Ci teniamo alla tua privacy. Usiamo i cookie per migliorare la tua esperienza di navigazione e ricordare le tue preferenze. Maggiori info qui. Registrandoti o accedendo al sito accetti espressamente le norme sulla privacy riportate in questa pagina
Nois bi tenimus a sa privatesa tua. Impreamus sos cookie pro megiorare s’esperièntzia de navigatzione e sas preferèntzias tuas. Agatas prus informatziones inoghe. Marchende·ti o intrende in su situ atzetas sas normas in vigèntzia subra sa privatesa marcadas in custa pàgina

Màssimu Pittau, s'Odissea e sa Sardigna de sos nuraghes

Leghende s’Ilìade e s’Odissea una cosa chi ferit a ogros est s’ausèntzia de sa Sardigna in s’iscùrrere galanu de sos versos èpicos. Fatu istranu custu – cummentat Màssimu Pittau – sende chi su contare omèricu nch’est imbèrghidu in sas abbas de su Mediterràneu otzidentale, ispàtziu in ue sa pàtria nostra aiat una tzentralidade primària in sas rutas de navigatzione e in sos cummèrtzios.

Su cales chi sos Mitzeneos connoschiant sa Sardigna. Sa presèntzia de manufatos mitzeneos in s’Ìsula e de istrepos sardos in Grètzia testimòniant custa tratàntzia antiga, chi nche rupet a sos sèculos XIII e XII in antis de Cristos.

Segundu s’istòricu frantzesu Jean Bérard (1908-1957), autore de s’òpera “La colonisation grecque de l’Italie méridionale et de la Sicilie dans l’antiquité. L’histoire et la légende”, sos biàgios mìticos contados in s’Odissea sunt su frutu de una precolonizatzione greca in cussas bandas, ghiada e promòvida dae sa cultura mitzenea.

Faghet ispantu – afirmat Pittau – chi sa Sardigna nuràgica de cussos tempos, definida dae s’archeòlogu Giovanni Patroni “sa perla de s’otzidente mediterràneu”, forte de mìgias de turres e fortilesas, no agatet logu in su cantare omèricu. Ancora oe su Mare Tirrenu asserbat s’ammentu de cuss’era de potèntzia e de lugore talassocràticu: su nùmene suo, difatis, benit dae s’ètnicu Tyrrhenói – Tyrsenói chi bolet nàrrere “sos chi fràigant de turres”. Tando, sighende in cust’andanta devimus lèghere su topònimu gasi: “su Mare de sos chi fràigant sas turres”.

Màssimu Pittau (1921-2019), linguista e glotòlogu nugoresu, est cumbintu chi sa Scherìa o Ìsula de sos Fèaghes de su poeta de s’Odissea siat pròpiu sa Sardigna de sos nuraghes, cramada in custu modu ca custu deviat èssere – in s’arresonu de s’acadèmicu –  su nùmene de unu pòpulu sardu particulare, abitadore de una terra, sa Sardigna, in ue mancaiat unu poderiu tzentrale e duncas una capitale polìtica.

Sos Fèaghes de su contu fiant guvernados dae trèighi rees, gasi comente sa Sardigna nuràgica aiat una dimensione federativa e cantonale, capatza de unidade in momentos de crisi o de netzessidade.

Ancora, s’ètnicu Pháiakes paret chi apartèngiat a su fundu linguìsticu protosardu, promores de su sufissu suo –ak– chi agatamus galu oe in apellativos prelatinos comente nurake, neulake etc.. .

Fèaghes e Sardos nuràgicos ant tzertu simigiàntzias mannas in s’amore pro su navigare, pro su ballare, in sa bundàntzia de metallos de sas terras issoro, in s’importu de sa fèmina intro de s’economia sotziale comunitària.

Ma in ue abitaiant custos Fèaghes? In cale chirru de Sardigna?

Pro Pittau in sa tzitade de Terranoa, costrùida in unu portu “cun un’intrada istrinta” (Od. VI, 263-264), a curtzu de s’ìsula monte de Taulara. S’istudiosu bidet in custa sa nave de sos Fèaghes de su càntigu omèricu, bortada in pedra dae s’inchietesa de su deus Poseidone chi fiat arrennegadu cun sos marineris peritos de Scherìa pro àere agiudadu a Ulisse a torrare a domo.

Custa idea leat fundamentu dae su nùmene de su montigru nord-orientale de Taulara, connotu comente Punta Timone, su chi faghet manifestare a Pittau chi s’ìsula esseret pensada e immaginada che a una barca, velas a su bentu, giai in sos creìngios de antigòriu.

Interessante est puru su topònimu “Arcu de Ulisse” chi s’incontrat in s’ala orientale de s’ìsula e chi nos faghet bisare sas aventuras de Odisseu e cun issas su biàgiu eternu de s’òmine cara a su sensu de sa vida e a sa connoschèntzia de issu matessi.

A incuru de Antoni Flore.

 

tavolara 2



Condividi l'articolo: Condividi

Scarica Àndala App

Android apk download

Newsletter

Devi prima registrarti per poterti iscrivere ad una newsletter.
No account yet? Register

Seguici su Telegram

Ricevi le notifiche di andalanoa.it su Telegram

Unisciti al nostro canale Telegram e ricevi gli aggiornamenti di Andalanoa.it (Info)

In sardu deo? Semper, cada die, a fitianu!

“IN SARDU DEO? SEMPER, CADA DIE, A FITIANU!‟

Con la cultura si possono fare grandi cose

Translate