Unu documentu importante in s’istòria de s’Incuisitzione in Sardigna est s’autodafè de Tàtari, chi s’est formadu su 14 de Austu de su 1583. Una tzerimònia pùblica manna custa, in ue s’Incuisidore Antoni de Raya aiat protzessadu a 24 persones. In custu chertu unos cantos imputados aiant rebusadu de levi (pro una faddina lèbia), àteros de vehementi (pro una faddina grae). Peruna cundenna a morte s’est registrada pro custa die.
Dae su 1493 a su 1569 sos pretos chi in Sardigna pertocaiant sas superstitziones, sas pràticas màgicas (pungas, retzetas fatas cun ògiu santu, cun abba santa e òstias cunsagradas) e sos interventos demonìacos sunt 180. Intre su 1572 e su 1668, 163 e pro eresias e àteros reatos (es. bigamia) 198. Sas sabidorias arcàicas de su Pòpulu Sardu, in custa muta de intolleràntzia, fiant bidas comente espressiones de paganèsimu. Est custu su casu de Giùlia Carta de Sìligo, sententziada pro duas bortas dae su Tribunale religiosu (1596-1606) promores de èssere sanadora e deina.
In custu tempus, pro sa neghe de maiargiadoria, si sunt cundennadas 49 persones, 41 fèminas e 8 òmines. In sa prima metade de su ‘500 si contant, fintzas in Sardigna, unas cantas esecutziones capitales. Dae su 1569 non prus. S’istatìstica nos mustrat chi sas fèminas incurpadas fiant sa prus parte. Sas cùrias ispagnolas las cramaiant “brujas”, faeddu chi s’est bortadu in Sardu a “brussa, brùscia=“fèmina de malu fàghere, curriola, puta ”.
Sa timoria de sa fèmina - antiga e bedusta - dae parte de s’òmine, s’acàpiat a s’isfera sessuale, promores chi in issa si costoiat e si costoit su mistèriu irratzionale de sa vida: “La valenza misterica del sesso portata dalla sacerdotessa-brussa, cosa istintuale per la femmina, ci dice che l’uomo-maschio ha paura di entrare in questo universo” (Natalino Piras, Brujas, storie di streghe).
Como bidimus sas caras, sas istòrias personales de sas persones acusadas in su maxi-protzessu de Tàtari.
Clara de Dominion o de Dominicon de Sèdine, in antis de èssere turmentada, segretaiat de àere partetzipadu a unu sabbah in pare a gente meda, peri sas campagnas intre Sèdine e Casteddu, in su logu naradu sa Badde de s’Inferru. In sa cunfessione sua sa fèmina contaiat de una mesa aparitzada dae sos dimònios - bestidos de ruju e de birde – prena de licanzias, cun petza a mandigare e onni bene de Deus.
Finidu de papare, Clara contaiat de àere tentu raportos sessuales cun sos diàulos. Posca, Sàtana in persone - inoghe cramadu “Purpureddu -” cun sas àteras criaduras de s’Inferru, diat àere cumandadu de frastimare contra sa Rughe a su cantu de: “ballemus, ballemus, chi coicurtas semus”. Sa sedinesa s’est cundennada a sa cunfiscadura de sos benes, a ses annos de càrtzere, a 100 atzotadas in pare a àteros castigos ispirituales.
Martin Sexti de Àrthana, in sa diòtzesi de Casteddu (suerjo), in edade de prus de 60 annos, s’est acajonadu de àere tentu unu raportu carrale cun su dimòniu. S’arthanesu abburrit de levi. Gasi puru Maria Zara de Gonnos codina pro èssere majàrgia, brussa e coga. Custa pòbera fèmina s’est sententziada a 200 atzotdas e a portare s’abbìdu de penitèntzia, “el sambenito”: unu bestire grogu cun duas rughes rujas, una in petorras e una in s’ischina.
Joanna Porcu de Sèdine, in diòtzesi de Ampùrias, comente a Clara de Dominion, s’est acusada de abitare in sa Badde de s’Inferru. Pro custu at a èssere cundennada a tres annos de galera. A pàrrere de sos giùighes, s’anglonesa teniat bisiones de bentu e de traschia, essende∙nche fora de sebestu, pro èssere corale de su dimòniu, cramadu inoghe Barracucu.
Antonia Orrù de Iscroca, bidda de sa Diòtzesi de Casteddu, pro àere fatu unu patu cun su dimòniu, presentadu in forma de unu gatu – sùrbile bestidu de birde, s’est apaghiada cun sas formalidades de ritu e sententziada a giùghere s’àbidu de penitèntzia, a oto annos de presone e a 200 atzotadas, cun àteros castigos ispirituales.
Catalina Pira, mastra de partu de Tertenia, in Diòtzesi de Casteddu, pro èssere brussa, erege, apòstata e idolatra, s’est apaghiada cun sas formalidades de ritu e cundennada a sa cunfiscadura de sos benes, a sa tres annos de reclusione e a portare tambene s’àbidu de penitèntzia. Pasca Serrau de Biddanoa Franca, mastra de partu, sententziada a sa cunfiscadura de sos benes, s’est apaghiada cun sas formalidades de ritu e cundennada a portare s’àbidu penitentziale, a ses annos de càrtzere e a 200 atzotadas (100 in Tàtari, 100 in bidda sua). S’acusa afirmaiat chi sa brussa usaiat, pro sos fatùgios suos, s’orina de pitzinnos, sa chera, s’abba e su sale, corchende fintzas nuda cun su dimòniu.
Catalina Lay de Seui, bidda de sa Diòtzesi de Casteddu, erege, apòstata, idolatra, brussa, s’est incurpada de venerare a su dimòniu e, pro òrdine suo, de àere mortu pitzinnos, faghende tambene diversas pràticas superstitziosas. Apaghiada cun sas formalidades de ritu, sa majàrgia, s’est cundennada a sa cunfiscadura de sos benes, a portare s’àbidu penitentziale, a ses annos de presone e a 200 atzotadas (100 in ie e 100 in bidda sua).
Catalina Escoferra, nàschida in Bosa e domitziliada in Culeri, est acriminada de adorare su dimòniu pro bìdere unu fìgiu mortu. Apaghiada cun sas formalidades de ritu, s’est sententziada a su càrtzere pro 3 annos e a portare s’àbidu penitentziale.
Sebastiana Porru de Gemussi (Sìmaba), bidda iscumparta in sa Diòtzesi de Abas, s’est acusada de tènnere unu patu segretu cun su dimòniu dae 13 annos. Sa fèmina, a pustis de su turmentu de su “potro”, aiat cunfessadu, intre sas àteras cosas, de àere derramadu su prumu subra unos cantos malàidos.
Sas cuntierras no istràviant sos intelletuales. In su 1571, posca de oto annos de presonia, in Toledo benit brusiadu su casteddaju Sigismundu Arquer (1530), acusadu de simpatias luteranas pro sa collaboratzione a sa Cosmographia Universalis de Sebastian Münster - unu frantziscanu divènnidu protestante - cun s’artìculu tituladu Sardinia brevis historia e descriptio. Arquer, laureadu a 17 annos in utroque iure (Pisa) e in teologia (Siena) est nominadu Avocadu Fiscale (1553) e pro su zelu riformadore postu in su traballu suo si fiat fatu nemiga sa famìllia potente de sos Aymerich chi in unu primu momentu l’aiat acusadu de malversatzione (assoltu, 1558) e posca de eresia, reatu pro su cale at a bènnere arrestadu (1563).
Ancora in su 1700 Beneita Cossu de Bidda de Crèsias aiat inculpadu a Sebastianu Lampis, crabàrgiu, de allogare 70 dimònios in domo sua. S’ùrtimu incuisidore, nominadu pro sa Sardigna, at a èssere Baldassare Vildargo y Ramirez (1708). Sa “Suprema Inquisiciòn” abbarrat tzertu una pàgina oscura de s’istòria cristiana, in ue sa religione divenit iscùsia, pretestu pro sos giogos de poderiu, semper in palas de sa pòbera gente. Unu contu atuale meda, custu.
A incuru de Antoni Flore
Please wait...
