricos.

Promores de custu editu, totu sos benes de sos Giudeos presentes in sos territòrios ispagnolos benint inventariados e intregados, pro sa prus parte, a sa Crèsia. In Sardigna, in custa muta, si nde ghetant sas sinagogas de Casteddu e de s’Alighera (1492) pro bi fraigare – in su matessi logu -  sas crèsias de Santa Rughe. Isparint pro semper sos ghetos ebràicos. Dae su 1499 ant a bènnere perseghidos fintzas sos moriscos. S’alternativa pro sos “diversos” fiat o sa cunversione o su disterru.

Sa Cùria sarda de s’Incuisitzione -  in pare a sas presones -  resurtaiat posta in sa tzitade de Casteddu, fintzas a s'annu 1555. Dae su 1563 benit trasferida a Tàtari (Casteddu Aragonesu), in sa catza de parare fronte a una carpidura possìbile de elementos riformados chi nde podiant falare dae sa Còrsica e dae sa Provèntzia. Inoghe b’at a addurare fintzas a sa fine de sa dominatzione ispagnola in Sardigna (1720).

A pustis de sa riforma luterana (1517) s’Incuisitzione at a mudare in Santu Ufìtziu o Incuisitzione Romana. Su pontìfitze Pàulu III (1468-1549), cun sa bulla “Licet ab initio” (21 de trìulas de su 1542) ispinghet pro chi custu òrganu tratet e s’incuret, màssimu a totu, de sos errores in matèria de fide.

Mancari custu, intre su 1570 e su 1640 s’Incuisitzione sarda aiat emanadu 816 cundennas, 342 de custas pro su reatu de “mahometismu”. Su cunflitu cun sos islàmicos est forte meda in custa ora. Su cales chi sos barbariscos atacaiant de continu sas costas de s’Ìsula. Una cantzonedda populare nos ammentat de cussas iscutas nieddas:

“Mama mia su Moro in cobertura

Mama mia su Moro in su pendente

A bisu meu nch’at bènnidu gente

A nche leare sa tzeraca a fura!”

Su 7 de santugaine de su 1571 sa Liga Santa (Repùblica de Venètzia, Impèriu Ispagnolu, Repùblica de Gènova, Ducadu de Savòia, Istadu Pontifìtziu, Ducadu de Urbinu, Cavalieris de Malta, Granducadu de Toscana) sobraiat sa flota otomana in su Golfu de Corintu,  in sa batàllia de Lèpantu. A custu chimentu aiat leadu parte 400 Sardos de su Tercio de Cerdeña (1564 – 1718).

Ma sa gherra mediterrànea de sos duos mundos non fiat galu agabbada.

 

Sighit

 

A incuru de Antoni Flore

 

Inquisizione spagnola a Cagliari

Nàschidu in Bànari su 25 de frearzu de su 1891. Est istadu unu de sos cantadores prus connotos e apretziados, at cantadu pro totu sa vida sua, finas a mannu, in totu sa Sardigna.

A vint’annos at comintzadu a connòschere sas dificultades de sa vida dèvidas a sas duas gherras mundiales, est istadu fatu finas presoneri e nos nde dat notìtzia in una bella cantone sua. At cantadu cun paritzos de sos mannos de sa poesia a bolu de Sardigna a printzipiare dae Cubeddu, Pirastru, Testone e medas àteros ma finas cun Tucone e Piras, pro nde nàrrere calicunu ebbia, cun onore e fama manna.

Cando sas garas de poesia sunt istadas proibidas issu fiat in sos barant’annos e sa fama sua fiat giai manna, su dannu, comente si podet cumprèndere est istadu mannu. Dae su 1937 si podet torrare a cantare in sas piatzas cun s’indicu de non cantare temas polìticos o religiosos. Àtera cosa chi sos poetas ant dèvidu fàghere, de impèriu, est istada cussa de si tesserare a su comitadu de sas artes populares, pro èssere controllados dae sos fascistas. A Pàulu Pillonca benzeit a nàrrer: “so istadu custrintu a narrer chi emmo, finas a-i cussas cundissiones, ca m'agataia in bisonzu abberu e no ischia comente fagher in àtera manera pro campare sa familia”

Dae tando at sighidu a cantare, finas a su 1974, pagu tempus in antis de si che mòrrere. Apretziadu meda pro sas bessidas suas geniosas chi praghiant a sa zente chi ascurtaiat, fiat bonu cantende totu sos temas, s’otava la faghiant in presse, fiat lestru meda.

Barore Sassu est mortu in Bànari a 85 annos in su 1976. Sa bidda sua l’at ammentadu dende su nùmene sou a sa biblioteca comunale chi oe, gràtzias a sa famìlia e s’impignu de sos operadores, remunit una bella setzione espositiva cun documentos e trastes de su poeta.

In custas duas otavas chi sighint faeddende de isse matessi benit a nàrrere:

Chi so Sassu mi ‘anto e so cuntentu
ca non m’est sa natura istada avara.
A sas tempestas non cambio cara
ne mi movet sa mùida ‘e su ‘entu.
Sos parentes los tenzo in Gennargentu
e bi nd’apo in sas rocas de Limbara:
ca so Sassu, parente a su granitu
resistente a su caldu e a su fritu.

No so illusu e ne visionariu

e non mi leo sas musas a giogu

ma passo trancuillu in d-ogni logu

de fronte a su ipoeticu iscenariu

ca deo solu so s’incendiariu

ch’apo a totu sos palcos postu fogu.

E no nd’istudan sa fiama mia

sos pompieris de sa poesia.

Famada meda finas s’otava de sas pumatas chi, mancari prena de frastimos, mustrat bene s’abilidade de su poeta de pònnere versos bene sestados:

Su ‘inari chi in sa pumata as ispesu
s'idet chi lu tenias de avanzu,
si aisti giutu su bratzu a unu gantzu
non m'aisti centradu dae tesu.
Sas manos giutas che su milesu
chi cun sos pees contaiat s'arantzu,
e cantos sèmenes giughet sa pumata,
t'intren ferros de punta e de ata.

Cando t’agatas bòida sa mata

Solu t’agates cun cussa pumata!

S’ùrtima otava chi sighit est unu bellu meledu subra su tempus chi passat e su mistèriu de sa vida:

A minutu a minutu passat s’ora

a ora a ora sa die est cumprida

a die a die che passat sa chida

a chida a chida sos meses ancora,

a mese a mese s’annu ch’essit fora

a annu a annu che passat sa vida

destinu inesorabile e comunu

ma su segretu no l’ischit nisciunu.

 

 

 

DECRARATZIONE DE ADDUIDA INFORMADA A SOS TEST PRO SU CORONAVIRUS NOU -2019 (SARS-COV-2) E A SU TRATARE SOS DATOS PROPOSTOS DAE SU COMUNE DE CHERÈMULE

Deo sutascritu (Datos  identificativos de s’utente che si sutaponet a su test)

Nùmene………................................................ Sambenadu: ......................................... F □ M □ nàschidu/a in: .................................................in sa provìntzia de: ........... su│......│.............. còdighe fiscale: .................................................. telèfono: .......................................... residente in: ........................................................ in provìntzia de: ...... C.A.P.: ..................... carrera/guturinu/pratza: ............................................ nùmeru tzìvicu: ....... domitziliadu in: ........................................................ in provìntzia de: ...... C.A.P.: ..................... carrera/guturinu/pratza: ............................................ nùmeru tzìvicu: .......

Tocat de compilare su ricuadru in suta solu si su patidore est unu minore o un’incapatze:

Deo/nois sutascritu/os:

Nùmene.............................................................Sambenadu..................................................nàschidu/a in: .............. ................................................................. Prov...... su .......................... Nùmene........................................................Sambenadu.......................................................nàschidu/a in............... .................................................................. Prov...... su .......................... cabosu/os de sas machìtzias penales chi si nde tenent in casu de decraratziones non verdaderas e de farsu in atos, cunforme a s’art. 76 de su DPR 28/12/2000, n. 445,

DECRARO/AMUS

Suta sa responsabilidade personale, a tenore de s’art. 46 de su DPR 28/12/2000, n. 445, de èssere:

 □ GENITORE/ES □  .................................................. e duncas de esertzitare subra de su patidore,

  □ Rapresentàntzia Legale □ Responsabilidade Genitoriale [□ esclusiva □ cumpartida] (Tocat de compilare solu in su casu de ausèntzia de unu de sos genitores)

DECRARO/AMUS

 - A pustis  de àere tentu notòriu de s’ ”informativa in cantu a sos test sierològicos pro su coronavirus nou 2019 (SARS- CoV-2)” e de s’“informativa in cantu a su tratare sos datos personales in sos test de su coronavirus nou 2019 (SARS-CoV-2)”, propostos dae su Comune de Cherèmule(SS), posca de las àere lèghidas e cumpresas, sende in parte de s’utilidade, de sos lìmites e de sas maneras de esecutare s’anàlisi proposta, cabosu/os de su fatu chi in casu de resurtada positiva a su test at a tocare de si sutapònnere a su test virològicu (tampone rinofaringeu) e chi s’adduida at a pòdere èssere ritirada in cale si siat momentu, sena conseguèntzia peruna, sende in parte de s’informativa espressada in cabitza, cunforme a s’art.13 de su  Reg.UE 2016/679,

□ ATZETO/AMUS de mi sutapònnere, de sutapònnere su patidore a custu  test pro su coronavirus nou 2019 (SARS-CoV-2).

□ Test immunocromatogràficu in vitro pro sa leada lestra e calitativa SARS-COV-2 in campiones de tampone

□ Test lestru Covid-19 IgG IgM pro sa bogadura calitativa de IgG e IgM anti Sars.Cov-2 in campiones de sàmbene intreu, de seru o plasma umanu.

IN PRUS DECRARO/AMUS DE

  • •Adduire a su tratare sos datos personales, sensìbiles e biològicos.
  • • Chèrrere èssere informadu/os in cantu a sa resurtada de s’anàlisi.
  • •Adduire a èssere torradu/os a cuntatare telefonicamente o tràmite posta eletrònica pro aterunas chircas chi pertochent s’istadu de salude meu/nostru.

 

 (firma leghìbile) .................................................

 

RECÀPITU DE SU MÈIGU DE MEIGHINA GENERALE/ PEDIATRA DE SÈBERU LÌBERU

Nùmene: ................................................ Sambenadu: ................................................ telèfono: ............................................ e-mail: .........................


A cabos de su 1700, promores de sa Gherra de Sutzessione Ispagnola (1701-1714) - pelea intre Filipu V e Càralu III - sa Gaddura, de fide carlista, fiat bortulada dae avolotos e cuntierras. Subra de totu regnaiat generale unu pessimismu polìticu e istòricu, bene espressadu dae una cuartina in gadduresu: Pal noi non v’ha middori - ne impolta cal’ha vintu – o Càrrulu Imperadori – o sia Filipu Chintu”.

Cun su tratadu de Londra (2 de austu 1720) sa Sardigna beniat tzèdida a Vitòriu Amedeu II de Savòia. In sa Carta de sos Ingennieris Piemontesos (1750) – reportage subra sas cunditziones de s’Ìsula - da chi s’allegaiat de sos abitantes de sa Nurra, si naraiat: peuples non conquis qui non payent point de taxes”. Pensade: in su 1722 s’esèrtzitu at a intrare in Àgios pro “cumbìnchere” sa populatzione a pagare sas tassas.

Sa timoria de su cambiamentu, sos disòrdines continos aiant portadu unas cantas famìllias nòbiles sardas a si armare contra a sos sabàudos. Un’esempru de custu cunduimentu nos est dadu dae s’erèntzia Delitala de Nujvi, ghiada dae Donna Lughia Delitala Tedde (1705-1760), dugone de una banda de gherrilleris antipiemontesos e de contrabbanderis, in ue leaiant parte sos prus mannos bandidos de su tempus: Giuanne Fais de Tzaramonte e Lenardu Martzeddu de Putumajore.

Intre su 1794 e su 1802 sa polititzizazione de su banditismu divenit ancora prus ladina. Subra custu fenòmenu anti – sistèmicu faghiant contu sos patriotos sardos Frantziscu Sanna Corda e Frantziscu Cillocco in s’ispera issoro de pesare sa luta pro fraigare una Repùblica Sarda. Sanna Corda fiat mortu gherrende in sa Turre de Lungoni (Santa Teresa), a sa sola contra a su fogu de 75 carabinas (19 de làmpadas). Cillocco est istadu traitu da unu bandidu agesu, su chi l’aiat promissu de l’agiuare: Pedru Mamia (seg. met. ‘700 - 1815). Fatu presoneri e turmentadu, su notàriu casteddaju fiat mortu in Tàtari, su 30 de austu de su 1802. Aiat 33 annos.

Unu sustenidore de sas bideas de Cillocco e de Sanna Corda fiat Austinu Gòsciu “Piticu”. Nàschidu in Locusantu (1768), analfabeta ma dotadu de un’intellighèntzia manna e de sensos acutzos, semper unidu a su tzeracu fidele Sebastianu Fiori “Pulicinu”, Gòsciu aiat partetzipadu  cun una chimbantina de òmines -  partende dae su 19 de austu de su 1819 -  a “sa Rebellia Manna de Gaddura” (1819-1825), progetu de assaltu armadu a sas istitutziones règias de Tèmpiu.

Su 29 de cabudanni de su 1819 “Piticu” est arrestadu in s’istatzu suo. A sas oto de sero de sa matessi die benit interrogadu dae sas autoridades. No at a fàghere nùmenes a nou, limitende∙si a cunfirmare cussos nòdidos. Evàdidu dae presone - in manera disconnota - si at a dare luego a sa mata. Su 19 de Làmpadas de su 1820 Gòsciu est cundennadu a morte in contumàtzia.

Nuraghe Majori est istadu testimòngiu de s’atacu prus famadu de Austinu Gòsciu. Su 7 de cabudanni de su 1823, “Piticu” e sa banda sua aiant abertu su fogu contra a 10 carabineris chi andaiant a sa Basìlica de Locusantu pro sa festa, ochiende∙nde tres. Sas indàgines, cuncordadas dae su coronellu Bonifàtziu Neri, conte de Saint Front, giughent totas a Gòsciu.

Su giùighe de Saint Front garantit salvacundutos a sos frades Nanni, a Pedru Petrasso “Bulciolu” e a Antoni Rustàggia - totu ex cumpàngios de Gòsciu -  pro cassare, bivos o mortos, a “Piticu” e a Matzicrudu, terrores de sa Gaddura.

Su 28 de Nadale de su 1823 sos Carabineris de Tèmpiu, sighende sos inditos de su pastore Giuanne Antoni Deidda, emissàriu de sos frades Nanni, agataiant in localidade Lettu di Itasos carenados privos de vida de Gòsciu e de Matzicrudu. Su primu fiat mortu avelenadu, su segundu de balla. Sos Nanni, “Bulciolu” e Antoni Rustàggia ant a lograre sos salvacundutos promìtidos.

 

A incuru de Antoni Flore

 

tedde delitala

In su Logudoro de su de XVII sèculos, in ue moriant de morte mala unas 300 persones a s’annu, dominaiant sas trumas de bandidos ghiadas dae Manùtziu Flore (1610-1612, Costera), dae Filipu de Campus (Patada e Buddusò) e dae Giuanne Galluresu. Pro bìnchere custa ùrtima su Visurei de tando aiat impostu in su 1662 su disarmu generale de su Cabu de Susu, favorende però gasi prus sos delincuentes chi non sos bonos.

Sas disamistades s’allumaiant in totu su Setentrione de Sardigna. In Tèmpiu, intre su 1640 e su 1650, sos Valentino gherraiant contra sa famìlia de sos Sardo. In Sèdine (Anglona) sa còndoma de Sarvadore Anchita fiat a rialia cun cussa de Frantziscu Brundanu. Si contat chi custu bandidu, postu de mòrrere dae sa giustìtzia, fuende una note dae sos sordados chi lu persighiant, nche fiat rùpidu a una perca, in ue pro sorte si cuaiat puru su nemigu suo mortale, Sarvadore Anchita.

Frantziscu Brundanu, tando, si narat esseret dimandadu a su rivale de l’agabbare, mègius de nche rùere in manu de sa giustìtzia. Sa risposta de Anchita in sa pinna de Domenech “Dio non voglia che macchi il mio nome, io cercavo la tua morte da solo; volevo ucciderti in duello leale; ucciderti oggi sarebbe vigliaccheria. Guarda – indicando i soldati – riprendi il tuo coraggio e la tua carabina; avremo una sorte uguale, bisogna vincere o morire(Bergers et bandits, Emanuel Domenech). Ant a mòrrere a costàgiu a pare in su 1659.

In su mese de ghennàrgiu de su 1666 Donnu Manuelle de los Cobos, marchesi de Camarassa e Visurei de su Rennu de Sardigna (1665-1668), dimandaiat a sos tres istamentos sardos s’istrina de su donativu deghennale chi sa Sardigna costumaiat integrare a sa Corona che tributu. Donnu Austinu de Castelvì, marchesi de Làconi e Prima Boghe de s’istamentu militare, a custu isetu rispondiat chi su contributu si podiat acordare a su Re solu a cunditzione de cuntzèdere totu sas càrrigas pùblicas a sos naturales, istituende una cummissione pro bardiare subra s’operadu de s’amministratzione règia e abolende in finis sa Sala Criminale.  Nd’at a nàschere una luta polìtica, sa chi at a leare luego caraterìsticas natzionales.

Promores de custos peleos istitutzionales sos traballos de su Parlamentu benint suspèndidos (istiu de su 1667), in s’isetu puru de recuire sa delegatzione sarda dae Madrid, ghiada dae Castelvì a tales de isòrvere sa chistione de su donativu. Su marchesi de Camarassa at a cunvocare sos Istamentos sena su responsòriu de s’ambasciada.

Donnu Austinu nde fiat torradu a Sardigna cun una resurtada negativa. Su Parlamentu, duncas, s’agatat obligadu a respìnghere sa rechesta de donativu. Su 28 de maju de su 1668 su Visurei, pro òrdine règiu, nd’at a isòrvere sos Istamentos. Unu fatu grave meda.  Su 21 de Làmpadas Donnu Austinu est assassinadu a probe de domo sua e su 31 de Trìulas a mòrrere de malefìtziu Donnu Manuelle de Los Cobos, Visurei de su Rennu de Sardigna. In una prima fase de su chertu, formadu e istruidu luego a pustis de sas mortes, su partidu antispagnolu acusaiat su Visueré de àere ochidu a su marchesi de Làconi.

Su Visueré nou, Donnu Frantziscu Tuttavilla, at a ordingiare unu pretu “depolititzizadu”, su chi at chircare de ghetare sas neghes de sa morte de su Castelvì a sa mugere Donna Frantzisca Zatrillas (1642-1674), acusada in custa sede de àere assassinadu su maridu in pare a su fantzeddu Donnu Silvestru Aymerich (1647-1671. In custa iscuta nòbiles meda nche sunt postos in tzipos. Àteros si nch’ant a fuire a cara a su Cabu de Susu de sa Sardigna.

In su mentres chi Donna Frantzisca Zatrillas cun s’amante faghiat vela conca a Nitza (pro èssere istrangiados in ie dae sos Savòias), Donnu Giagu Artale de Castelvì, marchesi de Cea, Donnu Giagu Portugues, Donnu Frantziscu Cau, Donnu Antoni Brundu, (totu imputados de cospiratzione contra a su poderiu reale) fiant andados a s’amparare intre sos litos de su Monte Nieddu, bardiados in ie dae su bandidu Donnu Ludovicu Rìciu su chi at a respìnghere sas milìtzias guvernativas de su Giùighe Soro e de Don Giagu Alivesi cun sas  bandas suas de reberdes logudoresos e gadduresos.

Sos patriotos sardos, arrodiados dae sos nemigos, isbandonaiant sa Sardigna, tirende conca a Nitza, passende∙nche dae sa Còrsica. Donnu Frantziscu de Tuttavilla torrat a pedire s’agiudu de Don Giagu Alivesi, òmine violentu, ex capu banda de foressidos.  Custu, de acordu cun su duca de Santu Germanu, fiat andadu a Nàpoli, resende in ie sa parte de su disterradu e de su persighidu (at a bènnere fintzas arrestadu, a posta). In Roma s’at a addobiare cun Donnu Frantziscu Cau, promitende∙li 300 bandidos prontos a pesare una rebellia antispagnola in s’Ìsula. Sa proposta cumbinchet sos esiliados.

Donnu Giagu at a isbarcare in s’Ìsula Ruja (Casteddu) in pare a sos pèrfugos de Nitza. In su golfu de sa note, su tataresu at a ochìere a traitorinu a Aymerich, a Cau, a Portugues, rendende presoneri a su marchesi de Cea, su chi at a èssere impicadu su 27 de maju de su 1671.  Donnu Giagu pro custa “ominia” at a lograre sas biddas de Sìligo e Baunei, in prus de 12 salvacundutos chi s’at a bèndere a unos cantos foressidos.

El guidaje” o salvacundutu fiat s’impunidade temporànea cuntzèdida a unu bandidu pro cunsignare personalmente o pro fàghere a manera de tènnere unu bandidu, incriminadu de una neghe uguale o majore a sa sua. Custu istitutu est istadu introduidu dae sos ispagnolos in pare a sa tàllia: su fulanu chi esseret tentu o mortu unu foressidu nd’aiat 25 ducados de ricumpensa.

 

A incuru de Antoni Flore

 

nota infamia

TANCAS SERRADAS A MURU…

 

 

Sunt colados 200 annos dae cussu chi est ammentadu comente “Editto delle chiudende” est a nàrrere su "Regio editto sopra le chiudende, sopra i terreni comuni e della Corona, e sopra i tabacchi, nel Regno di Sardegna". Sa lege est istada fata su 6 de santugaine de su 1820 dae su re de Sardigna Vitòriu Emanuele I ma est istada pubblicada in su 1823.

Gràtzias a custu editu si podent serrare sos terrinos chi finas a tando, dae s’antighidade, fiant cunsiderados e impreados a cumone, naschet tando sa propiedade privada. S’ispìritu de sa lege, nessi in sas intentziones, fiat cussu de annoare e ismanniare s’agricultura de su logu. Sos privados tando ant pòtidu tancare sas terras, finas si su pàsculu fiat a cumone, e sos comunes ant pòtidu partzire e bèndere sas terras issoro. Est istadu custu su primu passu pro criare cussa burghesia agrària chi s’est presentada finas in Sardigna in sos annos imbenientes.

Àteru efetu de custa lege noa est istadu finas cussu de agiuare in s’abolitzione de su feudalèsimu, difatis,a printzipiare dae su 1832 s’iscardinamentu de su sistema feudale s’at a concruire in su 1836.

S’aplicatzione de sa lege at àpidu finas opositziones fortes comente cando in su 1932, pastores de su nuoresu, armados e rebelles nd’aiant betadu sas cresuras. Ma custu est istadu su printzìpiu ebbia de sas rebellias pro ite dae tando, in àteras partes de Sardigna, sas biddas si sunt pisuladas: sas barbàgias, su Logudoro, s’ala de Gùspini e su Saltu de Chirra. Fiant sighida repressiones fortes e finas duas cundennas a morte.

In s’àndala de sas riformas e de sa rechesta de parificatzione cun sos istados de “terraferma” at a sighire, in su 1847, cussa chi est istada cramada “fusione perfetta” chi decretat sa fine de su Regnum Sardiniae, ma custa est un’àtera pàgina…

Cales sunt sas resones istòricas chi ant portadu in Sardigna a sa manifestatzione de su banditismu? Custa realidade est semper istada de acostare a un’espressione delincuentziale o puru, in su cursu de sos sèculos, at tentu un’àteru significadu?

Pro analizare custu fenòmenu cumplessu devimus andare in de segus meda in su tempus pro nde bogare a campu sos peàgios de s’istòria nostra comunitària.

Movende dae su 215 a.C. sos Romanos, domada sa rivolta de sas polis costeras de sa Sardigna Otzidentale (Cornus), s’agatant impignados a gherrare contra a sos Sardos Pellitas ebbia, sos abitadores de sos montes, de sos padentes, bestidos de peddes, definidos dae Tzitzerone “mastrucati latrunculi”. Strabone (60-21 a.C.), geògrafu e istòricu grecu, cramaiat custa rèpula Diaghesbeis, partzidos in Akonites, Sossinatoi, Paratoi, Balaroi.

Titu Lìviu (59-17 a.C.), istòricu romanu, sustenet chi ancora in tempus suo sos Sardos fiant gente “ne nunc quindem omni parte pacata”. Sa tècnica militare de iscòntriu de sos indìgenos isulanos fiat cussa de sa gherrìllia, de s’afracada, de sa luta coddu pro coddu, màssimu in tretos de buscu, in ue sas legiones romanas non podiant espressare totu su potentziale militare issoro. Marcu Pompòniu Matho (cònsole in su 231 a.C.), a manera de nde bogare sos rebelles dae sos cuerros issoro, fiat bènnidu a impitare fiotos de canes mastinos contra sos Sardos.

A tempus de triulare sos Pellitas - comente nos contat Carta Raspi - rupiant in sas argiolas, furende∙nche s’incùngia in pessu fata in pare a su bestiàmene, traghende posca fogu a cantu non resurtaiant a tragiare. Intre su 178 e su 176 a.C. una rebellia manna de sos Iliesos e de sos Bàlares (pòpulos nuràgicos), - ammasedada dae su cònsole Tibèriu Sempròniu Gracu - aiat minetzadu sas tzitades romanas printzipales de Sardigna, comente aiat afirmadu s'ambasciada imbiada a su Senadu dae su pretore Ebùtziu (178 a.C)..

In su 111 a.C. si registrat s’ùrtimu triunfu romanu contra sos Sardos, logradu dae su procònsole Marcu Tzetzìliu Metellu. Dae custu momentu tzessant sas cuntierras intre tardu-nuràgicos e capitulinos. Custos ant a puntare, de prus in prus, a s’atividade diplomàtica pro cuntènnere sas chertosas populatziones tribales. Giai in sos primos annos de s’Impèriu esistiant sas civitas barbariae, tretos francos populados dae sos Sardos lìberos, non sutamìtidos a su controllu romanu.

In sa formatzione de custu maquis resistente, in sa dicotomia contrapositiva “ìsula- mare”, bene resumida dae su ditzu “furat chie benit dae su mare”, naschet sa “chistione sarda”. S’oponimentu intre sa tziviltade de monte - autòctona - e cussa istràngia de sas marinas e de sos pranos est una costante in s’istòria isulana. A un’ala duncas b’est sa montagna, cun s’economia sua pastorale, su possessu comunu de sas terras, sos clans familiares, regulados dae còdighes orales e arcàicos, a s’àtera su pranu, cun sa vida sua assotziada, cun s’economia de negòtziu, cun sas tzitades, collocu de sos dominadores, in ue sos raportos sotziales si fundaiant in sas cunventziones urbanas e in su profetu econòmicu.

Intro de custa sotzialidade cantonale, chi s’aberiat a su mundu cada a tantu, pro sèberu, printzìpiat a s’isvilupare un’ideologia de s’esistèntzia cuntzepida comente resistèntzia, che rialia contra sos elementos naturales e bàrdia a cara de sas carpiduras istràngias. Est in concruos custa una bisione pessimìstica de su bìvere. Fintzas su messàgiu cristianu (intradu in Barbàgia a partire dae su 594 a.C.) paret patire de custa impostatzione culturale antiga: pensamus a sos Santos Cristos làngios e dolimados e a sas Madonnas de sos Sete Dolores, tantu venerados e presentes in sas biddas rurales de s’internu sardu.

Una prima fonte de documentatzione de su fenòmenu de su banditismu l’incontramus in sos Istatutos Tataresos, promulgados intre sa fine de su 1200 e su printzìpiu de su ‘300.  In sos artìculos 82 e 127 (Libru I) leghimus chi sos benes de su bandidu non podiant èssere tocados dae nissunu, promores ca custos diveniant propiedade de su Comunu e chi fiat proibidu allogiare e favorèssere sos foressidos. In su de duos artìculos de su libru 2 imbetzes s’autorizat cale si siat persone a fèrrere e a ochìere totu sos chi si sunt bandidos dae sa tzitade pro sas neghes de morte, fertas graes (membru secatu) e fura.

In sa Carta de Logu (fine XIV sèc.), costitutzione de sa Repùblica Sardisca, est a incàrriga de sas bidda su de tènnere sos bandidos (cap. VII): Constituimus, ed ordinamus, chi, si alcunu esserit isbandidu dae sa Terras nostras  per homicidiu, over pro alcun’attera occasioni, pro sa quali deberit morri, e vennerit ad alcuna dessas Villas nostra senza esser fidadu, e basadu per Nos, siant tenudos sos Jurados, ed hominis de cussa Villa de tennirillu, e battirillu assa Corti nostra; e si nollu tennerint, e battirint, secundu chi est naradu de supra, paghit sa Villa mana a sa Corti nostra pro sa negligencia issoru liras vintichimbi, ed issa Villa piccinna liras bindighi, ed issu Mayori de cussa Villa de per see liras deghi, e ciascunu Juradu liras chimbi: e ciò s’intendat , si sos hominis de cussa tali Villa illu ischirint:  e si alcunu homini dessa ditta Villa illu recevirit, e recettarit  cussu tal’isbandidu palesementi, o a fura, e darit illu consigiu, ajuda, o favori, s’illi pro see, istit in prexoni a voluntadi nostra: salvu chi si cussu isbandidu bennerit a domu dessa mugeri, over de su padri, o dessa mamma, o dess’aviu, ed avia, o dessu figiu, o figia, o dessu fradi, o dessa sorri carrali, chi cussas personas non siant tenudas assa machicia dessa predittas liras centu in totu, nen in parti”.

Si in su tempus de sos Giùighes su banditismu est presente ma cuntènnidu, in edade ispagnola at a esplòdere in totu sa potèntzia sua, a cajone de sas prepotèntzias de su sistema feudale, istitutzione de introdutzione noa. Sunt sos annos de sos ladrones e saltadors de camins, bandas de foressidos ispetzializadas in furas e brigadas, chi godiant de s’ampramanu  de aristocràticos e eclesiàsticos.

 

Sighit

 

A incuru de Antoni FloreBiblio Sarda La costante79

Amus lassadu s’esèrtzitu pùnicu dende s’assacheu a sa Penìsula Ibèrica. Custu disignu de conchista est concruidu dae su fìgiu de Amilcare, Annìbale.

Annìbale Barca, dugone de s’esèrtzitu pùnicu (221), espugnat sa tzitade de Saguntu in su 219 a.C., colende・nche su frùmene Ebro, làcana de s’àrea de influèntzia cartaginesa. Roma pro custu atu provocatòriu li at a intimare gherra. In su beranu de su 218 su Bàrtzide atraessat sos montes Pireneos e sas Alpes pro atacare s’Urbe in logu suo.

Su generale cartaginesu sobrat sos Romanos in sas batallas de sa Trèbbia (218 a.C.), de su Trasimenu (217), de Cannas (216) e in su 213 lompet a ocupare Tàrantu. Sa fine de Roma paret a curtzu a curtzu. Sa ruina romana de Cannas movet su disìgiu de libertade de sos Sardos chi, profetende de cussa iscuta bona, detzident de si pesare in armas contra a s’àbile capitolina. Eroe de custu chimentu èpicu at a èssere Amsìcora, Giùighe (magistradu) de Cornus, “qui tum autorictate atque opibus longe primus erat” (Titu Lìviu, Ab Urbe Condita, XXIII, 32).

Su grande istratega cornesu agit peri duos frontes - un’internu e un’esternu - a un’ala preguntende s’apògiu de sos Sardos Pellitas de su Montiferru e de su Màrghine - Costera, de sas tzitades marìtimas de Tharros, Bosa e Òthoca, a s’àtera pedende su sustegnu militare de sa potèntzia pùnica. Est custa sa punna de s’ambasciada de senadores de sa tzitade de Cornus, imbiada a sa cua de totus cara a Cartàgine (Lìviu XXIII, 32).

Cartàgine, amiga istòrica de sos Sardos, at a mandare a Sardigna pro agiudu a Asdrùbale “ispilidu, in pare a 15.000 fantes e carchi chentina de cavalieris. Ma una traschia mala (Malu ‘Entu) nch’iscudet sa flota sua a sas Ìsulas Baleares, in ue at a addurare firma pro prus de deghe dies, faghende acontzos.

Su cònsole romanu Titu Mànliu Torcuadu, isbarcadu in Casteddu cun 22.000 sordados e 1200, cavalieris tirat deretu contra a sa tzitade de Cornus, capitale de su partidu anti-romanu, adasiada in su montigru de Corchinas. Amsìcora nch’est a tesu, in “Pellitos Sardos ad iuventutem armandam” (Lìv. 40).

Iosto, fìgiu de Amsìcora, est a sa sola a bardiare sa tzitade. Bidende sos Romanos rùpere minetzosos a Monteferru seberat s’atzione. S’atzocu cun sos invasores cumbinat probianu a Campu de Corra.  Sos Sardos binchent, mancari Titu Lìviu nos nàrgiat s’imbesse. Sa fua de Titu Mànliu pro si nch’inserrare de repente in Càralis (Casteddu) non si diat a ispricare diversamente. In su mentres a Tharros arribant sos Cartaginesos de Asdrùbale chi, unidos a sas trupas de Amsìcora, tirant conca a Casteddu.

Est dàbile chi sos duos esèrtzitos si siant parados fronte in sa campeda intre Sestu e Dètzimu Mannu. Sos Romanos ant a lograre sa bìnchida, a pustis de una luta longa e sambenosa. Asdrùbale restat tentu presoneri. Iosto, a pàrrere de Lìviu, nche dat borta in sa cuntierra (XXIII, 40), mortu segundu Sìliu Itàlicu dae su poeta Ènniu.  Amsìcora, imbetzes, “cum paucis equitibus” resurtat a furriare a Cornus, “fugae receptaculum”. Inoghe organizat sa resistèntzia de sa tzitade chi, pustis de una luta eròica, ruet in manu de sos Romanos. Est capatzu chi su Giùighe siat mancadu gherrende e non si siat mortu pro manu sua, comente afirmat Lìviu (XXIII, 41). Custu nos paret prus unu finale literàriu, a efetu, prus chi un’atestatzione fundada in s’istoritzidade. 

Iscriet Atìliu Mastinu, in s’òpera “Storia della Sardegna antica”:

“In questo quadro la figura di Hampsìcora, pur con la sua complessità e se si vuole con le sue ambiguità, è caratterizzata da una straordinaria nobiltà, nella raffigurazione che ce ne hanno lasciato Tito Livio e Silio Italico, sicuramente ostili al nostro personaggio. Io credo che la figura di Hampsicora, così come ci è conservata dai suoi nemici romani, riassuma bene la complessità della società sarda attraverso i secoli, non solo nei suoi rapporti con Cartagine e con Roma, ma in senso più largo sintetizza il tema del confronto tra l’identità sarda e quella di altri popoli mediterranei, di altre culture, di altre civiltà. Hampsicora è forse il punto terminale della più evoluta civiltà sarda e insieme il personaggio capace di confrontarsi con le potenze mediterranee del suo tempo: un eroe antico, che forse a distanza di 22 secoli può insegnare molto anche a noi oggi.”

Sos Pellitas de su Monteferru sighint a batallare a sos Romanos, fortifichende sa montagna de sa Patada (Iscanu, Santu Lussurzu), in ue est archeologicamente cumprovada l’«esistenza di libere comunità barbaricine, che nei secoli dell'Impero Romano, conservarono riti e costumi risalenti all'età del Bronzo».

La Marmora ancora in su ‘800 iscriiat: “Un trait curieux c’est que les habitants de cette région, dite Monteferru ou Montiverru, sont encore de nos jours couverts de peaux de moutons; ce costume est le même plus particulier qu’aux autres Sardes” (Voyage en Sardaigne, 1826).

A incuru de Antoni Flore

 

Amsicora militare cartaginese

 

 

COMUNE DE BESSUDE

BESSUDE

PROVÌNTZIA DE TÀTARI

ELETZIONE DERETA DE SU SÌNDIGU E DE SU CONSÌGIU COMUNALE DE SU 25/26 DE SANTUGAINE 2020

UFÌTZIU ELETORALE

 

SI DAT A ISCHIRE CHI:

  • PRO LOGRARE SOS TZERTIFICADOS E PRO TOTUS SOS IMPOSITOS LIGADOS A SAS CANDIDADURAS;
  • PRO SA PRESENTADA DE SAS LISTAS DE SOS CANDIDADOS A SAS ELETZIONES DE SU 25/26 DE SANTUGAINE 2020 S’UFÌTZIU AT A SIGHIRE CUSTU ORÀRIU:

MARTIS – MÈRCURIS –GIÒBIA

09,00 - 12,00 • 16,00 - 17,00

CHENÀBURA 25 DE CABUDANNI 2020

8,00 - 20,00

SÀBADU 26 DE CABUDANNI 2020

8,00 - 12,00 (ISCADÈNTZIA)

PROMORES DE SAS NORMAS ANTICOVID-19 EST PRETZISU DE PREGUNTARE SOS TZERTIFICADOS PRO TELÈFONO (079886157 INT. 3), CUNCORDENDE IN IE S’APUNTAMENTU PRO LOS RETIRARE E S’ORÀRIU DE PRESENTARE SAS CANDIDADURAS.

Su tzentru de su mundu antigu fiat tando su Mare Mediterràneu, pàtria fecunda de sas culturas egìtzia, ebràica, sarda, greca, pùnica e romana. Sa Sardigna resurtaiat imbèrghida in sas abbas otzidentales de custu chi si paret unu lagu salidu mannu, su chi in sas fontes clàssicas fiat mentuadu che Mare Sardu. Pro sillogismu podimus afirmare duncas chi s’istòria de sa Sardigna de su III sèculu in antis de Cristos est s’istòria de su mundu. Ma ite cumbinaiat in su restu de su praneta in sa matessi ora?

In Otzeània registramus sa colonizatzione de sas Ìsulas Te Fenua Enata, “sa terra de sos òmines” (Marchesas, Polinèsia Frantzesa). A cara a su 200 a.C. sos Polinesianos - navigadores de gabbale - benint a istare in custos tretos, movende cun sas “va’a” issoro (canoas)  dae Samoa e dae Tonga. In Amèrica Latina agabbaiat sa tziviltade olmeca (400 – 200 i.C.), nàschida in sas partes de mesania e de bassu de su Mèssicu atuale (1400 a.C.), mama antiga de totu sas culturas mesoamericanas. Sos Olmecas fiant organizados in polis, faghiant sacrifìtzios umanos a sos deos, ischiant iscrìere e praticaiant unu giogu a botza cun punnas lùdicas e rituales.

In custos annos s’Impèriu indianu Maurya lompet a s’estensione màssima sua, cun su rennu de Ashoka (304–232 a.C.). Ashoka aiat favoridu sa difusione de su buddismu in Ìndia in pare a s’arte chi testimoniaiat, in sas manifestatziones suas, s’amore profundu pro totu su Criadu e pro sos èsseres suos. Cara a s’Oriente estremu leaiat su poderiu Ch'in Shi Huang, primu imperadore de sa Tzina (221 a.C.), natzione chi galu oe nde tirat su nùmene da issu. Suta su guvernu suo benit fraigada sa Muràllia Manna (215 a.C.), fortilesa pesada pro difèndere sa Tzina dae sas bardanas de sos Mòngolos. Custu imperadore mannu aiat cumandadu puru un’àtera òpera famada, connota in totu su mundu comente “s’esèrtzitu de terra cota”: unu cumone de istàtuas de gherradores chi, in s’idea sua, l’aiant dèvidu serbire e amparare in su vida ultraterrena, pustis mortu.

In su Cabu de Susu de s’Europa abitaiant sos Tzeltas, pòpulu originàriu de unu logu chi s’isterriat intre Frantza, Germània e Isvìtzera (Cultura de La Tène, VI – I sèc.). In su III sèculu custu grupu ètnicu ocupaiat unu territòriu istremenadu, chi andaiat dae sa Penìsula Ibèrica a sa Turchia (Galàtzia), dae s’Iscòtzia a sa regione de sas Marcas, in Itàlia. 

Antiogu III “su Mannu” nch’artziaiat a su tronu de s’Impèriu Selèutzida (242 – 187). Sos Selèutzidas fiant una dinastia ellenìstica chi regnaiat in sa banda de levante de sos domìnios de Alessandru Magnu, posca de sa morte sua (323 a.C.). Sende Antiogu soberanu benit restaurada sa potèntzia manna de s’Impèriu Selèutzida (195 a.C.). Su cales chi custu re est cunsideradu dae sos istòricos che a un’Alessandru segundu.

In su Mare Sardu (Mediterràneu Otzidentale) duos gigantes fiant prontos a si dare s’assacheu: Cartàgine e Roma. In su cuntestu geo – polìticu de sa Segunda Gherra Pùnica (218 – 202 a.C.) est de nche pònnere sa rebellia de Amsìcora (215 a.C.), pelea anti – romana de sos Sardos, conduida da sa tzitade de Cornus cun s’agiudu de Cartàgine, pro lograre s’indipendèntzia de s’Ìsula.

Sa Sardigna, printzipiende dae su 238 a.C. , fiat bènnida a provìntzia romana ma lu fiat de nùmene ebbia ca in s’Ìsula su territòriu capitolinu si riduiat a carchi tzitade marìtima (Òlbia, Kàralis, Solki, Nora, Bìthia). A unu livellu prus ampru Roma e Cartàgine fiant gherrende pro su predomìniu de su Mediterràneu Otzidentale. Posca de sa Prima Gherra Pùnica (264 – 241 a.C.) sos africanos de su Nord, perdidores, aiant dèvidu rinuntziare a sas relatziones cun sa Sitzìlia (241 a.C.) e cun sa Sardigna (rebellia de sos mertzenàrios 241-238), alleada issoro de importu.

Cartàgine, però, aiat bisòngiu de empòrios, de colònias e de logos de iscàmbiu promores chi s’economia sua si basaiat subra de su cummèrtziu. Cun custos balàngios mannos sa potèntzia pùnica si pagaiat s’esèrtzitu suo, cuntzertadu dae mertzenàrios leados dae onni parte e logu. Sas cunditziones de Roma non podiant duncas èssere rispetadas. Amìlcare Barca, babbu de Annìbale, lograt s’Ispagna cun sas armas (237 a.C.). Un’isfida noa s’est aprontende.

Sighit

 

A incuru de Antoni Flore

 

muraglia cinese 1

A printzìpios de su Noighentos su Continente Betzu resurtaiat perigulosamente partzidu: Rùssia, Frantza, Inghilterra a un’ala, Germània, Àustria – Ungheria, Impèriu Turcu, Bulgaria e Itàlia (Trìplitze Alleàntzia, 1882) a s’àtera. Cun su Presidente Giolitti s’istadu italianu si nch’acostat semper de prus a sa Frantza, fintzas a rùpere a su Patu de Londra (26/4/1915), acordu segretu  intre Itàlia e Trìplitze Intesa contra a sos Impèrios Tzentrales.

Su 28 de Làmpadas de su 1914 su natzionalista panserbu Gavrilo Pirncip ochiet in Sarajevo a Frantziscu Ferdinandu,  Artziduca de Àustria e a sa mugere sua. Pro risposta s’Àustria intimat gherra a sa Sèrbia (28 de Trìulas). S’Itàlia, imbetzes, si decrarat neutrale (3 de austu). Sos cumandos tedescos aiant isetu de finire sa gherra in carchi chida (Blitzkrieg, “gherra a lampu”). Ma sas previsiones issoro sunt faddidas. In pagu tempus sa luta de movimentu si mudat in unu chimentu de positzione.

In sa Gherra Europea 100.000 Sardos sunt recramados. Su primu de martzu de su 1915 naschent - in Sìnnia e in Tèmpiu - su 151 e su 152 regimentu de fanteria “Brigata Sassari”, unu corpus formadu agiomai dae Sardos ebbia che a su Tercio de Cerdeña (1564 – 1718) de edade ispagnola, a su Reggimento Sardegna sabàudu e a sa Brigata Cagliari (1862 - 1991). Su 25, 26 e 27 de Trìulas sa Brigata est impinnada in sas primas batàllas, sa de “Bosco Cappuccio”, “Bosco Lancia” e “Bosco Triangolare”. Sos Sardos, a su gridu de “Bivat sa Sardigna!” binchent sos àustro – ungàricos. Promores de custas atziones eròicas sos tatarinos sunt tzitados, pro sa prima borta, in su Bolletinu de su Cumandu Supremu.

In su 1916 lompet sa prima medàllia de oro de sa Brigata pro sa reconchista de su massissu de sas Meletas (Monte Fiore, Monte Castelgomberto, Monte Spil e Monte Miela) e de su Monte Zèbiu. Custos fatos sunt contados in su libru “Un anno sull’altopiano” de Emìliu Lussu. A pustis de sa ruina de Caporetto sos Sardos parant fronte a s’invasione austrìaca in sa làcana de su frùmene Piave (1917). In su 1918 sos isulanos logrant sa segunda medàllia de oro in s’atzocu de sos Tres Montes (Col Rosso, Col d’Ecchele, Monte Valbella). Sos Sardos, in custa pelea globale, ant a tènnere sa pertzentuale de mortos sa prus arta de Itàlia, 13.602 persones - su 13,8% de sos recramados - contra su 10,4%  de sa mèdia natzionale.

Sa gherra però unit sos Sardos siat a unu livellu internu, incurtzende sas distàntzias sotziales (mere – tzeracu), siat unu livellu esternu, faghende∙nde essire a campu unu “Nois colletivu”, manifestadu bene in su gridu de batàllia de sa Brigata Tataresa, “Fortza Paris!”. Esistint analogias cun su triènniu rivolutzionàriu sardu (1793 – 1796) cando sa Sardigna, respinghende a sa sola s’armada frantzesa de s’ammiràlliu Truguet, preguntaiat prus autonomia a su guvernu de Torinu cun sas “chimbe dimandas” e posca cun Giuanne Maria Angioy, babbu sa rebellia anti-feudale. Sos Sardos aiant lutadu in sa patada de su Carsu pro assegurare a sas famìllias issoro una terra de laorare e pane pro sos fìgios. Custas isperas però fiant destinadas a restare sònnios. S’Ìsula, orfanada de sos mègius giòvanos suos, nd’at a essire dae custu cunflitu prus afligida de in antis.

In sa matessi ora chi s’Irlanda fiat pro alcantzare s’indipendèntzia dae su Rennu Unidu (11 de Trìulas 1921), sos ex – cumbatentes fundaiant su Partidu Sardu (17 Abrile, Aristanis), movimentu chi teniat che obietivos s’autonomia amministrativa de s’Ìsula, sa riforma agrària e doganale e sa difusione de su modellu mutualìsticu e cooperativìsticu. In Itàlia, in su mentres, bidet s’arbèschida su Partidu Comunista (21 ghen.) de su sardu Antoni Gramsci. Sos sardistas si presentant a sas eletziones italianas unu mese posca de sa fundatzione, otenende in s’Ìsula 1\3 de sos cunsensos sardos e eleghende 4 deputados (Pedru Mastinu, Paulu Orano, Umbertu Cau e Emìliu Lussu). Sa base de su movimentu fiat indipendentista, ma sos leaders timiant meda custa solutzione. Su cales chi su 8 de Nadale de su 1921 Emìliu Lussu decrarat a su Parlamentu italianu chi su Psd’Atz fiat “autonomista” e non “separatista”, mentres in s’àula si reconnoschiat s’istadu de Dominion a s’Irlanda (6 de Nadale 1921).

S’annu in fatu, cun sa màrtzia a cara a Roma (28 de Santugaine 1922), su cuadru polìticu sardu e italianu ant a cambiare drammaticamente. Bentos noos de òdiu e de morte sulaiant subra s’Europa e su mundu, ancora fertu in intragnas dae sos trincos de sa Prima Gherra Mundiale.

 

A incuru de Antoni Flore

 

brigata sassari

Mentres in s’Europa culturale e artìstica froriat sa “Belle Èpoque” (1871 – 1914), sa Sardigna s’acredaiat a su de XX sèculos cun una cara e un’ànima antiga. Sos biagiadores chi la visitant (D.H. Lawrence, M.L. Wagner) nde contant ispantados sa diversidade. Mancari gasi, in su Sàndalu arribat sa prima màchina chi atraessat s’Ìsula fintzas a Casteddu: una Decauville 10HP niedda de s’ingennieri grecu Achille Georgiades, diretore de sa “Societé de mines de Malfidano” de Parigi. In Aristanis sas iscolas benint ischeradas pro la bìdere passare in su ponte de su Tirsu.

In Itàlia sos investimentos capitalistas mannos pertocaiant su prus s’indùstria de su Nord. Su Meridione e sa Sardigna patiant sas conseguèntzias de sas tarifas doganales sas chi impediant s’esportatzione de sos produtos de s’agricultura. In sa bilantzia cummertziale sa Sardigna importaiat pagu cosa ca sos mèdios de achistu fiant iscarsos fintzas in sas famìllias de sa burghesia mèdia. Sas comodidades resurtaiant modestas e si leghiat in mancu de su ‘800. S’analfabetismu dominaiat.

Sos benes de bisòngiu primu (petza, pische, ortalìssia, fruta) fiant baratos. Podimus afirmare, duncas, chi s’economia sarda de sos primos de su ‘900 lompiat a sa sussistèntzia, che in su tempus de sa preindustrializatzione (dae sa fine de su de XV sèculos a sos primos de su ‘800). De importu mannu fiat su patrimòniu zootècnicu de sa Sardigna. Ancora in su 1929 s’Ìsula teniat 400.000 pegos bulos. In su ’46 giai 180.000. S’agricultura fiat estensiva cun unu volùmene mannu de produtzione ma cun pagu resa. Sa terra nostra, tando, non fiat pòbera ma gestida sena critèriu. Sa pressione fiscale fiat divènnida insustenìbile in s’istadu liberale italianu. 

Su Meridione de Itàlia, produende su 27% de sa richesa natzionale, pagaiat su 32% de sas impostas de totu su Rennu. S’Itàlia de su Nord, imbetzes, giustu su 40% cun su 48%. S’Itàlia Tzentrale cun su 25% su 28%. Sa malària, bìnchida in Sardigna solu in su 1951 dae s’ERLAAS (Sardinia Project, Rockefeller Foundation), impestaiat ancora sos sartos nostros: sas cunditziones de vida materiale fiant semper metzanas.

Sa crèschida de sa populatzione sarda (dae sos 573.114 de metade ‘800 a sos 864.174 de su 1921) aiat interessadu su Campidanu, sa Trexenta, sa Marmidda ebbia, non totu s’Ìsula. In s’Igresiente sa densidade mèdia fiat de 50 abitantes pro kmq, in sa Sardigna orientale 25. S’emigratzione sarda, printzipiada cun s’agabbu de su tratadu cummertziale cun sa Frantza (Crispi, 1888), tiraiat a cara a s’Europa (64,1%) e a su Mediterràneu (Tunisia), a s’Argentina (17%) e fintzas conca a sos Istados Unidos (11,4%) intre su 1876 e su 1903. Dae su 1906 a su ‘14 s’Amèrica divenit sa destinatzione preferida. In su 1913 emigrant 12.274 Sardos. Podimus afirmare chi, in generale, sos tassos de emigratzione non sunt artos.

Sos collègios eletorales fiant dominados dae avocadeddos sena preparatzione polìtica peruna chi, pro s’assegurare sos privilègios e s’amigàntzia de Roma, non si faghiant contu de andare contra a sas comunidades de riferimentu. Pro custos motivos sos Sardos si rebellant. In sas minas de Buggerru, su 2 de cabudanni de su 1904, s’ingennieri Achille Georgiades disponet chi sa pàusa, intre su turnu de traballu de mangianu e cussu de sero, siat reduida de un’ora. Su 4, 2000 minadores isciòperant. S’esèrtzitu italianu isparat contra sos manifestantes. Bator òmines ruent mortos, 11 sunt sos feridos. Su 5 de maju de su 1906 in Casteddu iscòpiat una rebellia pro s’incarimentu de sos alimentos. Sidney Sonnino, Presidente de su Consìgiu, imbiat 8000 òmines contra istudiantes, paneteris, piscadores e piciocus de crobi. F. Cocco Ortu (1847 - 1929), sardu, pedit s’interventu de sa flota militare. Sa rivolta s’isterret a Nèbida, Igrèsias, Gonnesa, Bonorva, Thiniscole. Ant a èssere giuigadas 170 persones- Sos mortos, duos.

In su 1911 sa gherra de Lìbia introduit sa leva obligatòria in Itàlia: «Molti maschi adulti, altrimenti utili al sostentamento delle proprie famiglie o pronti a farsene una, dovevano partire per lidi sconosciuti, con l’incognita del ritorno, tanto del “quanto”, quanto del “se» (La Sardegna e i Sardi nel tempo, Omar Onnis). Sa gherra, non s’emigratzione at a  isboidare sa Sardigna. Sa populatzione europea passat dae sos 195 milliones de su ‘800 a sos 401 milliones de su ‘900, gràtzias a sas conchistas mèigas, a sa modernizatzione de s’agricultura e de su setore agroalimentare. Sos consumos divenint de massa.

Sos istados europeos sunt imbideados de provare sas fortzas issoro pro dare disaogu a sas massas chertosas, poderende gasi sos assetos polìticos e econòmicos internos. In su 1904 su Giapone binchet sa Rùssia de su zar Nigola II. In sa matessi annu naschet s’Intesa intre Frantza, Inghilterra e  Rùssia, a partire dae su 1907. Dae su 1912 a su 1913 s’Europa orientale est alluta dae sas Gherras Balcànicas. Su mundu s’est aprontende a sa cuntierra generale.

A incuru de Antoni Flore

 

Parigi notturna

Boruta, s’energia si la faghet in domo

 

Publicamus cun piaghere su comunicadu de su Sìndigu de Boruta, e leamus parte a sa cuntentesa sua e de sa bidda.

Est una cosa bella meda e de importu chi podet èssere leada comente esèmpiu dae sas biddas lacanarzas e chi, comente narat bene su Sìndigu, podet finas agiuare a frimmare s’imminorigamentu de sas biddas nostras in ue s’edade mèdia est semper prus arta e sos giòvanos, bortas meda, sunt custrintos a si l’aviare in chirca de fortuna in aterue.

Su Sìndigu Chicco Arru benit a nàrrere:

“Oe est istada,forsis, sa die mia prus bella de sìndigu.

Pro su chi pertocat s’energia semus autosufitzientes a su 100% siat in sos consumos pùblicos siat in cussos privados.

Custu manzanu amus deliberadu, in consizu comunale, sa nàschida de Boruta comente prima comunidade energètica rennoàbile de sa Sardigna.

Ite cosa est?

Est un’assòtziu intre Comune e tzitadinos pro sa produtzione e consumu de energia neta  chi si faghet dae su sole e dae su bentu ebbia!

Sos tzitadinos ant un’atzione e diritu de votu in sa comunidade e ant a pòdere benefitziare finas de un’agiudu pro s’energia chi si consumat.

S’autosufitzièntzia energètica e s’energia a indonu pro totus cheret èssere un’istrumentu contras a s’ispopulamentu, pro fàghere a manera de “istare“ in sa bidda e pro fàghere arrivire famìlias noas, ma finas un’agiudu pro printzipiare atividades noas.

Giai dae paritzu tempus s’energia pùblica la produimus a sa sola, dae su palatu comunale a sas istruturas isportivas, dae sas iscolas a su tzentru polifuntzionale, dae su museu a s’illuminatzione pùblica, dae sas bitzicletas elètricas a sa sala cungressos, dae sa biblioteca a sa s’ospìtziu.

Dae oe podimus fàghere a sa sola finas in sos consumos privados, pro sos tzitadinos de Boruta e siat pro cussos chi ant a chèrrere vìvere inoghe in sas domos bòidas, e sunt medas, de sa bidda ma puru pro sas atividades econòmicas e pro cantos nd’ant a chèrrere abèrrere una cun s’agiudu de s’energia a indonu.

S’energia a indonu pro totus fiat unu bisu chi aimis cunsagradu in su PAES (pranu de atzione pro s’energia sustenìbile) iscritu in su 2012 in ue semus lòmpidos pro primos in su bandu pro sas “Smart city” de sa Sardigna. Gràtzias a sa fortza de su consizu comunale, a sa voluntade forte de sa giunta, a s’agiudu de su vitze sìndigu e de sos ufìtzios e collaboradores de fora, a sa prontesa de su nostru “energy manager” Tore Sanna bi l’amus fata!”

 

Bessude Stemma

COMUNE DE BESSUDE

 

 

Si dat a ischire a totu sos chi nd'ant interessu chi printzipiende dae martis su 15 de Cabudanni sunt abertas sas iscritziones pro sos servìtzios de mensa e de trasportu in s'annu iscolàsticu 2020\2021. Sas dimandas tocat de las mandare via mail a s'indiritzu Questo indirizzo email è protetto dagli spambots. È necessario abilitare JavaScript per vederlo. o de nche las leare a s'Ufìtziu de sos Servìtzios Sotziales, cuncordende in antis pro telèfono a sos nùmeros 079886157 (internu 6) e 3714317295 (sa chenàbura). Acapiada a sa dimanda est pretzisu de nch'allobare su modellu ISEE 2020 (pro su servìtziu de mensa) e unu documentu de identidade in cursu de valididade de su chi decrarat.

 

Bessude, su 14/09/2020

 

Su Responsàbile de su Protzedimentu

S’Assistente Sotziale (Dott.ssa Francesca Sole)

S’istòria de su litu iscanesu podet èssere unu paradigma de s’atzione coloniale e violenta operada subra su patrimòniu forestale sardu.

In su 1818 su Visurei piemontesu Donnu Ignàtziu Thaon de Revel, suta cumandu règiu, disponet de nde segare 7500 chercos de su monte de Iscanu, apatuende∙si cun su duca de Santu Giuanne - su feudatàriu de sa bidda - pro unu cumpensu de duas liras sardas pro pranta, essende chi “la selva di Scano è la più propinqua alla spiaggia, la più facile per il trasporto e la più utile che sia nell’Isola, dando il legname più compatto per la costruzione dei bastimenti, secondo l’assaggio fattone nei cantieri di Francia e Genova”, comente susteniat su Prefetu Règiu Pinna de Culeri (Iscanu, storia di una comunità sarda, Giacomino Zirotttu).

Su primu impreu industriale de su linnàmene sardu s’est cuncordadu in sos buscos de Iscanu, intre su 1820-1821. Su Marchesi Vivaldi Pasqua, mere de cussos padentes, si fiat acordadu cun sos impresàrios Chiappa, Balbo e Peloso pro unu prètziu de 3,84 liras piemontesas a àrbore (2 liras sardas). Onni die dae custos montes si nde falaiant dughentos petzos de dimensiones vàrias. 400 carros nche tragiaiant sa linna. In cussu tempus lompent a Iscanu, pro sa segadura, 200 linnajolos orbascos, oberajos originàrios de una banda chi s’isterret galu oe intre Ligùria e Piemonte. In su 1822 tancat sa segadura: 8000 chercos nde sunt ghetados. 

Significativas sunt sas paràulas de Alberto della Marmora subra custu disacatu mannu: “La foresta di Scano, che io ho conosciuto vergine, è stata devastata nel 1821 da speculatori genovesi che da questo taglio non ne ricavarono un profitto equivalente al danno che vi hanno fatto”. Su resurtadu finale de custu lùcuru male istabilidu est istadu “la distruzione di una delle più belle foreste” (Itinerario dell’Isola di Sardegna).

In su 1834 in su Monte de Iscanu e in cussu de Macumere s’ant a ghetare 1000 prantas. S’impresàriu Giuanne Bianchi de Onèglia, sete annos a pustis, apatuende∙si cun s’istadu, nd’at a segare àteros 2500 chercos, parte de custos semper in su logu iscanesu.

Su corpu mortale a sas forestas sardas arribat cun s’unidade de Itàlia. In su 1863 su finantzieri Gaetano Semenza, cun s’agiudu de su Ministru de sas Finàntzias Cuintinu Sella, aiat cunsertadu una sotziedade ìtalu – inglesa, sa “Cumpannia pro sas Ferrovias Reales Sardas” pro esecutare unu collegamentu intre Tàtari e Casteddu, cun istatziones in Dètzimu, in Igrèsias, in Portu Turres, Otieri e Terranoa.

Custu assòtziu s’est frunidu de 200.000 ètaros de terrinos. In su 1865, pro aprefinare su progetu, lompet a Sardigna Benjamin Piercy (1827 – 1888), ingenieri gallesu, su chi intre su 1879 e su 1883 at a comporare 3700 ètaros in Campeda, fraighende in Badde de Sàlighes (Bolòtene) sa residèntzia de sa sienda agrìcula sua.

Nos narat Antoni Gramsci, faeddende de cussos annos:

“L’Isola di Sardegna fu letteralmente rasa al suolo come per un’invasione barbarica. Caddero le foreste, che ne regolavano il clima e la media delle precipitazioni atmosferiche. La Sardegna d’oggi, alternanza di lunghe stagioni aride e di rovesci alluvionanti, l’abbiamo ereditata allora” (L’Avanti -  1919).

Sas paràulas de s’intelletuale comunista sunt ampradas e amplificadas dae cussas de Eliseu Ispiga:

Lo stato italiano promosse e autorizzò nel cinquantennio tra il 1863 e il 1910 la distruzione di splendide e primordiali foreste per l’estensione incredibile di ben 586.000 ettari, circa un quarto dell’intera superficie della Sardegna, città comprese, con il massacro concomitante degli animali selvatici: cinghiali, cervi, daini, mufloni” (La sardità come utopia, note di un cospiratore)

Unu degòlliu sena paragones sa ruina de sa foresta sarda, pintada bene dae sos versos de Antiogu Casula “Montanaru”:

Sos buscos tuos ti los ant distrutos

cun picones, cun serras e istrales,

ant ingrassadu sos continentales

e tue ses restada sentza frutos.

 

A incuru de Antoni Flore

chercu

DEO BI FIA, MEZUS, BI SO!

 

In Bànari, sàpadu 19 de cabidanni a ora de sas 10, in su tzentru polivalente, s’at a presentare su progetu “Bànari Comunidade Aunida”.

S’at a inaugurare sa fotografia de grupu chi est istada posta in carrela La Marmora e s’ant a presentare su docu-film subra totu su progetu chi est istadu fatu e su libru “Su retratu de grupu prus mannu de su mundu”

Una die pro faeddare de sa Bànari e de comente in sas biddigheddas nostras sa zente siat semper miminende.

Pustis de sos saludos de su Sìndigu Antoni Carboni, Pasquale Porcu nd’at a arrejonare cun:

Emiliano Deiana – Presidente ANCI Sardigna

Mansueto Suini – Delegadu Bai Sardigna

Silvanu Arru – Presidente Unione de sos Comunes de su Meilogu

Giammario Senes – Presidente Gal Logudoro-Gotzèanu

On. Gianfranco Ganau – Consizeri regionale  

Est prevìdidu un annullu postale de sa manifestatzione.

Su 6 de abrile de su 1768 su Suta Logutenente de Artillieria De Buttet cumpilat una relata in cantu a s’istadu de sas forestas de s’Ìsula cun s’idea de risparmiare in sos gastos de linnàmene, semper netzessàriu a s’esèrtzitu piemontesu: “Relation sur la qualité, et quantité des bois, qui sont sur les côtes du Royaume de Sardaigne, faite par M. le Souslieutenant d’Artillerie De Buttet, envoyée à la Cour le 6 Avril 1768” (AIC, Segr. de Istadu, Sèrie II, Vol. 1280). Sa viabilidade metzana de sa Sardigna tzentrale movet De Buttet a si cuntzentrare subra sos padentes prus probianos a sa marina.

In custu documentu s’inditant sos litos de sa Sardigna de costera: su Monte de Buddui (Sarrabus); su Monte de Quadazone (Barì – Tertenia); sos Montes intre Orosei e Thiniscole; sa Badde de su frùmene Lìscia (Gaddura); sa Badde de Vighedo (Monte Candela – Lungoni); sa Nurra (Tàtari – Salighera); Crastu d’elittus (Bosa – Biddanoa Monteleone); su Monte de Iscanu; su Monte de Frùmini Majori; Perda sterria e Mitza s’Orcu (Domus de Maria); Monte Arbo e Monte Nieddu (Pula).

Su 15 de martzu de su 1800 bidet sa lughe unu testu anònimu, tituladu “Discorso istorico politico legale
dei boschi e selve nel Regno di Sardegna
”. Promores de custa òpera ischimus chi, a sos tempos, sa superfìtzie forestada -  in pare a cussa a matedu e a cussa non coltivada -  in Sardigna assummaiat a 800.000 ètaros (Segr. Ist. Vol. 828).

S’Anònimu denùntziat puru sas càusas printzipales de su malu guvernu de su patrimòniu buscaritzu sardu: S’abbruciano tuttodì e s’incendiano i boschi, e le tenute di terreno imboschito, e non di rado anche selve intiere, si tagliano fuor di regola e fuor di tempo gli alberi, e non si sostituisce mai, si sradicano e si svellono le piante a capriccio, e senz’alcun ritegno, badando soltanto a godere d’una utilità presente e non pensando alla posterità, ed ai bisogni futuri”.

S’isperdìtziu de su patrimòniu forestale sardu tenent duncas neghes esternas e internas. Custas ùrtimas si ligant a sas tipologias de isfrutamentu de sos logos e sunt: su narbonare, su pastorigare e sos fogos. A onni modu sas primas, in gravidade e fortilesa, sobrant de meda sas segundas.

A fàghere narbones o narbonare fiat a “disboscare e dicioccare interamente una certa superficie, e nel dissodarla pratica detta appunto del «fare narboni») per coltivarvi grano o, più frequentemente, orzo, per 2-3 anni; in quest’ultimo caso le aree messe a coltura erano denominate più propriamente orzaline. Le piante forestali venivano abbattute e ridotte in cenere e con questa si fertilizzava il terreno” (Beccu). Custa pràtica daiat una produtzione de trigu a una e mesu in prus de sa normale, dòpia pro s’òrgiu, ma una borta sessada sa fertilidade de su tretu laoradu, custu beniat isbandonadu, faghende crèschere gasi sa superfìtzie de sas àreas deforestadas.

Pro esempru su padente de “Mata Sindia”, su chi a sos primos de su ‘800 s’isvilupaiat pro 1280 ètaros,  promores de su narbonare oe est una zona de pàsculu, apena arboradu. In custas cunditziones s’agataiat a partire dae sa segunda metade de su de XIX sèculos.

S’atividade pastorale si espressaiat in sos sartos, logos de buscu, sende chi giai in sa Carta de Logu (CXXXVII) resurtaiat  proibidu pàschere a curtzu de s’habitacione, francu pro sos porcos rudes e sas berbeghes in sa muta chi andaiat dae su primu de Trìulas e su primu de Santugaine.

Oriolu ùnicu de sos allevadores, res de sa foresta, fiat cussu de campare sa roba. Su capitanu de vascellu Albini, su 9 de freàrgiu de su 1824, alleghende de sa Cummenda de Santu Lenardu,  afirmat chi sos bacàrgios “allorquando non vi è sufficiente pascolo per le foreste atterrano anche quelle piante che si trovano coperte dell’ellera e approfittano di quelle poche foglie.....Si contano già 4000 più ceppi d’alberi abbattuti”, acusende pro s’impoberimentu de su litu, “il pascolo continuo delle vacche”, “non contente di distruggere le piccole piante che appena nascono”. (AIC Segreteria de Istadu, sèrie II. V. 1280. Relatzione
Albini de su 9.2.1824)

In Sardigna sas framas s’impitaiant comente istrumentu colturale ma fintzas comente arma de vindita e de tìrria. In sa Carta de Logu a brusiare istudiosamente una domo abitada fiat sententziadu cun sa morte (“fagherillu arder”, cap.46). Su chi poniat fogu imbetzes a “lavori messadu, over a messari, a vingia, over a ortu” a chimbanta liras de machìtzia -  in prus de su dannu -  e “si non pagat issa, over attiri pro see, saghitsilli sa manu destra” (cap. 47).

In su 1832 sas biddas de Gavoi, Mamujada, Fonne, Nule e Benethuti si fiant avolotadas contras a sas privatizatzione de sas terras, ingendrada dae s’Editu de sas Cungiaduras (6-10-1820). In s’ùrtimu tzentru s’est postu unu fogu mannu chi at duradu ses dies e ses notes, segrestende bìngias, tancas e buscos e minetzende pro finis fintzas a su burgu matessi.

Sighit

A incuru de Antoni Flore

Foto de Marco Solinas

 

castanza

COMUNE DE BUNNÀNNARU

PROVÌNTZIA DE TÀTARI

 

AVISU

 

“Dopo di noi”, torrat a abèrrere su bandu

 

Su Comune de Bunnànnaru dat a ischire chi su PLUS de s’Alighera at torradu a abèrrere sos tèrmines pro su bandu de sa Lege n° 112/2016.

S’iscadèntzia noa est istada fissada pro su 30 de cabidanni a ora de sas 12.00 pro fàghere sas dimandas noas e su 9 de santugaine pro s’inserimentu a sistema de sas matessi, de cussas presentadas intro de su 12 de trìulas 2019 e pro sas integratziones.

Podent benefitziare de custa lege sos chi ant disabilidades graves, finas intelletivas e de su neuroisvilupu, segundu s’art. 3 comma 3 de sa lege n° 104/1992, cun edade chi andat dae sos 18 a sos 64 annos, sena amparu de sa famìlia.

Informatziones e modulìstica si podent agatare in su situ www.plusalghero.it o in s’ufìtziu Servìtzios Sotziales de su Comune de residèntzia.

Si podet finas cramare sa segreteria de su PLUS de S’Alighera a su nùmeru 079/867799 – 800 332 333 dae su lunis a sa chenàbura dae sas 9.30 a sas 13.00.

 

 

 

COMUNE DE TURALVA

turalva

Provìntzia de Tàtari  - Pratza Munsignor Pola n.5

Ala de sos Servìtzios Sotziales – Iscolàsticos – Educativos – Isport

AVISU MENSA ISCOLÀSTICA

Annu iscolàsticu 2020-2021

 

Si dat a ischire a totu sos chi nd’ant interessu chi ocannu puru at a èssere informatizadu su servìtziu mensa pro s’Iscola primària e pro s’Iscola segundària a tales chi pro pagare sos pastos tocat de àere s’aplicatzione esata in unu suportu informàticu (Smartphone, Tablet o àteru)

Pro pòdere gosare de su servìtziu est pretzisu de fàghere s’iscritzione intro de su 21 de Cabudanni 2020, impreende sa modulìstica esata, sa chi est a disponimentu de su pùblicu in s’intradòrgiu de sa Domo comunale e chi si podet fintzas iscarrigare dae su situ internet www.comune.torralba.ss.it

Su càrculu de sas cuotas a càrrigu de s’utèntzia s’at a sestare a tenore de su valore ISEE, comente fatu in sos annos colados.  A su mòdulu tocat de acapiare custos documentos:

  • Tzertificatzione ISEE
  • Còpia de su documentu de identidade de su chi est faghende rechesta
  • Tzertificatzione mèiga, in casu chi sos pitzinnos apant bisòngiu de unu regìmene alimentare ispetzìficu

S’Ufìtziu sòtzio – culturale est a disponimentu de totu sos chi cherent acrarimentos subra s’argumentu e gasi pro installare s’aplicatzione informàtica.

 

Turalva, su 09.09.2020                                                               

 

 

    Su Sìndigu

                                                                                                         Vincenzo Dore

Sas testimonias iscritas egìtzias e ititas (XIV e XII sèc. i.C.) pintant sa Sardigna comente s’ “Ìsula de su Birde Mannu”, una terra de forestas istremenadas. Ancora duamìgia annos a pustis, su Sàndalu podiat bantare padentes mannos, de ispantu. A su tempus de sos Giùighes (700 - 800 p.C.) onni bidda aiat in possessu unu fundamentu, diat a èssere unu territòriu chi giuridicamente pertocaiat a sa comunidade pro sa sussistèntzia sua.

Su fundamentu si partziat in bidatzone (logu de semenare pro unu, duos annos), in paberile (terras lassadas a pasare, in ue pàschere sos fiados masedos) e in sartu, tretu a largu dae sa comunidade, destinadu a pàschere sos pegos rudes e a fàghere linna.

Sos sartos, giassos a buscu, aparteniant parte a sas biddas e parte a su Donnu (saltus de Rennu) ma, in ambos casos, fiant a usu de ereu, diat èssere sugetos a regime pùblicu in cantu a linna e a pàsculu.  Si sos Romanos ant comintzadu a fàghere dannos a sa risorsa buscaritza sarda e, posca sos Ispagnolos in manera prus detzisa, est cun sos Piemontesos chi custa sienda connoschet sa ruina sua.

Afirmende∙si su sistema feudale sos padentes mantenent un’impreu comunitàriu (adimplivos) però su sìngulu, pro nde pòdere gosare (es. fàghere linna, carbone), deviat pagare una tassa a tenore de su bene retzidu, leende parte puru a sos servìtzios de amministratzione de su fèudu (servìtziu dominicale).

Giuanne Frantziscu Fara (1543-1591), in s’òpera sua “Corographia Sardiniae” (1580) nos contat de un’Ìsula de buscos mannos, chi s’isterriant dae sa Nurra a sa Gaddura, dae sa Monteferru a sa Barbàgia de Brebì, banda custa rica de castàngias e de chercos, “castaneis et inglandibus refertis”.

A suta de s’Ispagna si multìplicant sos tributos: diritu de carra, deghinu de berbeghes, de porcos, de bacas, de crabas, diritos de iscrivania, de cartzelleria etc…. A sos àutos de infeudatzione si agiunghiant, bortas meda, sos bandos baronales chi, in paritzos casos, violaiant sas costumàntzias, sos usos de sas biddas, malostiende ancora de prus sos abitantes giai provados dae un’amministratzione mala.

Sos feudatàrios e sos fatores de sas arrendas baronales, pro crèschere su bene issoro, modificaiant sos datos de sas possibilidades pabulares de su territòriu in pare a cussos de sos produtos reales de sos buscos de lande, permitende gasi s’intrada de bestiàmene furisteri.  Custos sèberos formaiant, màssimu in mutas de iscuria, cuntierras mortales intre pastores e linnajolos.

Leamus un’esempru.

Su 4 de maju de su 1791 su Sìndigu de Iscanu Giuanne Batista Mura iscriet una prima lìtera a sas autoridades superiores de Casteddu promores ca su fatore baronale Frantziscu Marras Pinna aiat allogadu bacàrgios de Bòrore in sos sartos paberiles de Murtilo, in un’annada de sicagna e de mancàntzia de recatu. Sas bacas istràngias nd’aiant fintzas distrutu sas bidatzones de sos naturales.

Su fatore tando nd’est frantu dae s’incàrriga pro evitare una rebellia manna contra a su Consìgiu Comunitativu e cuntierras noas cun sos marghinesos. Su 1 de maju 1793 Frantziscu Marras Pinna s’est incontradu in su monte de Iscanu “mortu de balla”.

Intre feudatàriu e feudatàriu cumbinaiant, màssimu in àreas de làcana, chertos territoriales chi fiant càusa prima e motivu de fogos mannos, postos pro venga, pro distrùere.

In concruos, fiant sos litos isulanos chi patiant de prus s’ignoràntzia, s’ànimu malu de s’òmine, aspetu custu chi amus a analizare prus a fundu in s’artìculu chi benit.

(Sighit)

A incuru de Antoni Flore

 

bar

COMUNE DE TIESI

Provìntzia de Tàtari

SETORE ASSISTENTZIALE –ISCOLÀSTICU – CULTURALE

AVISU PÙBLICU PRO PRESENTARE DIMANDA PRO SU “BONUS NIDI GRATIS” ANNU 2020

Podent fàghere dimanda “Bonus nidi gratis” pro atzèdere a sos contributos pro s’abbatimentu de sa reta pro sa frecuèntzia in nidos e micronidos pùblicos o privados, sos nùcleos familiares, finas mono-genitoriales, cumpresas sas famìglias de fatu cunviventes dae nessi ses meses, chi apant sos rechisitos chi sighint:

  1. a) b’apat nessi unu o prus fizos a gàrrigu, finas a sos tres annos de edade, finas in adotzione o afidu;
  2. b) àere presentadu a s’Inps, s’ISEE carculadu segundu s’artìculu 7 de su D.P.C.M. n. 159/2013, pro sas prestatziones pro sos minorennes in su nùcleu familiare;
  3. c) àere fatu dimanda “Bonus Nidi INPS” (gasi comente in s’artìculu 1, comma 355, lege 11 de nadale de su 2016, n. 232) da ue resurtet s’idoneidade e cantu est su bonus.

SERVÌTZIOS AMMÌTIDOS

 Sos servìtzios ammìtidos sunt cussos pro sa prima infàntzia: nidos, micronidos, nidos aziendales pùblicos o privados comporados in cunventzione dae sos Comunes.

PRESENTATZIONE DE SA DIMANDAS E ISCADÈNTZIA

Sa dimanda/autotzertificatzione de contributu “Bonus nidi gratis” devet èssere presentada, impreende su modello apòsitu, dae su babbu o dae sa mama a su Comune in ue benit dadu su servìtziu, est a nàrrere in su  Comune in ue su minore resurtet in graduatòria pro sos postos a disponimentu de sos servìtzios pro s’infàntzia.

Sa dimanda/autotzertificatzione at a dèvere èssere presentada a su protocollu de su Comune de Tiesi dae sa die de publicatzione de custu avisu e finas a sas 14:00 de sa die 21 de cabidanni de  su 2020.

 

EST NETZESSÀRIU DE IMBIARE SOS DOCUMENTOS CHI SIGHINT:

- còpia de su documentu de identidade e de sa tèssera sanitària;

- còpia de s’atestatzione ISEE bàlida;

- còpia de sas faturas de su pagamentu de sa reta pro sa frecuèntzia de sos servìtzios de sa prima infàntzia;

- còpia IBAN cun s’indicatzione de/de sos intestatàrios;

 

MODALIDADES DE IMBIU:

- cun sa PEC a s'indiritzu Questo indirizzo email è protetto dagli spambots. È necessario abilitare JavaScript per vederlo.;

- cunsigna a manu in s’Ufìtziu Protocollu dae su lunis a sa chenàbura dae sas 10.00 a sas 12:00.

S’AVISU CUMPLETU E SU MÒDULU PRO FÀGHERE DIMANDA SI PODENT ISGARRIGARE DAE SU SITU DE SU COMUNE A S’INDIRITZU: https://comune.thiesi.ss.it/notizie/259083/contributi-gestione-servizi-educativi-prima

 

COMUNE DE BUNNÀNNARU

Provìntzia de Tàtari

 

AVISU MENSA ISCOLÀSTICA

Annu Iscolàsticu 2020/2021

Si dat a ischire a totu sos interessados chi finas pro ocannu iscolàsticu su servìtziu de mensa pro sas iscolas primària e segundària de primu gradu at a èssere informatizadu, duncas, pro su pagamentu de su màndigu, at a dèvere èssere impreada s’aplicatzione informàtica (PAGO IO pro Smartphone – tablet o P.C.) chi s’agatat finas in su situ de su Comune de Bunnànnaru (www.comune.bonnannaro.ss.it).

Si podet fàghere su pagamentu finas cun su mòdulu, de presentare a sos isportellos de sa posta, chi s’agatat in sos ufìtzios comunales.

Pro pòdere atzèdere a su servìtziu tocat de fàghere s’iscritzione intro e non prus a tardu de sa die 21 de cabidanni 2020, impreende sos mòdulos chi s’agatant in Comune o in su situ internet.

Su contu de su pagamentu, comente in sos annos colados, at a èssere fatu segundu s’ISEE.

Pro sos pitzinnos chi ant bisonzu de unu regime alimentare ispetzìficu, pro ite ant patologias chi non permitint de mandigare su chi est prevìdidu pro totu sos àteros, si podet pedire de lu fàghere a banda. Sa rechesta devet èssere inditada in sa dimanda e pustis perfetzionada cun sa tzertificatzione mèiga.

S’ufìtziu sòtziu-culturale est a disponimentu pro crarimentos e pro agiuare a isgarrigare s’aplicatzione informàtica.

 

COMUNE DE BÀNARI

 PROVÌNTZIA DE TÀTARI

 

BÀNARI: SERVÌTZIU PRELIEVOS DE SÀMBENE

 

SI DAT A ISCHIRE CHI CHENÀBURA 18 DE CABIDANNI 2020 DAE ORA DE SAS 7.00 S’ANT A FÀGHERE SOS PRELIEVOS DE SU SÀMBENE.

SAS IMPEGNATIVAS ANT A DÈVERE ÈSSERE POSTAS IN SA CASCETA CHI S’AGATAT A IN FORAS DE S’ISCOLA  INTRO SA DIE DE MÈRCURIS 16 DE CABIDANNI.

PRO INFORMATZIONES SI PODET CUNTATARE S’OPERATRITZE SOTZIALE O SU NÙMERU:

333-7337891

Su topònimu Torralba est s'italianizatzione de su sardu Turalva (Turralba), su chi benit tzitadu pro sa prima borta in su Codex Diplomaticus Sardiniae intro de unu documentu de su de XI  sèculos (CDS I 152/1). Su faeddu, pro pàrrere de su linguista Màssimu Pittau, benit dae su latinu turre(m) alba(m), chi cheret nàrrere "turre bianca", forsis cun riferimentu a unu nuraghe fraigadu a pedra bianca.

Su paisu est mentuadu in su Condaghe de Santu Nigola de Truddas cun sas formas Turalva, Turalba (CSNT² 119, 236) , in su Codice Diplomatico delle relazioni fra la Santa Sede e la Sardegna (CDSS I 411) e intre sas biddas de sa Diòtzesi de Sorres chi, a su tempus, pagaiant sa dèguma a sa Cùria de Roma (RDS 125, 1696, 2028, 2099, 2719). Cumparet ancora in pare a sas biddas de Meilogu chi aiant sutascritu in su 1388 su tratadu de paghe intre Lionora, Giuighissa de Arbarè e Giuanne de Aragona (CDS I 840/1), in su Còdighe de Sorres (XV sèc) e in su Chorographia Sardiniae (128.7,11; 174.12) de Giuanne Fara est cramadu oppidum Torralbae (1580).

Ma atentzione ca custu urbònimu podet fintzas cuare, in mesu a sas sonoridades latinizantes, de cumprensione simpre in aparèntzia, unu raighinàrgiu paleosardu prus antigu, sende chi sas paràulas turre arba/u (alva, alvu) sunt bastante testimoniadas in diversos nùmenes sardos de logu (Monte Alvaro, Arbatassa, Monte Arbu, Nuraghe Alvo). Eduardu Blasco Ferrer (1956-2017), filòlogu e linguista catalanu, ligat su topònimu "turre" a su idrònimu bascu iturri=funtana. Turru - in su Sardu chi allegamus oe - est unu “trainu de abba, bena, unu tònchinu, un'istrampigheddu” (Pittau). Sa paràula arba imbetzes currispondet a su cuntemporàneu paule, mara (Carta Raspi). Su cales chi in su turalvesu sunt documentadas paritzas paules. Sas prus mannas sunt cussas de Nuraghe Lèndine e de Campu Mela.

Turalva duncas est su logu in ue s'abba chi bulliat a unu tzertu tretu si firmat, formende pischinas e maras. Sas caraterìsticas de su fundamentu suo parent cunfirmare s'ipòtesi protasarda.

A incuru de Antoni Flore

 

1200px Torralba panorama 02

 

Giuanne Filipu Pirisi Pirino est nàschidu in Boruta in su 1835, s’agatant pagas notìtzias biogràficas suas. Ischimus, gràtzias a don Giuanne Marras, chi est istadu finas retore de Boruta, chi fiat istadu dischente de unu tzertu mastru Cossu de Tiesi, chi faghiat su caltzolaju, issu puru topu comente benit a nàrrere in custa cuartina:

Da ch’andaio a domo ‘e mastru Cossu,

deo a ischente e issu  cabu mastru,

in lumbos l’aiat isse su guastu

e deo l’apo ‘e su rajolu in s’ossu.

De issu faeddat Enrico Costa, chi paret l’epat bidu in atividade in sas carrelas de Tàtari, cando sos cantadores giraiant peri su logu pro bèndere sas poesias issoro. In su romanzu La bella di Cabras (1887), nos ammentat de “su poeta topu de Boruta, Pirisi Pirino, chi cumponet e cantat, imprentat e bendet in totu s’ìsula sas poesias suas geniosas”.

Finas Antonio Gramsci, in su 1927, lu fentomat, mancari faddende su sambenadu e sa bidda sua, in una lìtera imbiada a sa mama: “Quando ti capita mandami qualcheduna delle canzoni che cantano per le strade i discendenti di Pirisi Pirione di Bolotana”

Custos poetas bandidores fiant atentos meda a sos fatos de crònaca, bortas meda in sas poesias issoro nde faghent contos proite a sa zente chi iscurtaiat e comporaiat sas poesias custos argumentos interessaiant meda. 

Giuanne Filipu si podet dare chi siat istadu su primu a fàghere custa atividade de poeta “giròvagu”, difatis, paret apat comintzadu in sa meidade de sos annos otanta de s’Otighentos, pustis, in finitia de de su sèculu, e in sos primos annos de su Noighentos, amus notìtzias de àteros poetas chi ant sighidu s’esempru sou.

In sas poesias suas in prus de fatos de crònaca si bi faeddat finas de amore, de cosas de santos e de cheja, de sas gherras e de bandidos, prus de totu de su famadu Giuanne Tolu (Pro sa libertade de su primu bandidu sardu Giuanne Tolu fiolinesu, fi’ 32 annos latitante, bessidu in libertade s’82 in sa Corte de Assise de Frosinone).

Finas a pagu tempus como sas poesias suas s’agataiant ebbia in sos fòglios volantes originales chi sunt remunidos in paritzas bibliotecas de Sardigna, oe, gràtzias a s’impignu de Salvatore Tola, sunt istadas regortas in su libru “Giovanni Filippo Pirisi Pirino. Il poeta girovago” publicadu in su 2008 dae s’editore “Della Torre” de Casteddu.

Inoghe fatu paritzos versos suos dae sa poesia: ”Pro sa libertade de su primu bandidu sardu Giuanne Tolu fiolinesu”

1.

S’annu barantanoe e otighentos

già m’est costadu su mi cojuare,

pro cussu so ’essidu a bandidare

furriados mi sun totu sos bentos,

de primu piagheres e cuntentos

mi pariat sa gloria passare,

mi fuit sa delitzia de gosare

neghe de unu preideru ostinadu.

M’allegro c’a su mundu m’an torradu.

2.

Traitu ’e su preideru ostinadu

già nd’at sufridu sa persone mia.

Issa a mie una santa mi pariat,

e mi fia cun geniu cojuadu,

e tot’in d-una m’agato ingannadu

pro sa mala incontrada cumpagnia,

mai custu discurrer lu podia

chi su gosare m’aeret privadu.

M’allegro c’a su mundu m’an torradu.

[…] 

22.

Pro finis sos giurados rispetade

e leade dae me s’isperimentu,

su m’ider solu intr’e gabbia tentu

Tolu a sessant’annos de edade.

Bessit sa Corte cun felicidade

nerzende a Tolu: «Ses salvu e cuntentu».

Fato a sos avocados cumprimentu

c’apo sa penetentzia accabadu.

M’allegro c’a su mundu m’an torradu.

 

 

IN BÀNARI “CONSIZA UNU LIBRU A SA BIBLIOTECA TUA”

Intro de cras, sàpadu 5 de cabidanni, si podet leare parte a sa bella initziativa de sa biblioteca comunale “Barore Sassu” pro consizare libros de pòdere comporare.

Sa biblioteca at àpidu unu finantziamentu de 5000,00 èuro dae su Ministeru pro sos benes e atividades culturales. Su dinari at a servire a ismanniare sa dotatzione de sas bibliotecas e a dare una manu de agiudu a librerias e editores chi oe s’agatant in dificultade.

Chie si siat podet fàghere sa rechesta de sos libros de comporare deretamente in biblioteca chi aberit su lunis, mèrcuris e chenàbura dae sas 16,00 a sas 18.00.

S’atestatzione prus antiga de su corònimu Meilogu s’agatat in su Condaghe de Santu Pedru de Silki. In s’ischeda 395 de custu registru patrimoniale leghimus: «Ego abatissa Teodora de Silki cambiai cun su priore de Seue Paganellu: ego li dei ad isse a Jorgia Thana, et isse deitimi a mimi a Maria Tamuri fiia de Ithoccor Tamuri dandenos a boluntate de pare unuchis parthone issoro. Testes, donnu Comita de Serra curatore de Frussia, armentariu meu et suo, et donnu Mariane Pinna curatore de Meiulocu , et Ithoccor Casu de Thathari, et preuiteros donnu Petru de Soiu, et donnu Dorgotori de Serra su de Cleu. Testes»

In edade medievale sa curadoria de su Meilogu – presente fintzas in su tratadu de paghe intre Sardos e Catalanos (1388) –  fiat cumposta dae custas biddas: Sauren, Tigesi, Gonnanor, Mores, Giave, Torralba, Borutta, Lachesos, Oppia. Sorres resurtaiat èssere su cabulogu de sa curadoria (Solmi) e sede vescovile (XII sèc.). Cun sa lòmpida de sos Catalanos a Sardigna custu tzentru importante est istadu distrutu e sos abitantes suos obligados a fùere cara a Boruta e a sas biddas probianas.

In su Còdighe de Sorres, iscritu de su de XV sèculos, s’incotrant unos cantos tràgios de cramare custa banda: Mezo Logu, Mezo Logo, Mezu Logu, mentres in s’òpera Corographia Sardiniae de Giuanne Frantziscu Fara (1543-1591) est mentuada ancora sa regio curatoriae Meiloci, parte de sa Diòtzesi de Sorres.

Su topònimu derivat dae sa locutzione latina medius locus, sa chi cheret nàrrere “logu de mesu”, promores ca custu chirru de sa Sardigna nord-otzidentale fiat in sa mesania de su Giuigadu de Turres, istadu sardu de edade medievale.

 

A incuru de Antoni Flore

 

sorres2

Seguici su Telegram

Ricevi le notifiche di andalanoa.it su Telegram

Unisciti al nostro canale Telegram e ricevi gli aggiornamenti di Andalanoa.it (Info)

Newsletter

Devi prima registrarti per poterti iscrivere ad una newsletter.
No account yet? Register

Translate

In sardu deo? Semper, cada die, a fitianu!

“IN SARDU DEO? SEMPER, CADA DIE, A FITIANU!‟

Scarica Àndala App

Android apk download