Ci teniamo alla tua privacy. Usiamo i cookie per migliorare la tua esperienza di navigazione e ricordare le tue preferenze. Maggiori info qui. Registrandoti o accedendo al sito accetti espressamente le norme sulla privacy riportate in questa pagina
Nois bi tenimus a sa privatesa tua. Impreamus sos cookie pro megiorare s’esperièntzia de navigatzione e sas preferèntzias tuas. Agatas prus informatziones inoghe. Marchende·ti o intrende in su situ atzetas sas normas in vigèntzia subra sa privatesa marcadas in custa pàgina

Sa bidda de Boruta

Su territòriu de Boruta est incluidu intre sos 389 e sos 730 metros subra su livellu de su mare. Si isvilupat in s'adde de su Riu Frida, a sud de Monte Pelau. Sa gruta naturale “Ulari”, abitada in su neolìticu reghente (3500 in antis de Cristu) est sa testimonia prus antiga de sa presèntzia de s'òmine in su territòriu de Boruta. Su bidditzolu nàschidu in unu segundu tempus aiat su nùmene antigu de Gruta. Sos numerosos nuraghes presentes in su territòriu rapresentant àteras testimonias de insediamentos preistòricos. Monte Sorranu est una localidade de iportu mannu pro su chi pertocat sa tzitade de Sorres chi, paris a su bidditzolu de Boruta, in època mesana, aparteniat a sa curatoria de su Meilogu, in su giudicadu de Torres.

Dae su puntu de annotu archeològicu e naturalìsticu, est de interessu seguru sa bìsita a sa gruta Ulari. In intro de issa sunt istados agatados materiales lìticos (pedra traballada) e de tzeràmica atribuidos a sa “Cultura de Otieri” (3500 – 2700 in antis de Cristu). Sa gruta acollit una de sas prus mannas colònias de cincirriolos de sa Sardigna. Una bellesa de sa bidda est rapresentada dae sos gùturos de su tzentru istòricu in ue agatamus domos caraterìsticas. Custos ant leadu unos cantos nùmenes curiosos comente “Su cuzzone mannu” e “Carrela de su monte”. Nùmenes antigos pro sas atuales carrera de Silvio Pellico e carrera de Arborea. Àteros logos tentadores sunt sas antigas funtanas de “Càntaru” e “Funtana” de su de XIX sèculos. Sighende sa traditzione, sa populatzione regollit s'abba dae custas funtanas e impreat galu su sabunadòrgiu pùblicu (sa bartza).

In sa bidda agatamus sa crèsia nòdida de Santu Pedru de Sorres. Paris a sa Santissima Trinidade de Sacàrgia, sa crèsia de Santu Pedru est intre sas prus connòschidas in Sardigna, mescamente pro s'atratzione mòvida dae s'agradessimentu e dae sa variedade de sos ornamentos suos. Santu Pedru de Sorres est festadu su 29 de làmpadas: sa populatzione, moende dae sa parròchia de sa bidda, sègudat su monastèriu cun una protzessione in costùmenes e a caddu.

bortadu dae Mauro Piredda - sardegnaturismo.it



Condividi l'articolo: Condividi