foto1

 

A SA CONGRUIDA SOS TRABALLOS DE S’ UFÌTZIU DE LIMBA SARDA IN SOS COMUNES DE GIAVE, CHERÈMULE E ITIREDDU

 

 foto2mod

foto3mod

foto4mod

foto5mod

In custas dies est acabbende s’atividade de promotzione, tutela e valorizatzione  de sa limba e cultura sarda in custos comunes pro mèdiu de s’U.L.S. Meilogu cun Comune cabufila “Boruta”. Sas atividades fatas in sas ludotecas e bibliotecas sunt istadas de importu mannu mescamente ca ant partetzipadu pitzinnos de edades diversas. Pro mèdiu de su giogu s’est chircadu de los interessare a custu protzessu culturale. Pro lis fàghere connòschere e impitare sas règulas ortogràficas regionales amus ammaniadu laboratòrios de cughina, bortende in sardu retzetas e protzedimentos, impitende su sardu a manera veiculare, sighende su metodo CLIL pro afortigare sa cumpetèntzia passiva chi issos ant giai e pro nde bogare a pìgiu cussa ativa chi devimus afortigare a manera sighida e no un’ annu emmo e s’àteru nono. Amus pintadu, fotografadu , regortu materiale pro lis fàghere a cumprèndere  sa mudadura e s’isvilupu  de sa bidda issoro. Amus  cariadu pasta e ammaniadu cun custa sos repertos archeològicos prus de importu chi sunt remunidos in sos museos archeològicos de Tàtari e Casteddu e in su mentres  amus faeddadu e acraridu sa tziviltade de sos nuraghes e sa funtzione issoro in su territòriu. Totu custu pro afortigare sa cussèntzia de s’identitade chi meda bortas e a dolu mannu sos sardos ponent a banda. Fàghere connòschere sa “micro storia” sarda pro mègius comprendere su ruolu de sa Sardigna in sa “macro storia” italiana. Custu e meda àteru s’est fatu cun mannos e picocos e custu s’est pòtidu fàghere  gràtzias a s’ativatzione de custos ufìtzios  in custas biddas minores chi no ant mancu prus iscolas. Sunt abarrados comente ùnicos presìdios culturales  chi diant dèvere èssere ativados a manera sighida annu cun annu pro dare de a beru resurtados pro su benidore.

 

presepe

S’assòtziu turìsticu culturale de sa Pro Loco organizat unu cuncursu:  Nadale in carrera 2014.

Sa Pro Loco de Itireddu at organizadu sa de tres editziones de su Nadale in carrera, chi nde at pràghere podet ammaniare unu “presepe” in carrera, pro nàrrere in s’ortu o in unu ridossu sighende custas règulas  :

•Su logu in ue si faghet  su “presepe” non devet èssere prus mannu de 4 metros cuadros.

•Su “presepe” devet èsssere fatu fora de sas domos in unu giassu dae in ue  potzat èssere bidu dae totu.

Chie cheret aderire lu podet nàrrere de pessona  o pro mèdiu de su telèfono a su presidente de sa Pro Loco Elio Farris, a Maurizio Manca, a Maria Lucia Bullitta o podet andare a sa Biblioteca comunale intro de su 18 de nadale.

Sos presepes devent èssere visitàbiles pro totu sas festas de nadale.

Pro istabilre una graduatòria de mèritu e premiare sos primos tres, totu, itireddesos e non, ant a pòdere votare su 6 de ghennàrgiu 2015 in su Tzentru de agregatzione sotziale dae sas 15.00 a sas 18.00.

Chie at a votare devet leare a cunsideru s’originalidade e sos materiales impitados pro s’ammaniadura de sas istàtuas e de sas cosas.

Su presidente

Elio Farris

amsicora-001

Sàpadu sero in Giave in su Tzentru sotziale s’Amministratzione comunale, sa biblioteca e s’Ufìtziu de limba sarda, coordinadu dae s’Assòtziu culturale Àndala Noa, organizant sa presentada de su libru “Amsicora: eroe sardo” de su giornalista professionista  Tonino Oppes. Dae su 1977 at traballadu in sa RAI in ue dae su 2000 est istadu capu redatore. At iscritu libros meda pro su chi pertocat s’ambiente e sos piseddos e at àpidu meda reconnoschimentos pro su traballu de iscritore. A manera sèmplitze e crara, comente faghet semper, at contadu unu bìculu de istòria sarda dende∙nos un’oportunidade de connòschere mègius unu perìodu chi at àpidu pro nois sardos meda cunsighèntzias istòricas, culturales e mescamente linguìsticas. In custu biàgiu nos at a acumpangiare Leopoldo Ortu dotzente de Istòria de sa Sardigna in s’universidade de Casteddu. 

 

 

TIESI. Domìniga su 12 de santugaine (a sas 10 de mangianu in sa sala Sassu) s'at a tènnere sa de XVIII editziones de su Prèmiu de literadura in limba sarda “Seunis – Tiesi”. Ocannu su prèmiu – fundadu dae tziu Antoni Serra e organizadu dae s'omònimu sòtziu cun su patrotzìniu de sa Comuna - est intregadu a su poeta tiesinu Antoni Sassu. Sa giuria presidida dae Nigola Tanda (nde faghent parte finas Clara Farina, Toninu Rubattu, Sarvadore Tola, Istèvene Ruju e Pepinu Lintas) at detzisu de premiare Giangavino Vasco de Bortigale cun “Un'alenu nou” (Poesia in rima) e Vincenzo Pisanu de Assèmini cun “Sa notti e intre su lettu” (Poesia a versos isortos). Unu reconnoschimentu ispetziale a sa mègius òpera de su Meilogu est andadu a Domenico Angelo Fadda de Tiesi cun “Su risu de su sole”. Premiadu finas Antoni Maria Pinna de Puttumajore ("S'arzola l'an bentulada"); mentzione d'onore pro Barore Chessa de Cherèmule ("Cantu a sa natura"); Diritu a s'imprenta pro Giuanne Soggiu de Bunnannaru ("Bella no fuas").

locandina A4 01

Museu Archeològicu de Firenze su 5 de cabudanni  a sas 17.00 inauguratzione de sa mustra: Miti e simboli di una civiltà mediterranea: la Sardegna nuragica.

Dae su 5  de cabudanni a sa metade de Santu Gaine su Museu Archeològicu Natzionale de Firenze at a istràngiare in sa sala del Nicchio sa mustra contevigiada dae s’archeòlogu Franco Campus: Miti e simboli di una civiltà mediterranea: la Sardegna nuragica. Custa est istada giai istrangiada in su Museu Etruscu de Villa Giulia in Roma e puru in Genova, como gràtzias a sa collaboratzione tra  istitutziones  diversas arribat puru a Firenze. A l’ammaniare est istada sa voluntade de sos Comunes sardos de Itireddu ( In ue Franco Campus est vitze Sìndigu), Teti e Turalva chi ant finantziadu s’initziativa in collaboratzione cun sas Sopraintendèntzias Archeològicas de sa Toscana e cussas de sa Provìntzia de Tàtari e Nùgoro e de s’assòtziu culturale Sardi in Toscana. Sa Mustra est istada ammaniada subra de s’elementu simbòlicu de prus importu de s’edade nuràgica: su nuraghe, dae sa boluntade de acrarire comente, puru pro sa gente chi at bìvidu in Sardigna intre su de XVI e de IX sèc.in antis de Cristu, custu aeret unu grande balore simbòlicu e identitàriu. Sìmbulu de sa fortza de unu pòpulu chi at esertzitadu unu ruolu de importu mannu in su Mediterràneu. Su raportu a manera dereta cun su mare e cun sas àteras populatziones de su Mediteràneu  at permìtidu  a sos nuràgicos de s’assegurare unu tzertu benèssere e de connòschere, elaborare e isparghinare  a manera issoro sas tècnicas diversas mescamente in su campu de sa metallurgia. A testimonia in sa Mustra bi sunt navicellas, armas,  modellinos de nuraghes, brunzetos e àteros repertos archeològicos agatados in sos giassos archeològicos e frunidos, pro sa mustra, dae sos Museos  de prus importu de tota sa Sardigna. Bi sunt còpias in scala reale de su tèmpiu  de “su Tempiesu” de Orune, fotogràfias mannas meda de sa parte de intro de sos nuraghes de prus importu ( mescamente de sa corte de su nuraghe de S.Antine de Turalva) e carchi còpia de sos gigantes de Monte Prama chi ant a acumpangiare su bisitadore in unu caminu in ue ant  a èssere aprufundidas sas testimonias de custu populu in relata a s’agricoltura e a sa metallurgia. Acanta a custas cosas bi sunt puru repertos nuràgicos chi sunt remunidos in su Museu archeològicu de Firenze, agatados in tumbas villanoviane  e de sos Etruscos a manera particulare in sos giassos de Populonia e Vetulonia chi nos faghent a cumprèndere sos raportos chi bi fiant intre custas populatziones de su mare Tirreno e sos nuràgicos intre su de X e su de VIII sèc. in antis de Cristu. Sos Sardos fiant interessados a una resursa fondamentale : su ferru chi bi fiat in s’Ìsula d’Elba e in sos giassos a curtzu. Custas navicellas votivas, umpare a butones, pendulitzones e brocas de tzeràmica nos faghent pensare a una presèntzia de gente chi  dae sa Sardigna andaiat a su cabu de susu de s’Etrùria . De custos òmines istràngios tra sa Sardigna e sas costeras de su Mare Tirreno nde faeddant puru sos iscritores antigos. Dae custu momentu su podèriu de su mare dae parte de sos Sardos at a èssere remplasadu dae sos Etruscos. Gijoa mangianu a mesudie b’est istada sa presentatzione de sa Mustra  a s’imprenta in su salone dei Cinquecento in Palazzo Vecchio. Bi fiant Carlotta Cianferoni responsàbile de sa setzione etrusca de su Museu Archeològicu de Firenze, su vitze Sìndigu, s’assessore a sa cultura de su Comune de Firenze, sos amministradores de sos  Comunes de Itireddu, Turalva e Teti e s’archeòlogo Franco Campus chi at contevigiadu sa Mustra.

S’inauguratzione est istada fata chenàbura 5 de cabudanni 2014 a sas 17,00 de sero in su Museu Archeològicu Natzionale de Firenze, in pratza SS.Annunziata.

 

Leadu da:  http://www.comune.ittireddu.ss.it/

 

 

 

Ultime dalla galleria

Scarica Àndala App

Windows app  Android apk download

Newsletter

Iscriviti alla newsletter per rimanere aggiornato sulle ultime iniziative. Terms and Condition
Joomla Extensions powered by Joobi

Seguici su Telegram

Ricevi le notifiche di andalanoa.it su Telegram

Unisciti al nostro canale Telegram e ricevi gli aggiornamenti di Andalanoa.it (Info)

In sardu deo? Semper, cada die, a fitianu!

“IN SARDU DEO? SEMPER, CADA DIE, A FITIANU!‟

Con la cultura si possono fare grandi cose

Translate

Usiamo i cookie per migliorare la tua esperienza di navigazione e ricordare le tue preferenze. Maggiori info qui.

Registrandoti o accedendo al sito accetti espressamente le norme sulla privacy riportate in questa pagina