Aberturas diferentes sas de sos giornale sardos chi agatamus in edìcola. L’Unione sarda sèberat sa crisi de guvernu, La Nuova sa finantziària regionale.
Est unu Draghi tessidore, su chi nos contat l’Unione: «Draghi at comintzadu sas consultatziones cun sos tzentristas pro formare su Guvernu. Divisione in su tzentru dereta: Berlusconi at annuntziadu su sustegnu suo, nono de FdI, su vitze segretàriu de sa Lega Giorgetti at definidu a su premier incarrigadu unu “fuoriclasse”. Eja de su Pd chi cheret cumbìnchere su M5S ma serrat a sa Lega. Abertura finamentas dae su presidente uscente Conte: at a èssere vitze prèmier?»
Ma est in sos pàrreres a manu manca e a fundu pàgina chi sa mirada est pro un’àteru personàgiu. Massimo Crivelli e Celestino Tabasso nos faeddant de Renzi.
«Finas a s’àteru die – narat su primu – l’amus pintadu che a unu kamikaze assatanadu de vendita, unu giogadore de poker tzìnicu e atzudu in sa mesa de sa polìtica, unu personàgiu anneuladu dae un’ego ipertròficu e prontu a cale si siat cosa pro sos interessos personales suos. Finas a cando no amus iscobertu chi s’interessu suo (cale est su polìticu chi non nde tenet?) cumbinaiat cun su natzionale. Est a nàrrere su de licuidare unu guvernu non cunforme a s’iscarada e su de bogare in professone a Super Mario, s’italianu su prus istimadu in Europa e peri su mundu. Dae su puntu de annotu suo unu capolavoru polìticu autènticu.
«Indiferente a su bene comunu - gasi su segundu - francu cando li cumbenit in sa mesa de giogu e ipnotizadu dae su vantàgiu suo, a custu òmine li resesset a s‘ispissu de cumbinare carchi cosa in s’interessu colletivu cando chi si lassat aborrèssere pro àere punnadu, iscarenadu, a su suo. Sena bi lòmpere».
«Finantziària pro sanidade e trasportos» est imbetzes su tìtulu de abertura de La Nuova. «Sa finantziària luego in àula. E s’assessore Giuseppe Fasolino nos narat comente sa Regione cheret torrare a fàghere mòvere sa Sardigna cun custa manovra. “Damus resursas a sa sanidade, alimentamus su Fundu ùnicu pro sos Comunes, coberimus sos gastos de sa continuidade territoriale e previdimus unu sustegnu pro sas impresas».
Ma semper sa Nuova nos contat, cun Marco Bittau, de Air Italy «ismentigada dae sos polìticos». «Un’annu a como deviat èssere sa batalla de sa vida, s’ùrtima trintzera isfossada pro defensare a sos traballadores de sa cumpangia aèrea nàschida in Sardigna in suta de s’amparu de s’Aga Khan e morta belle sessanta annos a pustis in coa de sos qatariotas. Oe, imbetzes, sa de Air Italy est sa prus trista intre sas vertèntzias ismentigadas, isparèssida dae totus sos radar, afundada dae sa pandemia, cungelade isetende su guvernu nou in Roma chi, a su nessi, potzat prorogare sa cassa integratzione chi iscadit su 30 de làmpadas».