Custos duos contos sunt istados iscritos dae su segnore Mario Ara , nàschidu in Itireddu ma residente in Otieri in ue est istadu professore de matematica a longu in su litzeu iscientìficu e clàssicu. Como chi est in pensione li praghet a iscrìere contos chi pertocant sos ammentos de sa pitzinnia e de sa bidda sua. Amus pensadu cun s’Amministratzione comunale de los bortare in sardu a manera chi sa gente lo potzat apretziare de prus e a su matessi tempus intret in cunfiantza cun sas règulas ortogràficas de sa LSC ca custa est s’ùnica manera de fraigare una limba normale impitada in onni àmbitu.
Lucia Sechi
***************************
AMMENTOS DE UNA DOMÌNIGA DE ISTIU IN ITRI
Dae sas carreras de “Sa Costa”, “ Santa Rughe”, “Pratza de Cuzolu”, “Pratza de s’asilu”, “Carrera de mesu”, “Luonu”, gente manna e fiotos de pitzinnos andaiant a sa crèsia de Itri: custa fiat prena de fideles. Sos bancos a manca fiant pro sas fèminas e cussos a dereta pro sos òmines, sos pitzinnos e sas pitzinnas fiant in sas primas filas, sos mannos in segus. Custa partzidura in òmines e fèminas fiat giai detzisa, si calicunu non cheriat èssere brigadu dae “Don Codice” chi arrodiende su bàculu sou minetaiat chie no aiat rispetu de sas règulas. Su pogiolu - intro de sa crèsia - a una tzerta artària dae s’immatonadu e a su cale s’atzediat dae sa turre in ue fiant sas campanas fiat impreadu, cando bi fiant tzerimònias de importu mannu, dae su coro acumpangiadu dae sas notas de s’òrganu de sa crèsia . Subra de una pensilina, suta de su pogiolu, bi fiat s’istàtua de linna de “Santu Antine” a caddu cun sa bandera e a s’àtera ala s’altare de màrmaru cun s’istàtua de sa Madonna a sa cale sos itresos fiant devotos meda. Finida sa missa sa gente si frimmaiat in sa pratza a dae in antis de sa crèsia. Sos pitzinnos giogaiant a morròcula (una tròtula de linna), pro bi pòdere giogare bisongiaiat de connòschere bene sa règulas e èssere bravos de a beru cando si nche ghetaiat sa morròcula, a manera chi custa arrivida a terra aeret giradu a sa lestra subra de sa punta de atzàrgiu e prus a longu de cussas ghetadas dae sos àteros giogadores. Su grupu de sos mannos, massajos e carrulantes chistionaiant de s’ùrtima incunza, a s’àtera ala chistionaiant ,a manera discreta, su grupu de sos majorales de sa bidda (sìndigu, mèigu, preìderu, maistru elementare) de sos problemas de s’amministratzione comunale, calicunu pro si fàghere a bìdere s’acurziaiat e si poniat in mesu a sas chistiones issoro. Su rellozu signalaiat chi fiat mesudie e sos tzocos de sas campanas chi fiat ora de bustare; totus si sinnaiant - e carchi borta a manera pagu oportuna - in cantu si contaiat carchi loroddu chi pagu b’intraiat cun sas cosas de sa crèsia . Dae sas domos nde bessiant fragos bonos, sos fragos de su màndigu de sa domìniga, de porcheddu arrustu, de macarrones cun bagna de puddighinu o de berveghe a buddu cun patata meda e chibudda. Finidu de mandigare sos giòvanos andaiant a pasare in s’umbra a curtzu de su garàgiu de “tziu Zizziu” in s’oru de sa bidda pro giogare a tòmbola. Onni cartella aiat unu preju sou; onniunu nde leaiat una, duas, tres o prus a manera chi su dinari postu pro sa tòmbola e puru sa possibilidade de bìnchere esseret de prus, calicunu de cussos chi leaiant su cartellone carchi borta aiat un’ogru bonu e resessiat a nde piscare dae su sacheddutzu sos nùmeros giustos pro fàghere issu etotu terna, cuaterna, cincuina e puru tòmbola. A sas chimbe in sa carrera de sa bidda s’intendiat un’ischimutzu, cumintzaiat sa passizada dae sa carrera printzipale de Itria: “Pratza de sa crèsia” finas a “Iscala de Luna” e a s’imbesse finas a sa rughe de caminu intre “Santa Rughe” e “Funtana de giosso”. Fiat una die de festa e sas piseddas si poniant sos bestires de muda. Dae comente una fiat bestida si podiat cumprèndere in cale parte de sa bidda abitaiat. Sas piseddas galanas de “Sa Costa” aiant bestires sèmplitzes sena grande finesa, cussas de “Sas carrelas de mesu” aiant bestires prus fines cun botas a tacu artu e borseta, e unu pagu de rosseto cumpletaiat s’òpera, ma non meda ca si nono naraiant chi fiant sìmiles a sas pubusas (unu pugione bellu meda ma dengosu).
Bi fiant puru sos “ signores” chi abitende in Tàtari, Otieri, S’Alighera, aiant bestires prus elegantes pro sa roba chi impitaiant a los fàghere e pro sos modellos, comente si faghet a no ammentare Tina, Uccia e Giovanna, sas fìgias de signora Lalla de Mores, chi in ierru si poniat sa pellìcia de grodde canu cun sos ogros de cristallu?
Comintzaiat s’anda e torra.
Sos bar prus de importu de sa bidda fiant cussos de sos “Sirigu” e de Gianna Muggianu, chi faghiant a gara a chie faghiat su gelato prus bonu.
Sa fìgia e su gènneru de Giuanna Muggianu, chi abitaiant in Casteddu in istiu si frimmaiant in bidda e poniant in su bar e in s’isterrida a dae in antis taulinos cun sos pees de ghisa e sa base in màrmaru; in su trepiedi de linna poniant piantas bellas chi fiant semper birdes: unu pagu de elegàntzia comente fiat in tzitade.
Tia Giuanna Muggianu cun sos pilos fatos comente fiat a sa moda in sos annos vinti, fiat bestida de nieddu cun una blusa e una munnedda irvasada de rasu: si poniat in tugru a manera chi s’esserat bida, comente faghiat chie istaiat bene, una cadena cun una medàllia de oro.
In su mentres sos giòvanos acudiant a s’istradone; acherada a su balcone, prenu de gerànios rujos cun sos cuidos arrumbados a sa ringhiera in istile “liberty” si distinghiat Ginedda; bella e bestida a manera perfeta abbaidaiat isvarionada chie fiat passende e forsis sonniaiat de èssere in àteros logos.
Sos òmines cun sos òmines e sas fèminas cun sas fèminas comente in crèsia .
Ogros prenos de amore e passione s’inrugraiant e si prommitiant cojos pro su benidore.
A s’iscurigada, in s’àera incumintzaiant a bolare sos tintirriolos de pedde, custa fiat s’ora de torrare a domo cun su pensamentu chi sa domìniga imbeniente (in istiu) totu s’esseret torradu a ripìtere.
Mario Ara
(Tradùidu dae Lucia Sechi)
***************************
“SAS CORREDDAS” (Unu buldellu mannu pro unu dàbile e imbeniente coju tra batios)
In carchi bidda de su Logudoro bi fiat sa costumàntzia de “Sas Correddas”, custu sutzediat cando unu batiu e una batia, coladu unu pagu de tempus dae sa fiudànscia, innamoraiant a sa cua chi tantu a sa cua non fiat: difatis totus ischiant totu. Carchi brulleri intre de note a sa cua faghiat unu caminu de paza in sas carreras de sa bidda moende dae sa gianna de sa domo de su batiu a cussa de sa batia. Si cumintzaiat, a s’iscuru, totu sa tzerimònia cun s’introduida de su coro.
CORO: Terra ruja e ancuja ! (pro la semenare)
Terra ruja e ancuja ! “ “ “ !
Terra ruja e ancuja ! “ “ “ !
CORO: E su sèmene ? (su semenadore)
CORO: Bainzu Erre !
CORO: E sa terra ? (chi retzit su sèmene)
CORO: Peppa Pubusa !
CORO: E su Tratadore ?
CORO: Culimutzu ! Culimutzu !
CORO: E si cherent ?
CORO: Emmo !
CORO: A bi frascant ? (innamorant?)
CORO: Emmo !
CORO: Sonade sos cobertores e tintinnos e correddas;
sas betzas faghent s’amore a dispetu de sas piseddas.
Un’ àinu trotaiat ispuntzonadu dae unu puntotzu e a sa sedda de s’àinu fiant ligadas lamas, lamones e batzinos betzos; sighiant sos brulleris cun sas matracas e sas matraculas ( tàulas cun batazos e taulitas aunidas cun s’ispau e impreadas in sa Chida Santa), e “sas correddas” (corros de oe o conchìglias mannas de mare). Cun totu custu armamentàriu faghiant unu buldellu mannu pro contare sa novidade. A segunda de su tretu faghiant una o prus frimmadas torrende a ripìtere totu su buldellu. Sa cumpangia, finidu s’ofìsciu sou, ispariat e cun issa s’àinu e totu s’armamentàriu e in sas carreras abarraiat solu sa paza. In totu custu faghe faghe nemos nde bessiat dae domo sua. S’incras mangianu sa nova la connoschiant in totue. In sa pratza printzìpale abbojaiant totu sos de sa bidda dae onni parte de logu pro nàrrere s’issoro subra de sa nova, chi non fiat pròpriu gasi nova ca totus ischiant . Sos duos amorados, cuscientes de sa situatzione faghiant finta de nudda: a curtzu fiat a èssere tzelebradu su de duos o de tres cojos. Comare Toja, comare Annamaria, comare Ventura, Lella e Pasqualina (su signòriu de sas carrelas de mesu) cun ogros ispartos e ganosos, atentas meda chircaint de cumprèndere dae s’espressione de onniuna carchi àteru particulare prus pistiddosu a fora de cussos chi giai connoschiant e duncas totus umpare naraiant :
“ite tempus nde est bènnidu!”. In cussèntzia issoro crèschiat sa gana chi sa “Fama” esseret andada a fora de sas làcanas de sa carrera de sos signores. Andaiant cun sas alas a pees , comente “Mercurio” a domo de sas àteras comares, chi a su mancus a s’aparèntzia fiant prus discretas , pro lis fàghere ischire sa “Nova” e bufare su cafè a a borta de die. Tempos colados; “sas correddas” como sunt istadas remplasadas dae “ Facebook”.
Mario Ara
(Tradùidu dae Lucia Sechi)
***************************
Please wait...
