Brancaleone Cugusi

Naschet in Romana su 23 de cabudanni de su 1903,  Brancaleone nche at a colare sa pitzinnia in Cherèmule in ue su babbu fiat su dotore, Sa mama Rafaella Branca Giua morit galu pitzinna posca de àere àpidu 11 fìgios. Issu, su prus mannu, giai dae minoreddu dimustrat de àere una  capatzidade de pintare manna a beru. Lu faghet puru in s’ambulatòriu de su babbu chirchende de tratènnere sa gente chi isetat de èssere visitada. Acabbadu su litzeu in Lanusei su babbu cheret chi sigat a istudiare in s’Universidade pro diventare dotore o avocadu comente est costumàntzia in sa famìllia sua, ma  issu posca de àere frecuentadu sa facultade de lege in Roma pro duos annos detzidit de assegundare su naturale sou  chi est cussu de  pintare e pro custu a sa sola  cumintzat a istudiare e a si formare. Cumintzat a àere cuntatos cun mastros sardos de sa calidade de Delitala,  Stanis Dessy e bidu chi su babbu non est meda  de acordu  chircat agiudu dae sos parentes pro torrare a Roma. A manera particulare l’ agiudat su tziu Efis chi est unu funtzionàriu de importu  de su Ministèriu de sa gherra e in su 1931 gràtzias a issu  torrat a Roma. Puru si traballat comente “vetrinista”  in sa  “Rinascente” su dinari non li bastat e in su 1934  est custrintu a torrare a Cherèmule in ue non lu lassat in pasu s’anneu de resèssere a pònnere in òpera su bisu sou de  una mustra de sas pinturas  pro las fàghere connòschere a totus. Dae su 1938, sa salude dèbile, difatis patiat de male a primmones,   andat peorende  e  pro carchi tempus est puru ricoveradu, sos traballos suos benint postos a banda ma in su 1942 resessit a otènnere de pòdere partetzipare a una mustra, in una sea de importu mannu, in sa “Permanente” a “Milano”. Issu no at a pòdere bìdere totu custu ca si nche at a mòrrere de “tisi” a  trintanoe annos, pagu tempus in antis de s’inauguratzione a sa cale ant a partetzipare totu sos familiares. Brancaleone puru cando leat ispiratzione dae sa terra sua, dae sas biddas in ue istat (Cherèmule, Silicua, Tàtari,Tempio) non pintat una realidade a manera “ folklorìstica” ma de custa gente  disegnat s’umanidade, s’essèntzia de sa natura issoro comente podiat èssere fatu in onni parte de su mundu. De issu si sunt ammentados in pagos ca est mortu pitzinnu e in tempus de gherra e at àpidu pagu tempu pro fàghere connòschere su balore de s’arte sua. Sa gente de Cherèmule chi l’at connotu s’ammentat galu de custu giòvanu, fìgiu de dotor Cugusi chi fiat bravu meda a disegnare, de ànimu bonu chi dende letziones a s’indonu aiat agiudadu unos cantos cheremulesos a si leare sa cuinta elementare chi in tando si podiat frecuentare solu in  Tiesi  e non totus lu podiant fàghere. Custas testimonias de sa gente chi l’at connotu li dant mèritu cantu sa capatzidade sua chi solu dae carchi annu est istada valorizada dae sa cumpetèntzia de unu istudiosu e crìticu comente Vittorio Sgarbi chi in cullaboratzione cun sa Regione Sardigna e gràtzias a sa famìllia de Brancaleone in su 2004 at ammaniadu unu libru: ”Brancaleone da Romana” e una mustra pro mèdiu de sos cales nois totu podimus connòschere mègius unu rapresentante de importu mannu de sa cultura nàschidu e pàschidu in sa terra nostra.

Vittorio Sgarbi “Brancaleone da Romana”

1958maiale

Su mannale

Sas istallas e carchi borta sos sutaiscalas de sas domos fiant impitados pro bi pònnere su porcu a pèiga.  Sas provistas suas fiant de grande importu pro sa subravivèntzia de sa famìllia. A dies de oe pensare chi su porcu si pesaiat intro de sas domos diat pàrrere una cosa istramba e pagu igiènica e pro sa mannària e pro sos bisòngios suos; ma sa padrona de domo cumprendiat a bolu ite deviat fàghere dae su tipu de tichìrriu e cando fiat su momentu nche lu bogaiat a carrera. Su 13 de santandria  a sa festa de Santu Antiogu cumintzaiant sos ochidòrgios, in cussa die  puru cussos parentes chi si fiant brigados torraiant in paghe. Deghe o vinti famìllias agiudaiant a sa ochida de su porcu.

Sos massajos e sos carrulantes sa die no andaiant a traballare in campàgnia:  ca si creiat  chi, si no aerent fatu gasi, sos boes issoro nde podiant àere dannu e si podiant iscorrugare.

Posca de àere postu a curtzu de su giannile, una mesa  forte cun totu sos trastes chi si deviant impitare e de àere acaddadu  subra de su fogu  unu labìolu de abba a l’iscardire cumintzaiat s’òpera.

Tres o bator de cussos chi fiant bènnidos a agiudare nche bogaiant su porcu a carrera a dae in antis a sa domo, nche lu corcaiant a terra a bentre in artu; s’animale, chi cumprendiat chi lu cheriant ochire, cumintzaiat a tichirriare semper  prus forte. Unu de sos prus lestros e capatzes, chi ischiat in ue deviat pùnghere, nche li poniat su puntzone in su coro e tando sos tichìrrios creschiant . Duncas tuponaiant sa ferida pro non pèrdere su sàmbene chi si regolliat in un’istèrgiu una borta chi su porcu  s’apicaiat in s’iscala.

Carchi borta sa faina non fiat fata bene e su porcu lis  iscapaiat cajonende  un’abolotu mannu. Sos tichìrrios de sos animales s’intendiant unu pagu in totue e, a segunda de sa carrera dae in ue arriviant si resessiat a cumprèndere cale famìllia fiat impignada in s’òpera.

Su passàgiu dae sa vida a sa morte de su porcu fiat marcadu dae sa mòvida, a manera ispasimada e in presse, de sos pees e  totu sos chi fiant a giru naraiant: est faghende sas calzetas!!

Recuperadas sas tuddas pro su catolaju, s’ uscraiat cun su restuju e cun s’usciadrina chi in presse torraiant a chisina; su fragu de s’uscradura s’isparghinaiat in totu sa carrela. Bator òmines fortes si poniant  su mannale a coddu e l’assentaiant subra de s’iscala de linna; sas fèminas  cun sas ispàtzulas e abba carda frigaiant su corgiolu pro nde bogare sa chisina  e s’àtera brutesa. Sos chi agiudaiant , posca de àre ligadu sas ancas a sas traessas cun su cannau, arrumbaiant s’iscala a sa fatzada ispeighende∙la a manera adecuada pro l’assentare  bene. Su porcu dae mortu mustraiat totu s’imponèntzia sua: sos pees de segus, in artu, ligados bene a sas traessas cun su cannau, sos de in antis, in bàsciu, frimmados cun gantzos de ferru a sos costàgios  e su concale a mesu metro dae terra.

Unu de cussos chi agiudaiant, cun unu gurteddu acutadu bene, incumintzende dae sa coa isbentraiat su porcu  a longu a longu ; bogadu su matìmine calicunu luego si mandigaiat bìculos de fìdigu cruu galu cardu.

S’iscenogràfia fiat acabada dae unu fiotu de pitzinnos chi chircaiant sas ungras de su porcu, carchi bìculu de origra e de coa chi rosigaiant comente chi no aerent  bidu mai alimentos; ait unu sabore bonu de uscradu. In su mentres sas fèminas morigaiant a bellu a bellu su sàmbene, regortu in sa tudinera, cun una pitzigada de salipa pro non s’apietare.

Sas istentinas si samunaiant cun abba meda,  cussa prus russas’impitaiat pro sos sàmbenes, cussa fine pro sa sartitza. Sa buscica chi cando fiat prena de ària pariat una bòcia  fiat impitada pro bi remunire s’ògiu porchinu. Su lardu si misuraiat cun sos pòddighes de sa manu e prus fiat russu, prus fiant totu cuntentos. A bustare s’arrustiat su fìdigu, su coro, sos primmones, sos runzones e  bìculos de pantzeta e totu acumpangiadu dae binu meda; in mesu a totu su chistionu s’intendiat calicunu chi cantaiat a sa logudoresa. Sos massajos e sos carrulantes unu pagu cotos andaiant dae sa carrera de sos comunistas a cussa de sos democristianos e a s’imbesse pro pesare briga: fiat una ratza brigajola. A borta de die , cando l’aiant ispilida, s’ ispinaiat su porcu pro dare su presente a parentes e amigos.

Sa die imbenente , chirriada sa peta dae s’ògiu e dae su lardu,  s’ammaniaiant sa sartitza, sa nàstula, sas pantzetas e su lardu; una parte de su concale, sos pees e bìculos de corgiolu si poniant suta a sale e serviant pro fàghere sa fae e lardu.

Sos àbiles mischiados a su lardu segadu a minudu e fatos isòrvere si remuniant in tudineras ca fiant sa  provista de s’ ògiu pro totu s’annu. Su chi abarraiat, sas berdas , s’impitaiant pro fàghere sas cogones.

Sas èstigas postas a longu suta de s’incannitadu si prenaiant de sartitzas, pantzetas e nàstulas.

Su fòghile serviat pro las afummare:  si faghiat su fogu cun mudeju e chessa .  Su chivàrgiu bene infustu de su sutzu de su lardu isortu afaca a su fogu su mangianu fiat s’ismùrgiu de sos massajos e carrulantes.

Sas famìllias mannas non bi la faghiant a fàghere istajonare sas provistas difatis sos òmines a borta a borta illebiaiant sas bèstigas dae su pesu de sa sartitza.

Sa mere de domo fiat ispantada creende chi fiant intrados  dae s’incannitadu  a furare.

Ma ite ladros!!?...fiat solu fàmene!!!!

De su porcu s’impitaiat totu a fora de sos tichìrrios.

 Mario Ara 

Cheremule 3 SS

Un’ingegneri sena tìtolu

Gasi s’est definidu Tziu Andrea Pittalis de Cherèmule classe 1914. Emmo Tziu Andrea su 7 de santandria, lompet chentu annos, deus lu mantenzat!  Babbu de chimbe fìgios chi si nde incurant cun sas mugieres e sos maridos. Est un’òmine allegru,prenu de vida e de gana de fàghere semper,  lùghidu de conca e cun una memòria de ferru, prus de nois chi amus unos cantos annos de mancu, s’ammentat onni peràula de s’arresonu chi Mussolini aiat fatu cando s’Itàlia aiat cumintzadu sa gherra in Lìbia. Faghiat su picapedreri, in vida sua at traballadu prus de 4.000 metros cubos de pedra  e, cando torraiat dae su traballu  faghiat puru s’arveri a chie bi lu pediat.  At traballadu sa pedra pro medas òperas pùblicas  e privadas posca de sa segunda gherra manna, in Cherèmule,in Thiesi, in su bacinu de su Flumendosa e in sa bonìfica de sos terrinos a giru de Cherèmule, Cossoine e Turalva   in ue segaiat e ammaniaiat sa pedra  chi s’impitaiat pro su rivestimentu  pro sos pontinos.  At partetzipadu a fraigare su campu de aviatzione de s’Alighera , de s’istrada chi giughet a Tàtari e a meda àteros traballos de importu. Sa vida chi at fatu est istada semper una vida sana sena perunu etzessu nen mandighende nen bufende, a fora de su “ciamparioti” (binu mischiadu a gazosa) chi si bufait  onni die.  A die de oe faghet galu traballos cun sa pedra e cun sa linna chi faghent bella mustra in domo sua e chi issu faghet bìdere a chie lu andat a bisitare. Est un’òmine de bonu coro e donat  a totu sos contzitadinos suos carchi presente in ocasione de eventos de importu. Est un’ esèmpiu pro totu, pro sa gana de bìvere chi galu at e nois totu l’ auguramus potzat èssere sanu e allegru pro annos meda. Augùrios meda pro sa die chi at a cumprire sos annos e chi at a festare su 8 de santandria  cun s’afetu de sa famìllia sua e de totu sos cheremulesos .

columbu

Sa misèria non s’amministrat

Chimbanta babbos de famìllia sunt sena traballu dae cabu a pees, pedint traballu cun arrogàntzia e chircant a manera sighida s’agiudu meu.Bi sunt dies chi timo chi mi nche mandighent. Sos àteros duamìgia abitantes, iscuros issos, comente semper, gherrant pro cosas chi solu a chie no at problemas podent pàrrere de pagu contu;…….S’ENEL in su Taloro de Ollolai, cun iscòtigos e puru sena, non dat una giorronada a nemos de sos cuntzitadinos meos fideles e ganosos de traballare.

In sa bidda de Ollolai, pro natura sua sa prus bella de su mundu, panoràmica e prena de ària sana, cobertura  de sa Sardigna in de badas, chi in su coro nostru est su tzentru de su mundu, s’isetat chi su impresàriu de Mamoiada incatramet una carrera comunale, chi un’impresàriu de Urzulei acontzet sas iscolas elementares chi sunt fatas dae pagu ma nde sunt ruende a bìculos e sunt biddiadas in ierru, bonas pro remunire petza e non criaduras  bias, bestidas male e famidas; cun paga passèntzia  aguale a sa tropa passèntzia de su tempus coladu s’isetat su comintzu de sos traballos pro s’acuedotu e pro sas fognaduras, progetados, aprovados, finantziados e puru non si bidet galu nudda.  Chissai  a cando.

In sa bidda de Ollolai, bella e istimada de a beru, unu freàrgiu biddiadu e prenu de nie  e su martzu chi est bènnidu posca, prenu de bentu malu,  nde ant ghetadu a terra muros , murigheddos e istradas e postu in perìgulu medas domos de pòbera gente chi fiant pagu seguras, e deo non bi potzo fàghere nudda ca s’Assessoradu a sos Entes Locales, a su cale a dolu mannu  nos semus  indiritzados, si nde frigat cun sa matessi  indiferèntzia de s’Assessore a Agricoltura a su cale amus telegrafadu pro una rechesta disisperada de agiudu pro su bestiàmine nostru chi est suta de sa nie. Bisòngiat imbetze torrare gràtzias a su Prefetu de Nùgoro, chi no est sardu, chi mustrat de àere origras e coro e nos beneighet cun unu pagu de dinari. Gasi, un’autonomista comente a mie, est custrintu a pònnere a banda s’autonòmia, bivat  sos prefetos.

E la devimus finire de cramare amministradores sos sìndigos! Est una brulla maca, sa misèria non s’amministrat; su fìgiu de Barbara at noe annos e pesat ùndighi chilos, non potzo pagare s’ispidale de Nùgoro pro lu curare, non potzo torrare a fàghere sa boveda nen su muru a dereta in domo de Battista Ovoddese, s’operaiu malaidu e sena traballu chi samunat e pètenat  sa mugiere  paralitica onni mangianu, e chi in freàrgiu at liberadu dae sa nie, cun sa pala, s’apusentu in ue drommit, màndigat e bivet pro non b’abarrare suta a s’inteterighedare; non potzo agiudare sos malàidos e sos betzos sena pensione, non potzo imbentare traballu e rèditu pro custa gente trista, cun su pensamentu a sa Germània, sa de duas pàtrias, chi però non cheret prus maniales ……..Ite non nde faghimus de unu sìndigu professore, bonu ma non capatze de nos agiudare? Nois timis chèrrere unu comente Ospitone (capu de sos barbaritzinos in su 550 pustis de Cristu) chi nos aeret ghiadu cun sas armas dae sos montes a sas baddes e bi l’aiamus fatu bìdere nois cantu fiamus airados,, a sos  mercantes cartaginesos. Est a bìdere. Ma Ospitone est mortu e sa tumba sua est muda e ismentigada in su Monte de Santu  Basìliu de Ollolai, sos Zùighes sunt mortos. Sunt bènnidos sos Ispanniolos, iscuros nois, e posca s’impicadore Carlo Felice , posca sos italianos, Sardigna colònia de s’Itàlia, posca sos sardos, Sardigna colònia sarda.

Como sas ”tribù” de sa montagna sunt comente sas reservas indianas de su “western”, e b’est s’agente indianu de su guvernu, chi las frigat. Sa cosa prus fea est chi onni indianu de custa reserva bisat de divèntare agente de guvernu….

Protesto mescamente contra su governu regionale, contra custu muntone de pàbiru chi cramant “Piano di Rinascita” intelligente e bellu comente un’ìdea platònica, forsis, ma addane mill’annos dae sa bidda mia, dae totu sas biddas, contra su casteddu e sos impiegados suos comente frommìgias semper impignadas dae un’ufìtziu a s’àteru pro sa firma, sa data, su bullu segundu sa norma de unu chentinàiu de leges  e segundu s’artìculu e su cabuversu e sa modìfica imbeniente, sa dinàmica, sa “congiuntura”, sa”percentuale casistica”, “funzione potenziale effetuale zonale settoriale”.

Da “Sardegna Oggi” 8 de abrile 1965.  

Bortadu dae  Lucia Sechi

Cun-tzitadinos istimados,

cun custa comunicatzione s'amministratzione bos dat a ischire cales sunt sas printzipales novidades finantziàrias e tributàrias pro su 2014. Cunsiderende sas preguntas subra sas tassas de pagare, naramus deretos chi pro su 2014 in Tiesi

  • Non si pagat sa Tasi

  • Non si pagat s'additzionale Irpef comunale

  • Non si pagat s'Imu pro sa prima domo

Como chi sos tzitadinos sunt tartassados dae tributos destinados a manera esclusiva a sas cassas erariales, sa Comuna est sugeta a una minimada de sos trasferimentos istatales chi non si fiat bida mai, a su dinare chi no est intradu pro su chi pertocat s'Imu, a su firmu amministrativu chi derivat dae sa revisione de s'ispesa (sa spending review malefamada) e dae su patu de istabilidade: duncas, pro more de totu custu, a sa comunidade de Tiesi sunt bènnidos a mancare belle unu millione de èuros.

PRO FÀGHERE TORRARE SOS CONTOS A LIVELLU TZENTRALE SI CUNDENNANT SAS REALIDADES LOCALES. EST CUSTU SU MELEDU CRUU CHI DEVIMUS FÀGHERE.

Ma non semus inoghe a nos lamentare ebbia e a nàrrere chi est una situatzione difìtzile. Ca custa dificultade pertocat totus sas Comunas de Itàlia. Ritenimus chi sos amministradore devant, semper e cando, istare in prima lìnia, sena iscarrigare sa neghe in palas de àteree chirchende sa trasparèntzia de sos atos e sos cumportamentos chi derivant dae s'iscola de s'ètica de sa responsabilidade, puntu càrdine de s'atzione amministrativa nostra.

Traballende·bi dae s'annu coladu semus renèssidos a recuperare dae s'istadu belle 457 mìgia èuros de crèditos chi sa Comuna aiat rispetu a su Ministèriu de sa Finàntzia Locale. Custas summas non fiant istadas erogadas ca mancaiant sos tzertificados de bilàntziu relativos a sos annos 2002, 2004, 2007 e 2008.

Pro cumprèndere s'isfortzu chi semus fatende in s'interessu esclusivu de sa comunidade, tocat de mòvere dae sos nùmeros e dae sas dispositziones noas in matèria tributària impostas dae s'Istadu tzentrale a sas comunidades locales.

S'artìculu 1, comma 639, de sa lege de istabilidade 2014 at introduidu, cun decurrèntzia dae su primu de ghennàrgiu 2014, sa IUC. Issa at duos presupostos impositivos: unu costituidu dae su possessu de sos immòbiles e collegadu a sa natura e a su valore issoro; s'àteru collegadu a s'erogatzione e a sa fruitzione de sos servìtzios comunales.

Sa IUC est fata de tres tassas:

  1. s'Imposta munitzipale pròpia (IMU), de natura patrimoniale, dèvida dae su possessore de immòbiles;

  2. una cumponente riferida a sos servìtzios, su Tributu pro sos servìtzios indivisìbiles (TASI) chi pertocat sos costos pro sa politzia munitzipale, s'illuminatzione pùblica, sa viabilidade, s'ufìtziu anàgrafe, sas manutentziones etc. a càrrigu de su possessore ma finas de s'utilizadore de s'immòbile;

  3. sa Tassa pro sos refudos (TARI) destinada a finantziare sos costos de su servìtziu de regorta e eliminatzione de s'arga, a càrrigu de s'utilizadore.

Comente amus nadu, de custas tres cumponentes, amus detzisu de non fàghere pagare sa TASI, s'IMU pro sa prima domo, s'additzionale IRPEF comunale. B'at a èssere, in sa majore parte de sos casos, una ridutzione in su pagamentu de sas tassas pro sos refudos. Sa Comuna at a imbiare sos avisos de pagamentu cun sos importos de versare, chi no ant a èssere superiores a sos de su 2013 ma sugetos a una diminutzione a dae chi est istadu abrogadu su cuntributu de 30 tzentèsimos a su metru cuadru, chi beniat versadu dae su cuntribuente deretu a s'Istadu. Dae s'ischema inoghe in suta si podet bìdere sa diferèntzia intre sos importos de sas bulletas de su 2013 e de su 2014  

 

Su pagamentu si faghet in tres bortas: sa prima intro de su 16 de santugaine; sa segunda intro de su 16 de santandria; sa de tres intro de su 16 de ghennàrgiu de su 2015. Sos avisos de pagamentu cun s'importu giai cumpiladu ant a èssere cunsignados deretos in domo. Si dat finas a ischire chi sos ufìtzios comunales sunt a dispositzione pro sa valutatzione de eventuales ulteriores dilatziones.

Una racumandatzione pro su chi pertocat s'additzionale IRPEF comunale: in medas m'ant signaladu chi in sas bustas pagas issoro ant galu iscumproadu sa detratzione de custa imposta. Si est gasi signalade a su datore de traballu bostru de fàghere suspèndere s'aplicatzione.

Nde la fino cun unu isfogu: finas deo, cun totu s'amministratzione, m'assòtzio a sas boghes de protesta de medas Sìndigos de Itàlia, custrintos fitianamente a traballare in cunditziones econòmicas e finantziàrias impossìbiles, in Comunas divènnidas esatores de tassas pro s'Istadu. Nos auguramus chi sos isfortzos postos in òpera pro minimare sa pressione fiscale de sos tzitadinos e de sas impresas si potzant cuncretizare in una ripresa econòmica lestra.

Su Sìndigu

Giuanne Frantziscu Soletta

 

Ultime dalla galleria

Scarica Àndala App

Android apk download

Newsletter

Iscriviti alla newsletter per rimanere aggiornato sulle ultime iniziative. Terms and Condition
Joomla Extensions powered by Joobi

Seguici su Telegram

Ricevi le notifiche di andalanoa.it su Telegram

Unisciti al nostro canale Telegram e ricevi gli aggiornamenti di Andalanoa.it (Info)

In sardu deo? Semper, cada die, a fitianu!

“IN SARDU DEO? SEMPER, CADA DIE, A FITIANU!‟

Con la cultura si possono fare grandi cose

Translate

Usiamo i cookie per migliorare la tua esperienza di navigazione e ricordare le tue preferenze. Maggiori info qui.

Registrandoti o accedendo al sito accetti espressamente le norme sulla privacy riportate in questa pagina