Ci teniamo alla tua privacy. Usiamo i cookie per migliorare la tua esperienza di navigazione e ricordare le tue preferenze. Maggiori info qui. Registrandoti o accedendo al sito accetti espressamente le norme sulla privacy riportate in questa pagina
Nois bi tenimus a sa privatesa tua. Impreamus sos cookie pro megiorare s’esperièntzia de navigatzione e sas preferèntzias tuas. Agatas prus informatziones inoghe. Marchende·ti o intrende in su situ atzetas sas normas in vigèntzia subra sa privatesa marcadas in custa pàgina

Sos Pòpulos de su Mare

Chie fiant sos Pòpulos de su Mare?

Ancora oe no s’est cungiadu de su totu su meledu peleosu subra s’identidade de sos Pòpulos de su Mare, erèntzia de bardaneris mediterràneos chi su Faraone Merenptah cramaiat “Setentrionales de sos Paisos de su mare” e “Pòpulos de sas Ìsulas chi nche sunt in mesu a su Birde Mannu”.

Natziones misteriosas custas, chi portant su nùmene de sos Tursha, de sos Eqwesh, de sos Leku ma fintzas de sos Shardana, de sos Shekelesh, de sos Peleset, de sos Sikel, de sos Dayniu e de sos Weshesh chi, a su tempus de su soberanu Ramses III, aiant invàdidu in assòtziu un’Egitu ricu de siendas.

Ma cale est su fundaju de custas comunidades ètnicas?

In s’istòria de sos istùdios sunt istadas partoridas unas cantas teorias, diversas ma ùtiles a pintare una tela ideale sa prus rica e detalliada possìbile. Oe amus a analizare s’ipòtesi de s’orìgine pan-mediterrànea.

Emanuel de Rougé (1811-1872), egitòlogu e filòlogu frantzesu, pro primu at paradu fronte a su problema de s’apròviu de custos ereos conchistadores. Pro s’istudiosu, sas rèpulas chi si nche fiant collocadas in s’Egitu, beniant dae vàrias regiones de su Mediterràneu.

In s’ispetzìficu sos Lìtzios (Rw-kw) dae s’Anatòlia, sos Acheos (‘-k-w’-sh’) dae sa Grètzia, sos Sìculos (Š’-k-rw-sh’), sos Tirrenos (Tw-rw-sh’) e sos Sardos (Š’-r’-d-n) dae su Mediterràneu tzentrale.  In pare a sos Meshwesh (Mšwš.w) de sa Tunisia cuntemporànea, sas flotas navales de natziones subra inditadas aiant gherradu contra a Ramses II e a Merenptah, res de sa de XIX dinastias egitzianas.

Su àere agatadu repertos de fatura egìtzia in Sardigna, sas simigiàntzias artìsticas intre sas duas culturas, aiant cumbintu a François Chabas (1817-1882) chi in su Sàndalu si nche fiat istabilida una populatzione originària de s’Egitu e chi su protzèdere de sos Sardos-Shardana cun sos Pòpulos de su Mare a cara a sas foghes de su Nilu, fiat incuadràbile in un’ispètzie de nostos, de “torrada a sa pàtria”.

A onni modu, fintzas pro custu chircadore, sos Pòpulos de su Mare resurtaiant èssere mediterràneos de Sardigna, Sitzìlia, Etrùria e Grètzia. De su matessi pàrrere abarraiat s’archeòlogu sardu Giuanne Ispanu (1803-1878), propagandadore mannu de sas ideas de Chabas in Sardigna.

S’egitòlogu, assiròlogu e istòricu tedescu Edward Meyer (1855-1930), imbetzes, ispricat sos movimentos de sos Pòpulos de su Mare conca a s’Egitu, acapiende sas migratziones de gentes itàlicas e balcànicas a sa falada de sos Doros in Grètzia e de sos Frìgios in Anatòlia. Pro Meyer su logu de naschidòrgiu de sos Shardana est sa Sardigna.

Semper mediterràneu est pro James Henry Breasted (1865-1935), istòricu e archeòlogu americanu, su raighinàrgiu ètnicu de sos “Pòpulos de sas ìsulas chi nche sunt in mesu de su mare”.

Podimus nàrrere, in concruos, chi sas ipòtesis chi amus espostu patint meda de s’istadu pòberu de sas chircas archeològicas in sa metade de s’Otighentos.

Una ferta chi nde bogat a campu totu sos lìmites de custas teorizatziones.

popoli mare



Condividi l'articolo: Condividi

Scarica Àndala App

Android apk download

Newsletter

Devi prima registrarti per poterti iscrivere ad una newsletter.
No account yet? Register

Seguici su Telegram

Ricevi le notifiche di andalanoa.it su Telegram

Unisciti al nostro canale Telegram e ricevi gli aggiornamenti di Andalanoa.it (Info)

In sardu deo? Semper, cada die, a fitianu!

“IN SARDU DEO? SEMPER, CADA DIE, A FITIANU!‟

Con la cultura si possono fare grandi cose

Translate