S'annu de sos giornales sardos serrat cun sos editoriales de sos duos diretores.
Antonio Di Rosa, in sa Nuova Sardegna nche diat chèrrere lassare a palas su 2019 de sa pandemia, de sos negatzionistas (dae Trump in giosso), de su «ballitu de s'istiu coladu», de sa «dibata drogada de sos viròlogos semper in tv o in sos giornales lestros a nos contare un'istòria diferente chhi pagu teniat de iscientìficu ma de giudu pro sa promotzione de s'immàgine issoro», de sa «gherra intre regiones». A bisu de su diretore de su giornale tataresu «est finidu su tempus de sas allegas. S'annu chi s'est acarende·si pretendet dae totu cantos sentidu de Istadu, rigore individuale, echilìbriu, capatzidade de trasformare sos milliardos chi ant a lòmpere dae Roma e dae Bruxelles in calidade de vida de sas persones». Crìticas a sos ministros chi «a un'ala isterrent allegas miraculìsticas in contu de vatzinu e a s'àtera profetizant àteras zonas rujas. No ischint ite narant e non tenent cumpetèntzia pro faeddare de sos efetos imbenientes de sa pandemia». E pro chi torret «sa vida in sas biddas nostras», Di Rosa crìticat finamentas unos cantos setores de s'esecutivu regionale. «Guvernadore istimadu, ispero chi vostè mantèngiat sa promissa de annoare sa Giunta». S'augùriu est chi una Giunta Solinas 2.0 nch'iscudat sa mirada prus addae: «Acumprat a su propòsitu de si cunfrontare cun s'opositzione (cun sos chi b'ant a istare), cun sos sindacados, cun sas impresas, cun sos assòtzios de voluntàrios, cun chie, peri sos territòrios, est a tretu de dare contributos de importu». Sa serrada cun s'ispera chi sos pitzinnos torrent a iscola: «Sena de issos est sa fine».
Emanuele Dessì de s'Unione, in contu de iscola, custu narat: «Bi semus faghende su callu a sas noas de teatrinu. Pro nàrrere, nos aiant contadu, a retes unificadas, chi sa Befana (chi no est Azzolina pro seguru) nos aeret batidu caramellas, carbone e sas iscolas superiores torra abertas. A su 50%, tantu pro no la nàrrere grussa meda. Fàtzile a previdire comente at a andare sende chi su Cts (ispantu) apat naradu chi emmo. Finamentas ca est pellìcula connota. Ses meses sestende sos pamentos de aposentos, còmodos e passaditzos e posta totu cantos in carrotza. Cabèntzia de s'80%, pro sabunare sas cussèntzias de sos meres de sas ferrovias. Postales e metro semper cussos sunt. O illusos nos semus chi carchi messia apat multiplicadu pane e pisches traballende dae domo? E posca l'ischimus, sos pitzocos non bi la faghent a si nch'istesiare intre issos». Su de Dessì est un'editoriale chi movet dae sas acontèssidas casteddajas in contu de collida de s'arga, ma s'allega est prus ampra: dae sos tropèlios de gente isetende in foras su turnu suo pro sas postas (tropèlios a mala gana e chi sos vìgiles urbanos non cuntestant) a sas pistas tziclàbiles. E, acusende polìtica e burocratzia in su matessi tempus, Dessì faeddat de sas mìgias de impresas «isetende noas e dinare pro campare. Cun progetos de gastu cun nùmenes chi carrant agigu de malasorte (che a (R)esisto) nche lompant a sos cungeladores (non sos de sos vatzinos, isperende chi custos arribent luego) cara a "integratziones e publicatziones imbenientes».
Please wait...
