Su tzentru de su mundu antigu fiat tando su Mare Mediterràneu, pàtria fecunda de sas culturas egìtzia, ebràica, sarda, greca, pùnica e romana. Sa Sardigna resurtaiat imbèrghida in sas abbas otzidentales de custu chi si paret unu lagu salidu mannu, su chi in sas fontes clàssicas fiat mentuadu che Mare Sardu. Pro sillogismu podimus afirmare duncas chi s’istòria de sa Sardigna de su III sèculu in antis de Cristos est s’istòria de su mundu. Ma ite cumbinaiat in su restu de su praneta in sa matessi ora?
In Otzeània registramus sa colonizatzione de sas Ìsulas Te Fenua Enata, “sa terra de sos òmines” (Marchesas, Polinèsia Frantzesa). A cara a su 200 a.C. sos Polinesianos - navigadores de gabbale - benint a istare in custos tretos, movende cun sas “va’a” issoro (canoas) dae Samoa e dae Tonga. In Amèrica Latina agabbaiat sa tziviltade olmeca (400 – 200 i.C.), nàschida in sas partes de mesania e de bassu de su Mèssicu atuale (1400 a.C.), mama antiga de totu sas culturas mesoamericanas. Sos Olmecas fiant organizados in polis, faghiant sacrifìtzios umanos a sos deos, ischiant iscrìere e praticaiant unu giogu a botza cun punnas lùdicas e rituales.
In custos annos s’Impèriu indianu Maurya lompet a s’estensione màssima sua, cun su rennu de Ashoka (304–232 a.C.). Ashoka aiat favoridu sa difusione de su buddismu in Ìndia in pare a s’arte chi testimoniaiat, in sas manifestatziones suas, s’amore profundu pro totu su Criadu e pro sos èsseres suos. Cara a s’Oriente estremu leaiat su poderiu Ch'in Shi Huang, primu imperadore de sa Tzina (221 a.C.), natzione chi galu oe nde tirat su nùmene da issu. Suta su guvernu suo benit fraigada sa Muràllia Manna (215 a.C.), fortilesa pesada pro difèndere sa Tzina dae sas bardanas de sos Mòngolos. Custu imperadore mannu aiat cumandadu puru un’àtera òpera famada, connota in totu su mundu comente “s’esèrtzitu de terra cota”: unu cumone de istàtuas de gherradores chi, in s’idea sua, l’aiant dèvidu serbire e amparare in su vida ultraterrena, pustis mortu.
In su Cabu de Susu de s’Europa abitaiant sos Tzeltas, pòpulu originàriu de unu logu chi s’isterriat intre Frantza, Germània e Isvìtzera (Cultura de La Tène, VI – I sèc.). In su III sèculu custu grupu ètnicu ocupaiat unu territòriu istremenadu, chi andaiat dae sa Penìsula Ibèrica a sa Turchia (Galàtzia), dae s’Iscòtzia a sa regione de sas Marcas, in Itàlia.
Antiogu III “su Mannu” nch’artziaiat a su tronu de s’Impèriu Selèutzida (242 – 187). Sos Selèutzidas fiant una dinastia ellenìstica chi regnaiat in sa banda de levante de sos domìnios de Alessandru Magnu, posca de sa morte sua (323 a.C.). Sende Antiogu soberanu benit restaurada sa potèntzia manna de s’Impèriu Selèutzida (195 a.C.). Su cales chi custu re est cunsideradu dae sos istòricos che a un’Alessandru segundu.
In su Mare Sardu (Mediterràneu Otzidentale) duos gigantes fiant prontos a si dare s’assacheu: Cartàgine e Roma. In su cuntestu geo – polìticu de sa Segunda Gherra Pùnica (218 – 202 a.C.) est de nche pònnere sa rebellia de Amsìcora (215 a.C.), pelea anti – romana de sos Sardos, conduida da sa tzitade de Cornus cun s’agiudu de Cartàgine, pro lograre s’indipendèntzia de s’Ìsula.
Sa Sardigna, printzipiende dae su 238 a.C. , fiat bènnida a provìntzia romana ma lu fiat de nùmene ebbia ca in s’Ìsula su territòriu capitolinu si riduiat a carchi tzitade marìtima (Òlbia, Kàralis, Solki, Nora, Bìthia). A unu livellu prus ampru Roma e Cartàgine fiant gherrende pro su predomìniu de su Mediterràneu Otzidentale. Posca de sa Prima Gherra Pùnica (264 – 241 a.C.) sos africanos de su Nord, perdidores, aiant dèvidu rinuntziare a sas relatziones cun sa Sitzìlia (241 a.C.) e cun sa Sardigna (rebellia de sos mertzenàrios 241-238), alleada issoro de importu.
Cartàgine, però, aiat bisòngiu de empòrios, de colònias e de logos de iscàmbiu promores chi s’economia sua si basaiat subra de su cummèrtziu. Cun custos balàngios mannos sa potèntzia pùnica si pagaiat s’esèrtzitu suo, cuntzertadu dae mertzenàrios leados dae onni parte e logu. Sas cunditziones de Roma non podiant duncas èssere rispetadas. Amìlcare Barca, babbu de Annìbale, lograt s’Ispagna cun sas armas (237 a.C.). Un’isfida noa s’est aprontende.
Sighit
A incuru de Antoni Flore
Please wait...