Ci teniamo alla tua privacy. Usiamo i cookie per migliorare la tua esperienza di navigazione e ricordare le tue preferenze. Maggiori info qui. Registrandoti o accedendo al sito accetti espressamente le norme sulla privacy riportate in questa pagina
Nois bi tenimus a sa privatesa tua. Impreamus sos cookie pro megiorare s’esperièntzia de navigatzione e sas preferèntzias tuas. Agatas prus informatziones inoghe. Marchende·ti o intrende in su situ atzetas sas normas in vigèntzia subra sa privatesa marcadas in custa pàgina

Itireddu: Ammentos

Ittireddu

Custos duos contos sunt istados iscritos dae su segnore Mario Ara , nàschidu in Itireddu ma residente in Otieri in ue est istadu  professore de matematica a longu in su litzeu iscientìficu e clàssicu. Como chi est in pensione li praghet a iscrìere contos chi pertocant sos ammentos de sa pitzinnia  e de sa bidda sua. Amus pensadu cun s’Amministratzione comunale de los bortare in sardu a manera chi sa gente lo potzat apretziare de prus e a su matessi tempus intret in cunfiantza cun sas règulas ortogràficas de sa LSC ca custa est s’ùnica manera de fraigare una limba normale impitada in onni àmbitu.

Lucia Sechi

 

***************************

AMMENTOS DE UNA DOMÌNIGA DE ISTIU IN ITRI

Dae sas carreras de “Sa Costa”, “ Santa Rughe”, “Pratza de Cuzolu”, “Pratza de s’asilu”, “Carrera de mesu”, “Luonu”, gente  manna e fiotos de pitzinnos  andaiant a sa crèsia  de Itri: custa fiat prena de fideles. Sos  bancos  a manca fiant pro sas fèminas e cussos a dereta pro sos òmines, sos pitzinnos e sas pitzinnas fiant in sas primas filas, sos mannos in segus. Custa partzidura in òmines e fèminas fiat giai detzisa, si calicunu non cheriat èssere brigadu dae  “Don Codice” chi arrodiende  su bàculu sou minetaiat chie no aiat rispetu de sas règulas. Su pogiolu - intro de sa crèsia -  a una tzerta artària dae s’immatonadu e a su cale s’atzediat dae sa turre in ue fiant sas campanas fiat impreadu, cando bi fiant tzerimònias de importu mannu, dae su coro acumpangiadu  dae sas notas de s’òrganu de sa crèsia . Subra  de una pensilina, suta de su pogiolu, bi fiat s’istàtua de linna de “Santu Antine” a caddu cun sa bandera e a s’àtera ala s’altare de màrmaru cun s’istàtua de sa Madonna a sa cale sos itresos fiant devotos meda.  Finida sa missa sa gente  si frimmaiat in sa pratza a dae in antis de sa crèsia.  Sos pitzinnos giogaiant a morròcula (una tròtula de linna), pro bi pòdere giogare bisongiaiat de connòschere bene sa règulas e èssere bravos de a beru cando si nche ghetaiat sa morròcula, a manera chi custa arrivida a terra aeret giradu a sa lestra subra de sa punta de atzàrgiu e  prus  a longu de cussas ghetadas dae sos àteros giogadores. Su grupu de sos mannos, massajos e carrulantes chistionaiant de s’ùrtima incunza, a s’àtera ala chistionaiant ,a manera discreta, su grupu de sos majorales de sa bidda (sìndigu, mèigu, preìderu, maistru elementare) de sos problemas de s’amministratzione comunale, calicunu pro si fàghere a bìdere s’acurziaiat e si poniat in mesu a sas chistiones issoro.  Su rellozu signalaiat chi fiat mesudie e sos tzocos de sas campanas chi fiat ora de bustare; totus si sinnaiant - e carchi borta a manera pagu oportuna - in cantu si contaiat carchi loroddu chi pagu b’intraiat cun sas cosas de sa crèsia .  Dae sas domos nde bessiant fragos bonos, sos fragos de su màndigu de sa domìniga, de porcheddu arrustu, de macarrones cun bagna de puddighinu o de berveghe a buddu cun patata meda e chibudda. Finidu de mandigare sos giòvanos andaiant a pasare in s’umbra a curtzu de su garàgiu de “tziu Zizziu” in s’oru de sa bidda pro giogare a tòmbola. Onni  cartella aiat unu preju sou; onniunu nde leaiat una, duas, tres o prus a manera chi su dinari postu pro sa tòmbola e puru sa possibilidade de bìnchere esseret de prus, calicunu de cussos chi  leaiant su cartellone carchi borta aiat un’ogru  bonu e resessiat a nde piscare dae su sacheddutzu sos nùmeros giustos pro fàghere issu etotu terna, cuaterna, cincuina e puru tòmbola. A sas chimbe in sa carrera de sa bidda s’intendiat un’ischimutzu, cumintzaiat sa passizada dae sa carrera printzipale de Itria: “Pratza  de sa crèsia” finas a “Iscala de Luna” e a s’imbesse finas a sa rughe de caminu intre “Santa Rughe” e “Funtana de giosso”. Fiat una die de festa e sas piseddas si poniant sos bestires de muda. Dae comente  una fiat  bestida si podiat cumprèndere in cale parte de sa bidda abitaiat. Sas piseddas galanas de “Sa Costa” aiant bestires sèmplitzes sena grande finesa, cussas de “Sas carrelas de mesu” aiant bestires prus fines cun botas a tacu artu e borseta, e unu pagu de rosseto cumpletaiat s’òpera, ma non meda ca si nono  naraiant chi fiant sìmiles a sas pubusas (unu pugione bellu meda ma dengosu).

Bi fiant puru sos “ signores” chi abitende in Tàtari, Otieri, S’Alighera, aiant bestires prus elegantes pro sa roba chi impitaiant a los fàghere e pro sos modellos, comente si faghet a no ammentare Tina, Uccia e Giovanna, sas fìgias  de signora Lalla de Mores, chi in ierru si poniat sa pellìcia de grodde canu cun sos ogros  de cristallu? 

Comintzaiat s’anda e torra. 

Sos bar prus de importu de sa bidda fiant cussos de  sos “Sirigu”  e de Gianna Muggianu, chi faghiant a gara a chie faghiat su gelato prus bonu. 

Sa fìgia  e su gènneru de Giuanna Muggianu, chi abitaiant in Casteddu in istiu si frimmaiant in bidda e poniant in su bar e in s’isterrida a dae in antis taulinos cun sos pees de ghisa e sa base in màrmaru; in su trepiedi de linna poniant piantas bellas chi fiant semper birdes: unu pagu de elegàntzia comente fiat in tzitade. 

Tia Giuanna Muggianu cun sos pilos fatos comente fiat a sa moda in sos annos vinti, fiat bestida de nieddu cun una blusa e una munnedda irvasada de rasu: si poniat in tugru   a manera chi s’esserat bida, comente faghiat chie istaiat bene, una cadena cun una medàllia de oro. 

In su mentres sos giòvanos acudiant a s’istradone; acherada a su balcone, prenu de gerànios rujos cun sos cuidos arrumbados a sa ringhiera in istile “liberty” si distinghiat Ginedda; bella e bestida a manera perfeta abbaidaiat isvarionada chie fiat passende e forsis sonniaiat  de èssere in àteros logos. 

Sos òmines cun sos òmines e sas fèminas cun sas fèminas comente in crèsia . 

Ogros  prenos de amore e passione s’inrugraiant e si prommitiant cojos pro su benidore. 

A  s’iscurigada, in s’àera incumintzaiant a bolare sos tintirriolos de pedde, custa fiat s’ora de torrare a domo cun su pensamentu chi sa domìniga imbeniente (in istiu) totu s’esseret torradu a ripìtere.

 

Mario Ara

(Tradùidu dae Lucia Sechi)

 

*************************** 

“SAS CORREDDAS”  (Unu buldellu mannu pro unu dàbile e imbeniente  coju  tra batios)

 

In carchi bidda de su Logudoro bi fiat sa costumàntzia de “Sas Correddas”, custu sutzediat cando unu batiu e una batia, coladu unu pagu de tempus dae sa fiudànscia, innamoraiant a sa cua chi tantu a sa cua non fiat: difatis totus ischiant totu. Carchi brulleri intre de note a sa cua faghiat unu caminu de paza in sas carreras de sa bidda moende dae sa gianna de sa domo de su batiu a cussa de sa batia. Si cumintzaiat, a s’iscuru, totu sa tzerimònia cun s’introduida de su coro.

 

CORO:  Terra ruja e ancuja !  (pro  la semenare)

     Terra ruja e ancuja ! “ “ “ ! 

     Terra ruja e ancuja ! “ “ “ ! 

CORO:  E su sèmene ? (su semenadore)

CORO:  Bainzu Erre !

CORO:  E sa terra ? (chi retzit su sèmene)

CORO:  Peppa Pubusa !

CORO:  E su Tratadore ?

CORO:  Culimutzu ! Culimutzu !

CORO:  E si cherent ?

CORO:  Emmo !

CORO:  A bi frascant ?  (innamorant?)

CORO:  Emmo !

CORO:  Sonade sos cobertores e  tintinnos e correddas;

            sas betzas faghent s’amore a dispetu de sas piseddas.

 

Un’ àinu trotaiat ispuntzonadu dae unu puntotzu  e a sa sedda de s’àinu  fiant ligadas lamas, lamones e batzinos betzos; sighiant sos brulleris cun sas matracas  e sas matraculas ( tàulas cun batazos e taulitas aunidas cun s’ispau e impreadas in sa Chida Santa), e “sas correddas” (corros de oe o conchìglias mannas de mare). Cun totu custu armamentàriu faghiant unu buldellu mannu pro contare sa novidade. A segunda de su tretu faghiant una o prus frimmadas  torrende a ripìtere totu su buldellu. Sa cumpangia, finidu s’ofìsciu sou, ispariat e cun issa s’àinu e totu s’armamentàriu e in sas carreras abarraiat solu sa paza. In totu custu faghe faghe nemos nde bessiat dae domo sua. S’incras mangianu sa nova la connoschiant in totue. In sa pratza printzìpale abbojaiant totu sos de sa bidda dae onni parte de logu pro nàrrere s’issoro subra de sa nova, chi non fiat pròpriu gasi nova ca totus ischiant . Sos duos amorados, cuscientes de sa situatzione faghiant finta de nudda: a curtzu fiat a èssere tzelebradu  su de duos o de tres cojos. Comare Toja, comare Annamaria, comare Ventura, Lella e Pasqualina (su signòriu de sas carrelas de mesu) cun ogros ispartos e ganosos, atentas meda chircaint de cumprèndere dae s’espressione de onniuna carchi àteru particulare prus pistiddosu a fora de cussos chi giai connoschiant e duncas totus umpare naraiant :

“ite tempus nde est bènnidu!”. In cussèntzia issoro crèschiat sa gana chi sa “Fama” esseret andada a fora de sas làcanas de sa carrera de sos signores. Andaiant cun sas alas a pees , comente “Mercurio” a domo de sas àteras comares, chi a su mancus a s’aparèntzia fiant prus discretas , pro lis fàghere ischire sa “Nova” e bufare su cafè a a borta de die. Tempos colados; “sas correddas” como sunt istadas remplasadas dae “ Facebook”.

 

Mario Ara

(Tradùidu dae Lucia Sechi)

***************************



Condividi l'articolo: Condividi

Cerca

Seguici sui nostri canali

Festival Morròculas

morroculas

Translate

Con la cultura si possono fare grandi cose

Newsletter

Iscriviti alla newsletter per rimanere aggiornato sulle ultime iniziative. Terms and Condition
Joomla Extensions powered by Joobi

Sardegna, terra unica: attrazioni da visitare

  • Sardaigne, terre unique

    Unique comme l'empreinte de la multitude humaine qui, depuis des millénaires, passe et danse en Méditerranée, semant cultures, savoirs, souvenirs et rêves. Unique comme la somme des vents qui...

  • Necropoli di Anghelu Ruju (Alghero)

    La Necropoli di Anghelu Ruju è uno dei siti archeologici più importanti della Sardegna poiché ospita uno fra i più antichi e vasti cimiteri preistorici dell'isola. Le tombe, 38 domus de janas...

  • Museo civico archeologico "Giovanni Marongiu" (Cabras)

    Il museo custodisce importanti testimonianze del territorio, dalla Preistoria al Medioevo: materiali provenienti dall’insediamento di Cuccuru is Arrius, dalla città di Tharros e dal relitto romano...

  • Basilica di San Simplicio (Olbia)

    Sorta sulla sommità di una collina di fronte alla stazione ferroviaria di Olbia, in corrispondenza dell'antica necropoli romana, la chiesa fu costruita tra la fine dell'XI e la metà del XII secolo....

  • Museo Multimediale del Canto a Tenore (Bitti)

    Ospitato in un’ala del museo della Civiltà Pastorale e Contadina il museo Multimediale del Canto a Tenore nasce con l'intento di fare conoscere questo particolare tipo di canto unico al mondo,...

Dal nostro archivio

Dae s'archiviu de s'ULS Meilogu

  • Primas pàginas: 18/11/2014

    Dae Cleopatra...a sa Keller Un'annu a como su disacatu Cleopatra in Sardigna. Sos giornales de oe nos l'ammentant mentovende sas «promissas» (La Nuova) e sos «180 milliones furados» (L'Unione)....

  • ATIVIDADES ULS MEILOGU 2018

    GESTIONE DE SAS ATIVIDADES DE S’UFìTZIU LIMBA SARDA, FINANtZIADU A SOS SENSOS DE SA LEGE 482/99, ANNUALIDADE 2017- ENTE CABU- FILA: COMUNA DE TIESI àTERAS COMUNAS: BàNARI, BESSUDE, BUNNàNNARU, BORUTA,...

  • Eleonora d'Arborea de Dessì

    In su 1964 Zusepe Dessì, unu de sos iscritores mannos de Sardigna, aiat publicadu “Eleonora d’Arborea, racconto drammatico in quattro atti”. Su chi nd’essit a campu est unu personazu romanzadu in ue,...

  • COMUNE DE CHERÈMULE: controida de impreare s'abba de sa rete tzitadina pro iscopos alimentares

      COMUNE DE CHERÈMULE   CONTROIDA DE IMPREARE S'ABBA DE SA RETE TZITADINA PRO ISCOPOS ALIMENTARES     Su Sìndigu, per mesu de s'ordinàntzia n.1 de su 9-1-2021, disponet sa controida de impreare s'abba de sa...

  • NOAS. TURALVA. Monumentos Abertos 2019.

    NOAS. TURALVA. Monumentos Abertos 2019. Custu fine chida in sas dies de su 25 e 26 de maju 2019, in Turalva, b’at a èssere sa possibilidade de connòschere e visitare sete sitos de importu mannu. Sas...

  • NOAS dae Bessude. Cursu de “Ginnàstica Durche”.

    Cursu de "Ginnàstica Durche".  In sa setziada de sa Giunta de su 24 de santugaine 2018 s’Amministratzione Comunale de Bessude,  ghiada dae Roberto Marras, at deliberadu de dàere unu contributu...

  • Sa chita de Buiachesos

    Chie fiant sos "buiachesos" de sa Sardigna medievale? Sa "chita de buiachesos" o "puliacesos" resurtaiat sa bàrdia palatina incarrigada de defensare su palatzu reale e sa persone de su Giùighe-Re....

  • NOAS dae sa Comuna de Sìligo. Su Defibrillatore automàticu a sa Polisportiva Sìligo

    NOAS dae sa Comuna de Sìligo. Su Defibrillatore automàticu a sa Polisportiva Sìligo Cun sa Delìbera de sa Giunta Comunale n. 54 de su 9 de santugaine 2018, s’Amministratzione Comunale de Sìligo,...

  • Primas pàginas: 06/11/2014

    Cuntierra Protetzione tzivile - Marcegaglia. Traballu: chìmica birde e tèssile. Intzidentes istradales. Òmines mortos ma bios. Gente rassa chi non "podet" lassare s'ospidale De sa cuntierra intre...

  • NOAS. Cherèmule. Biàgiu pro su pro su Parcu de sos giogos in s’abba.

    NOAS. Cherèmule. Biàgiu pro su pro su Parcu de sos giogos in s’abba. In sa setziada de su 19 de làmpadas 2019, sa Giunta Comunale de Cherèmule at deliberadu de organizare unu biàgiu in su “Parcu de sos...

Seguici su Telegram

Ricevi le notifiche di andalanoa.it su Telegram

Unisciti al nostro canale Telegram e ricevi gli aggiornamenti di Andalanoa.it (Info)

In sardu deo? Semper, cada die, a fitianu!

“IN SARDU DEO? SEMPER, CADA DIE, A FITIANU!‟

Scarica Àndala App

Android apk download