Sa “Gruta de sa Pìbera” est un’ipogeu funeràriu, una tumba iscavada in sa roca, parte de cussa necròpoli monumentale chi nche fiat posta in su subùrbiu de sa Casteddu romana. Inoghe unu tando sas losas s’isterriat a longu a longu de s’ìstrada chi giughiat a fora de sa tzitade, cunforme a una costumàntzia urbanìstica comuna a su tempus, sa chi agatat unu de sos mègius esempros in sa sepultura de sa Via Appia in Roma.
Sa “Gruta de sa Pìbera” fiat su mausoleu familiare de sa donna romana Atìlia Pomptilla e de su maridu suo, Lùtziu Càssiu Filipu, ambos cundennados a su disterru in Sardigna. Sa fatzada de sa tumba, iscarpeddada in sa roca, reproduet unu tempieddu in istile iònicu. In intro, sa losa si partit in tres ambientes: unu vestìbolu e duas càmeras funeràrias. Dae sas anàlisis archeològicas resurtat chi in su mausoleu si praticaiant tantu su ritu de s’interrare cantu cussu de su falare a chinisu sos carenados de sos mortos.
Su nùmene de sa “Gruta de sa Pìbera”, impreadu oe, benit dae su b’èssere in su fronte de sa perca duas colovras isculpidas a cara a pare. Subra su significu de custa immàgine sos istudiosos ant partoridu pàrreres diferentes. Pro unos cantos sos rètiles rapresentant sas figuras divinas de Isis e Osiris. Pro àteros, imbetzes, sos animales figurant sa fidelidade coniugale de Lùtziu Càssiu Filipu e de Atìlia Pomptilla, in pare a un’invitu a su respetu de su logu pro sos fadosos chi b’esserent colados a curtzu. Pro finis, tzertos chircadores interpretant sas duas colovras comente unu riferimentu a su mitu de Cadmu e de Armonia.
In s’ipogeu s’incontrant sèighi iscritziones, noe in limba latina e sete in limba greca. Sas de su primu aposentu sunt iscritas in versos esàmetros o in dìsticos elegìacos. Cussa de su fronte e sa chi nch’est collocada subra s’architrave de sa gianna de intrare a sa prima càmera non sunt in versos.
Ponimus inoghe s’iscritzione de su fronte de sa perca:
O▪I▪O▪Q▪S▪MEMORIAE▪ATILIAE▪L▪F▪POMPTILLAE▪BENEDICTAE▪M▪S▪P
Acò su testu, isortu dae sas abbreviatziones:
O(pus) i(nstitutum) o(blatum) q(ue) s(acrae) memoriae Atiliae L(ucii) f(iliae) Pomptillae benedictae. M(aritus) s(ua) p(ecunia)
Traduidu narat gasi:
"Monumentu fraigadu e tituladu in ammentu de sa biada de Atìlia Pomptilla, fìgia de Lùtziu. Pesadu l’at su maridu a contu suo". Benimus a ischire dae s’elògiu fùnebre, ispitzadu in sas pinnas de sa tumba, chi Atìlia Pomptilla aiat ofertu sa vida sua a sos deos in càmbiu de cussa de su maridu.
Sos istudiosos datant s’òpera intre sa metade de su I sèc. a.C. e sa metade de su II sèc. a.C.
A incuru de Antoni Flore
