S’idea de una serrada generale pro more de s’ispainada de sa variante inglesa est ponende polìtica e sièntzia in oriolos. E finamentas in Sardigna, mancari su tassu de positividade nche siat caladu meda, b’at de tìmere chi custa potzat agatare logu. Custu pantasma l’agatamus in abertura de L’Unione sarda de oe, chi faeddat de «mesuras noas» pro la limitare: «a las pedire est s’Iss». Ma b’at unu ma: «Pro sa serrada de carchi chida proposta dae su consulente de su ministru de sa Salude, sos espertos non sunt totus cuncordes». L’Unione ponet in prima pàgina finamentas sos faeddos de Crisanti (chi in veridade no est a oe a nàrrere su chi oe ebbia leghimus cun custu risaltu): «Su viròlogu (microbiòlogu, ndr) chi ghiat sa mapadura massiva in s’ìsula narat a ‘La vita in diretta’ chi sos tampones ràpidos sunt elementu de istorbu». Pro ite? Ca «ant un’afidabilidade, bene chi andet, de su 60,70%: est a nàrrere chi de deghe positivos botor los perdimus. Dunca, impreados male sunt unu fatore notèvole de propagatzione de s'infetzione». Posca curreget su tiru. Comente? Narende chi in Sardigna andant bene ca sunt «un’istrumentu de indàgine epidemiològica».
La Nuova, imbetzes, aberit cun sa crònaca, cun su crìmine de un’annu a como in tretos de Sossu («Su tràuma sena acabbu de sas fìgias de Zdenka»): «In s’udièntzia de su protzessu in corte de assise in Tàtari pro sa morte de sa 40enne tzeca Zdenka Krejcikova sa psicòloga Lorenza Bazzoni e sa nèuro-psichiatra infantile Veronica Dessì sunt torradas a sos momentos de dolore de sa lòmpida e de sa permanèntzia in clìnica de sas duas pitzinnas».
Please wait...
