Sas lìteras chi formant s'alfabetu sardu sunt sas chi sighint:
a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, l, m, n, o, p, r, s, t, u, v, z
Bidimus chi, cunforma a s'alfabetu italianu amus sa j ma mancat sa q.
Sa j est una semicunsonante prepalatale e andat impreada in positzione interna intre àteras duas vocales: maju, massaju, raju, ruju, preju, masellaju, operaju, gioja, Putumajore etc. In casu de nùmenes geogràficos, podet èssere impreada in positzione initziale de paràula: Jugoslàvia. Non si ponet in Meilogu ca antitzipat sa l e, mescamente, pro resones etimològicas (benit dae "Meiulocu").
Sa q est imbetzes sostituida dae su grafema c: cuadru etc.
In fines, in unos cantos topònimos e sambenados amus finas sa x: Nuraxi Figus, Puxeddu etc. Duncas s'impreu suo est limitadu e disconnotu in sa zona nostra.