Sighimus in su biàgiu nostru cara a s’istòria de sas orìgines de sos Pòpulos de su Mare.
Amus bidu sas teorias de de Rougé, de Chabas, de Meyer e de Ispanu chi si reconnoschiant in una nadia pan-mediterrànea de custas natziones.
Oe amus a analizare s’ipòtesi de Gaston Maspero (1846-1916), egitòlogu frantzesu. S’istudiosu creiat chi su cumone multiètnicu de sos Paisos de su Mare fiat in sustàntzia su frutu de una migratzione a cadena, mòvida dae s’Europa tzentrale conca a s’Anatòlia e da inoghe a s’Egitu, pro lòmpere in finis a s’Otzidente.
Maspero susteniat chi sos Shardana esserent originàrios de s’Àsia Minore, fundende custa idea subra sa simigiàntzia linguìstica de su nùmene de custu pòpulu cun sa tzitade de Sardes, in sa Lìdia. Pro sa matessi dinàmica de chircare s’egitòlogu bidiat parentelas intre sos Shekelesh e sa tzitade de Sagalassos in Pisìdia e intre sos Turshana (Tursha) e Tyrrenòs, epònimu de sos Tirrenos de Etrùria.
Ma, tando, proite ant lassadu sos logos issoro?
Promores ca sos Frìgios, sos Bitìnios e sos Traghes aiant invàdidu sas terras de custas gentes, obrighende･las a atraessare a su mare. Orfanados de sa pàtria e pèrfugos, aiant gasi ocupadu in antis s’Egitu de sos Faraones, avantzende posca a cara a s’Otzidente pro s’istabilire a ùrtimu e dare su nùmene a sa Sardigna e a s’Etrùria.
Segundu Maspero sos Libu – aterunu de sos Pòpulos de su Mare - fiant imbetzes de ratza illìrica, identifichende sos Filisteos cun sos Pelasgos de Creta, sos Tjekker cun sos Troianos de Omeru, sos Lukka cun sos de sa Lìtzia.
S’istùdiu de Gaston Maspero at tentu sutzessu meda a sos tempos e at influentzadu finamentas una parte manna de s’istoriografia moderna.
A incuru de Antoni Flore
