Su nùmene “sa Stiddiosa” benit dae sa paràula “istìddiu”, chi cheret nàrrere “gùtiu”. Semus in Seulu, a làcana cun su sartu de Gadone. In custu logu tocadu dae sa manu de Deus dae un’artana de roca lìsia e rea subra su Flumendosa nde falat a lenu a lenu s’abba de una funtana càrsica.
Non semus a de in antis a un’istrampu istripidosu e fogaritzu. Inoghe tantu pàsida est sa faladòrgia de sos trainos chi bulliant dae s’intragna de su monte chi paret proende, in una temporada benigna. Sa fache de sa gutiadòrgia si caraterizat pro sa presèntzia de prantas idròfilas (Adiantum capillus Veneris L.) chi mudant sa ghetada de unu birde intensu. Paret de èssere in unu contu de fadas.
A suta de su sàrtiu, che una pedra pretziosa lughet una pischina de ismeraldu, in ue in su tempus callente si bi podet bagnare. Pro lòmpere a sa Stiddiosa tocat de imbucare cun sa vetura un’istrada bianca – longa bastante – e finida custa de sighire a pee, pro unu chilòmetru. Es pretzisu de si pònnere iscarpas de trekking. Su camminu, tentu contu, protzedit a cara a bassu reu reu, intre matas de olidone (Arbutus unedo) e de aladerru (Phyllirea Latifolia).
A fundu de totus, a treghentos metros subra de su livellu de su mare, cumparet in s’ermosura sua sa Stiddiosa. Pro veridade s’andanta est un’a cantu matanosa – màssimu in su pigare – ma sa fadiga est bene pagada dae sa vista de custu ispetàculu de sa natura.
Una Sardigna cuada, totu de iscobèrrere.
A incuru de Antoni Flore
Please wait...
