Ci teniamo alla tua privacy. Usiamo i cookie per migliorare la tua esperienza di navigazione e ricordare le tue preferenze. Maggiori info qui. Registrandoti o accedendo al sito accetti espressamente le norme sulla privacy riportate in questa pagina
Nois bi tenimus a sa privatesa tua. Impreamus sos cookie pro megiorare s’esperièntzia de navigatzione e sas preferèntzias tuas. Agatas prus informatziones inoghe. Marchende·ti o intrende in su situ atzetas sas normas in vigèntzia subra sa privatesa marcadas in custa pàgina



Cussìgios pro lèghere: Omphalos de Sìrigu Frau

Sa Sardigna tzentru de su mundu antigu? Una teoria, unu bisu, unu machine?

Totu veridade, a pàrrere de Sìrigu Frau, giornalista de “La Repubblica” chi, cun sas chircas suas, at pesadu unu pubusone mannu in s’arròlliu cungiadu de s’Acadèmia ma fintzas abertu camineras noas de meledu.

Pro issu est sa Sardigna s’ìsula mìtica de Atlante – montera sagrada de sa Preistòria -  su Mòlinu còsmicu de Amletu chi ordinaiat a primore su tempus e s’ispàtziu in s’edade de s’oro, tempus profetosu de su Deus Sadurru/Kronos.

De issa, imbìligu de su mundu, ant iscritu e cantadu ispantados Sòcrate, Platone, Aristòtele, Omeru, Esìodu, de issa – posta in sa mesania perfeta de s’emisferu boreale -  nos ant allegadu cun rispetu religiosu fintzas sos indianos, sos tzinesos e sa cultura mesopotàmica, bandas tesanas, a largu meda intre issas.

Una terra rica de onni bene, cussa sarda, mere de sa Tirrènia, su logu de sos fraigadores de turres. Unu paradisu mundanu lòmpidu a sa fine cara a su 1175 a.C. promores de unu cataclisma, unu tsunami de portada istremenada cajonadu, forsis, dae sa ruta de un’asteròide o de un’isteddu coudu a probe de sas costas casteddajas.

Pro Sìrigu Frau in custu eventu si cuat su “tzafu de Poseidone” de su limbàgiu mìticu e simbòlicu, su chi diat àere interradu suta su ludu sos nuraghes de su Campidanu e dadu agabbu a sa tziviltade nuràgica.

Ma non finit inoghe custu arresonu sugestivu, a bias surreale.

Sos campados a custa traschia illacanada – sighit a afirmare su chircadore – diant àere lassadu s’Ìsula Mama pro fundare sa natzione etrusca, in sa penìsula italiana.

Su cales chi sas fontes clàssicas, dae Plutarcu a Festu, ribaint s’orìgine sarda de sos Etruscos. Forsis carchi duda est pretzisu chi nos la pongemus cara a custas testimonias gasi autorèvoles.

Unu libru de lèghere, pro contivigiare sa duda e s’ispìritu crìticu.

 

 

A incuru de Antoni Flore

 

Omphalos di Sergio Frau Foto di Scirarindi Festival 770x480



Condividi l'articolo: Condividi