A cabos de su 1700, promores de sa Gherra de Sutzessione Ispagnola (1701-1714) - pelea intre Filipu V e Càralu III - sa Gaddura, de fide carlista, fiat bortulada dae avolotos e cuntierras. Subra de totu regnaiat generale unu pessimismu polìticu e istòricu, bene espressadu dae una cuartina in gadduresu: “Pal noi non v’ha middori - ne impolta cal’ha vintu – o Càrrulu Imperadori – o sia Filipu Chintu”.
Cun su tratadu de Londra (2 de austu 1720) sa Sardigna beniat tzèdida a Vitòriu Amedeu II de Savòia. In sa Carta de sos Ingennieris Piemontesos (1750) – reportage subra sas cunditziones de s’Ìsula - da chi s’allegaiat de sos abitantes de sa Nurra, si naraiat: “peuples non conquis qui non payent point de taxes”. Pensade: in su 1722 s’esèrtzitu at a intrare in Àgios pro “cumbìnchere” sa populatzione a pagare sas tassas.
Sa timoria de su cambiamentu, sos disòrdines continos aiant portadu unas cantas famìllias nòbiles sardas a si armare contra a sos sabàudos. Un’esempru de custu cunduimentu nos est dadu dae s’erèntzia Delitala de Nujvi, ghiada dae Donna Lughia Delitala Tedde (1705-1760), dugone de una banda de gherrilleris antipiemontesos e de contrabbanderis, in ue leaiant parte sos prus mannos bandidos de su tempus: Giuanne Fais de Tzaramonte e Lenardu Martzeddu de Putumajore.
Intre su 1794 e su 1802 sa polititzizazione de su banditismu divenit ancora prus ladina. Subra custu fenòmenu anti – sistèmicu faghiant contu sos patriotos sardos Frantziscu Sanna Corda e Frantziscu Cillocco in s’ispera issoro de pesare sa luta pro fraigare una Repùblica Sarda. Sanna Corda fiat mortu gherrende in sa Turre de Lungoni (Santa Teresa), a sa sola contra a su fogu de 75 carabinas (19 de làmpadas). Cillocco est istadu traitu da unu bandidu agesu, su chi l’aiat promissu de l’agiuare: Pedru Mamia (seg. met. ‘700 - 1815). Fatu presoneri e turmentadu, su notàriu casteddaju fiat mortu in Tàtari, su 30 de austu de su 1802. Aiat 33 annos.
Unu sustenidore de sas bideas de Cillocco e de Sanna Corda fiat Austinu Gòsciu “Piticu”. Nàschidu in Locusantu (1768), analfabeta ma dotadu de un’intellighèntzia manna e de sensos acutzos, semper unidu a su tzeracu fidele Sebastianu Fiori “Pulicinu”, Gòsciu aiat partetzipadu cun una chimbantina de òmines - partende dae su 19 de austu de su 1819 - a “sa Rebellia Manna de Gaddura” (1819-1825), progetu de assaltu armadu a sas istitutziones règias de Tèmpiu.
Su 29 de cabudanni de su 1819 “Piticu” est arrestadu in s’istatzu suo. A sas oto de sero de sa matessi die benit interrogadu dae sas autoridades. No at a fàghere nùmenes a nou, limitende∙si a cunfirmare cussos nòdidos. Evàdidu dae presone - in manera disconnota - si at a dare luego a sa mata. Su 19 de Làmpadas de su 1820 Gòsciu est cundennadu a morte in contumàtzia.
Nuraghe Majori est istadu testimòngiu de s’atacu prus famadu de Austinu Gòsciu. Su 7 de cabudanni de su 1823, “Piticu” e sa banda sua aiant abertu su fogu contra a 10 carabineris chi andaiant a sa Basìlica de Locusantu pro sa festa, ochiende∙nde tres. Sas indàgines, cuncordadas dae su coronellu Bonifàtziu Neri, conte de Saint Front, giughent totas a Gòsciu.
Su giùighe de Saint Front garantit salvacundutos a sos frades Nanni, a Pedru Petrasso “Bulciolu” e a Antoni Rustàggia - totu ex cumpàngios de Gòsciu - pro cassare, bivos o mortos, a “Piticu” e a Matzicrudu, terrores de sa Gaddura.
Su 28 de Nadale de su 1823 sos Carabineris de Tèmpiu, sighende sos inditos de su pastore Giuanne Antoni Deidda, emissàriu de sos frades Nanni, agataiant in localidade “Lettu di Ita” sos carenados privos de vida de Gòsciu e de Matzicrudu. Su primu fiat mortu avelenadu, su segundu de balla. Sos Nanni, “Bulciolu” e Antoni Rustàggia ant a lograre sos salvacundutos promìtidos.
A incuru de Antoni Flore
Please wait...
.jpg){kind=link}