A su nessi in sa titulatzione a maduru, sos giornales sardos oe si diferèntziant in s'abertura mancari ambos faeddent de virus. L'Unione movet dae sos vatzinos («Vatzinu, a su Brotzu sas primas doses»); La Nuova dae sos tampones («Screening, si comintzat su 4 de ghennàrgiu»).
«Su pranu Crisanti - gosi su giornale tataresu - tenet unu nùmene simpre: "Sardi e sicuri". Pro nche lòmpere a un'obietivu istòricu: "Torrare sa Sardigna a s'azeramentu de sa tzirculatzione virale". At a comintzare lunis su 4 de ghennàrgiu e sos test programmados ant a èssere 32.278». Semper in prima, La Nuova antìtzipat s'intervista a su microbiòlogu, chi narat: «Nch'amus a bogare sa pandemia dae s'ìsula».
Gosi imbetzes L'Unione chi, in antis de nche lòmpere a su pranu in pessu mentovadu, movet dae su chi diat dèvere èssere su remèdiu a custa pesta. «Ant a èssere s'infermiera Virginia Boi e s'infettivòlogu Silverio Piro sos primos sanitàrios a retzire su vatzinu anti-Covid in Sardigna. Su 27 est su Vaccine day in totu Europa, in s'Ìsula b'at a èssere s'aviu simbòlicu de sa campagna cun 180 doses pro sos traballadores de su Brotzu. Comintzat su 4 de ghennàrgiu in Ogiastra su screening de massa ghiadu dae Andrea Crisanti. Su presidente de sa Regione Christian Solinas at presentado su pranu "Sardi e sicuri". Dae cras restritziones finas a sos tres rees».
Comintzende cun su pranu Crisanti, acò sos faeddos suos virguletados in s'artìculu de Umberto Aime in sa Nuova: «Presidente, intro de ses meses, cando amus a concruire su screening regionale, ispero de bos torrare una Sardigna chi si no est as su 100% Covid free, a su nessi chi si nch'acùrtziet. Amus a mòvere belle in contemporànea cun sa campagna vatzinale anti Covid e sa cosa est unu bene. Sas duas atziones de contratacu ant a biagiare in parallelu e at a èssere pròpiu custa sinergia a nos dare prus pagu anneu in s'isetu, a su nessi inoghe in Sardigna, pro sa vatzinatzione generalizada annuntziada pro su beranu de su 2021».
Gosi Roberto Murgia in s'Unione: «Duas sas sessiones in programma pro sa somministrazione de sos test ràpidos a 57.185 persones residentes in 23 Comunes de s'Ogiastra: sa prima su 4 e su 5 de ghennàrgiu, sa segunda s'11 e su 12. In sa prima ant a impreare tampones antigènicos ràpidos cromatogràficos (a tretu de nos torrare unu resurtu visìbile a ogru pro mèdiu de sa coloratzione, in intro de 15 minutos); in sa segunda tampones antigènicos immunofluorescentes (resurtu intro de 24 oras pro mèdiu de s'anàlisi cun machinàriu apòsitu). Sas persones resurtadas positivas in custas duas fases las ant a sutapònnere deretu a su tampone moleculare e cun issos ant a signare e testare sos cuntatos probianos ca sa punna est se de "arreare sa cadena de sa trasmissione"».
Sa Nuova, a banda, a manu dereta in sa pàgina 3, ponet in evidèntzia sa chistione de sa «cadena de su fritu» a dae chi unos cantos consigeris - forsis pro torrare rispostas a s'eletoradu issoro - diant chèrrere chi non su Brotzu ebbia potzat èssere su puntu de somministratzione. «Àteras Regiones, a su nessi a su chi ant naradu sos guvernadores issoro, si diant dèvere èssere atretzadas dae tempus pro nche giùghere a destinatzione sas fialas inaugurales. Sa Sardigna, imbetzes, carchi problema bi lu diat dèvere àere galu pro chistire su vatzinu». Fontes serentes a s'Ats-Ares narant chi in pagas dies no at a èssere prus unu problema.